Diccionari Flixanco!!!

Aquest diccionari va començar el 6 d'abril del 2.009!!!!!! 

Amb aquest apartat posaré el diccionari flixanco que estic fent amb l'ajuda dels nostres comentaristes del bloc.

El passat més d'abril (2009) vaig posar al bloc el diccionari flixanco que vaig fer gràcies als grups del facebook, "Lo parlar Ebrenc" i molta gent de les terres de l'ebre (el Baix Ebre, el Montsià, la Terra Alta i la Ribera d’Ebre ) han anat posat paraules que son de les ntres. terres! paraules escrites tal i com les pronunciem i què la majoria no són correctes !!

Després de passar-me una bona estona llegint-les ja què n'hi han de molt curioses vag decidir copiar les que realment les sentia com a flixanques!!!!!!! n'he afegit alguna i n'he deixat moltes per posar ja què no em sonaven!!!

Aquí torno a deixar-lo per tenir-lo més a mà i pe si algú s'anima a dir-me més paraules per aquest diccionari tant nostre!!

Avui n'he posat unes quantes més: "moribundo", "chollar", "macador", "xino-xano"!!!

________________________________

Abadejo: Bacallà.

Ablair-Apallissar: "L'han ablaït a cops"

Abocar: Descarregar, Abuidar,

Abuidar: Buidar.

Acalentar: Fotre una pallissa.

Acampar: Parar a un lloc.
ACOTXA'T: ajupir (paraula correcta)

-->Adintre= dintre
Afora= fora
Agabús = avariciós  

Agaus = avariciós
Agitar-se: Anar al llit, estirar-se.

Agranar: escombrar
Aldefora,anar: anar al camp 
Alego = Prompte (aviat)

Alfombra: catifa
Al Tanto = expressió que s'utilitza per dir: para compte!! 
Amarga (gelada); la gent utilitza aq paraula per referir-se al fred que passa 
Amella = Ametlla (a flix ens deixem de pronunciar la T) als pobles com la Fatarella li diuen "metla" "mela"
Amerat (suat) 
Amorzar/Asmorzar: paraula correcta és esmorzar 

Ampenta-empenta 
Ansopegar = ensopegar
Ansapada: tenir la boca seca
Ansupida = Ensupida (persona que té poques ganes de fer res)
Ansupit = ensopit
Antelat: està mig adormit

Antes: abans
Antima: dona que és veu molt antiga, passada de moda 
Anxobat: estar en un lloc de poc espai
Apellid = cognom 
Aplucar = Aclucar (tancar els ulls) 
Arrossi (paraula utilitzada pels pagesos per dir "a granel")
Arruixar: Sulfatar amb màquina.
Asbaldrad: estar cansat (la gent també li diu Baldat) 
Asbanit/Esbanit: content satisfet
Ascarrancit: escanyolit
Asclar: Fer ascles de llenya.
Ascurar - rentar els plats 
Asgolar = Esgargamellar-se (fatigar-se, fer-se malbé, la gola a força cridar) 
Asgorfa/esgorfa  
Asgolfa: Golfes, "desvan"

Aspenta = empenta
Aspill = mirall 
Aspurna: persona molt viva, espavilada
Assosegar-se: estar-se quiet
Assustat = persona que té por
Astornudar: estornudar

Aubarca = espardenya
Aubergi
Auliva = oliva
Auliver = oliver
Aurir-obrir
Aurelles: orelles 
Axarrancat = obert de cames

Bajoca = mongeta
Baldat/Baldada = cansada

Bambes: deportives

Bancal: Tros de terra no tant llarg com una feixa.

Barco:vaixell
Baralluga = baldufa ("peonza")  
Barrejat: l'escudella de flix (plat típic)
Baxiller = xafarder
Bofetada= bufetada

Bola: mentida (ex.:"quina bola que has dit")

Bolero: mentider
Bossa: vomitar
Broma: Boira
Bufa: Globus o globo

Burnar:

Caballó: renglera de terra on es planta la verdura als horts
Cabossa: Tossut.

Caburdo: tossut
Cabut: Tossut. Caparrut.
Cagamandurries: Calçasses.
Calamanxo: lloc poc habitable i petit
Calbot: Clatellada, carxot.
Capçana: mocador de fardo o drap 
Capsot: Soca....Tarugo...... (persona tossuda)
Carallot: persona simple, poca-solta! 
Carxot: Clatellada.
Catiusques: botes d'aigua
Catatumba: fer una tombarella (també s'utilitza el barbarisme "voltereta")
Catlla : dona presumida
Cera = Vorera 
Chollar: xollar (esquilar; per a treure la llana, s'han de xollar les ovelles) 
Clorada: Fuga de Clor de la Fàbrica de Flix
Cóc ràpid, coca de cervera (pastissos típic de Flix) 
Consueta/ consuet (què és queixa molt)
Cop d'aire 

Corriola: Politja.

Costipat: refredat

Costura: Escola on les nenes aprenien a llegir i escriure

Cuento: Conte.

Defora: Sortir al carrer 
Desmes: recitació de la samaritana el dia de pasqua
Despitralat: Amb el pit a l'aire.

Despues d'ahir - abans d'ahir

Despuesdemá - passat demá
Desustanciat = Poca-solta (persona informal, mancada de bon seny)

Destarotar: molestar/ fer perdre la concentració
Devall = Davall 

Ditxo: Refrany.
Dobla: dona poc aseada (aquesta l'havia sentit referint-se a que la dona està gorda) 

Dolent: Malalt.

Dolenta: Malalta.

Dropo: Gandul.

Embastida: Bastida.
Embarcar: Quan la pilota o un altre objecte es queda penjat a un balcó, pati, arbre, ...

Embustero: Mentider.

Empastre: Cosa mal feta

Empudegar: Molestar.

Engrassit = engreixar
Ensa/Enza = Enze (persona aturada, mancada d'iniciativa i d'enteniment)
Ensofatar: Es diferent d'Ensofrar, es per la vinya i és fa a màquina.
Ensumar: Olorar.
Enterarse: en català seria assebentar-se (molta gent diu: t'has enterat d'això??)  
Ert: gelat o mort de fred (paraula correcta) 
Esbanit/asbanit: estar content 
Escarritxar: paraula correcta (normalment la gent que no es de Flix, diu esquitxar)
Escarroxa = Escarrotxa:  pell o crosta de les soques del pi (segons diccionari escolca gruixuda de certs arbres i de certs fruits)
Escaufit: gust dels aliments qeu han envellit
Escofapanxes: foc a terra, ximeneia
Espentejar: Empènyer.
Espill: Mirall.

Esquetlla = campana
Estuba = xafogor (calor) 

Faena: Feina.

Fardantxo=Fardatxo: llargandaix de color verd
Fardar: presumir d'alguna cosa
Fato: Conjunt de coses que es porten, que es carreguen.
Feixa: Tros de terra per conrear.
Figa = Bleda (ex.: que figa ets!!!) 
Figot = Figaflor (bleda) 
Flipar: al.lucinar per alguna cosa
Fumera: Gran quantitat de fum
Fumeral: Conducte pels fums.

Gaioleta: persona cridanera
Gamberro =expressió que s'utilitza per referir-se als nens entremaliats

Gargantxó = gola
Gatell = Tamariu en català

Gatita: cinta del cap

Gentilles: Llenties

Ginoll: Genoll.
Gordo = Gras

Granera: Escombra.
Guarra/o: persona que va bruta (també la gent l'utilitza com una forma despectiva) 

Helicoptero: helicopter

Helicoptero: libel·lula, espiadimonis

Herbassal: Herbada. Terreny poc cuitat.

Hombros: espatlles

Iaia: Àvia.

Iaio: Avi.

Jalar = menjar 
Jardar (anar a passa el dia al camp; al mes de febrer tenim el "DIJOUS JARDER")
Jarsé = jersei 
Jot: anar molt jot (anar molt arreglat, mudat) 

Kikos: panis

l'era: espai obert davant d'una masia

Llaor: Llavor.
LLE, DE LA: una classe d'olives que se'n diu a Flix (ex.: son olives de la llei)

Lleixa: (una "estanteria" ma o meno)

lleixa-prestatge

Llépol: llaminer

Llesca: Una tallada de pa.
Llord/Llort: una persona fea 
Llumera (viga de càrrega)

Macador: Mocador
Mage: pernil salat

Malfarjat: persona que va mal vestida (la paraula correcta seria MALFORJAT-ADA)
Malnom: Apodo.
Maligcia: situació de no poder fer res per falta d'assabentar-se d'algun fet.
Mana: Germana.
Mangochos
Mano: Germà.

Marxiculí/Marxicolí: és un ratpenat

Marro, pixo i cago = nom que se li dona al "3 en ratlla" 
Mas: Masia

Masana-poma
Melixa: formiga molt petita

Mentirós (barbarisme) en castellà és "mentiroso" i en català seria "mentider"
Missa: anar a missa (anar a l'església) aquesta paraula és correcta
Misto: Llumí.
Mocos = Mocs (segns el diccionari líquid espés i enganxós, de color clar, que surt al nas)

Mocós: nen que vol ser gran abans d'hora.

Moguda: Calenta, en zel. (aquesta gossa va moguda)
Moribundo: moribund ( que s'està morint, que està molt pròxim a la mort)

Morrada: Una trompada.
Morut: antipàtic

Mos: Acció de mossegar
Moscardó (tio molt pesat)

Mossegada: Efecte de mossegar

Mostegot: clatellot, ventallot
Mudat: Vestit de Diumenges.

Naltros: Nosaltres.
Nevi: (paraula flixanca; es refereix als gelats de neula) antigament a flix hi havia una geladeria del senyor  Nemesio Vilalta i d'aquí aquesta paraula "NeVi".

Ninxo: Nínxol.

Onso: persona patosa, descuidada 
Oratge: Temps, maltemps.

Ostic: Paraulota.

Padrí: El que sol regalar la palma o la mona.

Padrina: Desprès dels pares, la que fa millors regals.
Paloma = papallona (aquesta paraula és correcta)

Pansa: Pupa als llavis

Pantano: Pantà

Parèixer: Semblar.
Parquè = perquè  
Parra: Test per les plantes 
Pedra de Cala = Còdol (pedra que s'ha fet llisa per l'acció de l'aigua) 
Pelinxo = drap vell (també és sol dir als nens en plan entremaliat; ex. que pelinxo ets!!!) 

Penjeroll: colgant
Perea = mandra 

Picaport: Peça de ferro per a trucar a la porta (pestell).

Picar: Trucar per telèfon.

Pito: xiulet o sirena 
Pluca, la: joc d'infants (segons diccionari la paraula correcta és CLUCA; joc de jugar al fet i amagar)
Pocasustància, Desustanciat = Poca-solta (persona informal, mancada de bon seny) 
Pordiosera: (mal vestida, malforjada) 
Potra: bolquer de bebè (també té el significat de SORT) 

Potrós: Que te sort.

Primentó: Pebrot

Professó: Una de les variants de Processó.
Pronte = Prompte

Pudent: Malsofert

Puesto: Lloc.
Puntona

Quinto: El que ha estat triat per ser soldat

Rabosa: Guineu.

Racó: Estalvis.

Rail: Arrel.
Ramponya o Ranponya = significa entremaliat, gamberro, dolent 

Rasca, fa = Fa fred!!

Rastrillo, rasclell: rasclet

Rata pinyada: Rat Penat.

Ratera: Parany (per caçar rates)

Rebombori: Soroll.
Rebustiana = Ramponya, entremeliada

Recados: (dóna-li recados) Records. Encarrecs.

Reconsagrat: Tenaç, acèrrim. Podríem dir que es l'hòstia.

Refiar: Confiar.

Regirar: Remenar.
Reixos, los: els reis d'orient 

Retòlica: Retòrica.
Riegos: zona de fecsa de flix 

Rogle: Formar un cercle.

Romancer: El que sempre va amb romanços.

Romer = Romaní (aquesta paraula es correcta) 
Ronquits: no és correcta! hauríem de dir "roncada, roncades o roncat" 
Ruixat: Pluja forta i de curta durada.

-->Sabañons= una cosa que surt als dits de la fred i pica molt
Safanoria = pastanaga
Santets = cromos
Sapiguer = saber 
Sargantalla = sargantana
Seigi o seixi (mantega de porc)
Senalló: cistell per anar a comprar (deriva de la paraula senalla)

Sèquia: tub de regadiu 
Sirimenya : una pera petita

Sobaco = aixella

Sobada = domir, migdiada (ex.: he fet una sobada)

Sobada = persona que l'han manotejat
Sogall = corda

Susto: ensurt

Talúries: arribar molt tard (aquesta paraules és correcta) 
Tarambana: persona amb poc seny
Tartanya = cuc de terra ("lombriz" en castellà)
Taube: calentar (ex.: fa un sol que taube)
Teta = paraula carinyosa que se li diu a la germana gran
Ti/Tia = Tieta (ex.: la ti Ramona) 
Timó = Farigola (aquesta paraula és correcta però no s'utilitza tant en altres zones)
Torcar (paraula correcta en català)  Eixugar fregant amb un drap;
          ex.: Després de dinar torca la taula. Torca't els morros, que els tens bruts! Torcar-se el cul

Torroll: persona que es pesada amb un moment determinat

Tosino: porc

Totxo: bastó gruixut, pal
Trasto: cosa vella  
Tremendo: expressió que se'ls hi diu als nens que son molt entremaliats 
Tronc de nadal = Tió de nadal  (nosaltres fem cagar el tronc de nadal) 
Trunfo = patata

Tuberies: canonades

Tupí = olla

Ventallot/ventellot : donar-te un clatellot 
Vespra= Vigília (Dia que precedeix un fet determinat, una festa X)

Voleo: expressió que diuen "vaig de voleo" (anar de festa)
Voltereta: és un barbarisme que s'utilitza amb aquesta zona (la paraula correcta és TOMBARELLA) 

Xalar: passar-s'ho bé

Xeic/xec/ec (expressió flixanca o d'aq terres) 
Xingleta: tros de pedra plana que les nenes jugaven al carrer (també conegut com a "xancleta") 

Xino-Xano: (expressió que s'utilitza per parlar quan vas caminant tranquil, sense presses)
Xixon i Faraxon: frase que s'utilitza per quan volem donar a entendre que una cosa afecta a molta gent (jo l'havia sentit dir com a XINXON i FARANXON")
Xopet: (ens referim quant estem totalmetn mullats o suats)
Xorxo: mal vestit (el significat real seria com MALFORJAT) 

REFRANYS DE LA RIBERA D'EBRE:
 (al 2010 vaig fer un article amb aquests refranys) 


Fent referència a la Ribera:
Maria, si et vols casar, no et casis a la Ribera, que et faran menjar bajoques i flors de carabassera.


Fent referència a tres pobles:

• Mare, mare, mare, tres pobles veig jo: La Torre, Vinebre i la Vila d'Ascó
• Vinebre cargols, a La Torre raboses i a Cabassers bocamolls

Parlant de Flix:

Les xiques de Flix van a treballar a la fàbrica i passen el riu per guanyar la mesada.

Parlant de les poblacions veïnes:

• Riba-roja, l'aigua roja
• Faió i Nonasp, Favara i Maella, quatre pobles de la reina
• Mas-roig, ni de prop ni de lluny et faci goig
• Les dones de Falset, casa bruita i carrer net
• A Falset, gent falsa
• A la Fatarella, fan l'estofat amb paella
• Miravet, frares i cantiner, i no res mes
• A Miravet, mira i veste'n
• Als del perelló, les bruixes els fan por
• Ma barca baixa per l'ebre, mon cor puja riu amunt, passa per benifallet i recala en els teus ulls.

Refranys tirant cap a les terres de LLeida:

• A Granadella, cada dia escudella
• Si vas a la Granadella, posa't un pa a la cistella
• A Bellpuig, caga i fuig
• Si a Lleida vas, cap o cabellera i deixaràs.

_________________________________


Refranys de la candelera:
http://evayam.blogspot.com.es/2011/02/2-de-febrer-dia-de-la-candelera.html

Refranys de Sant joan:
http://evayam.blogspot.com.es/2009/06/la-revetlla-de-sant-joan-tambe.html