Avui és un dia estrany!!! 1 any fa que ens vas deixar i tinc la sensació que solament ha passat uns mesos.
Ahir parlava amb al teta de lo difícil que es fa estar sense tu!!! pots estar molt ben acompanyada per la teva gent però la teva companyia i sobretot la necessitat de tenir-te al costat no ho pot substituir ningú.
M'he sentit acompanyada sempre però en el meu interior no m'havia sentit mai tant sola; ara entenc quan em deien "com una mare no hi ha res" i és veritat.
A mi em falta el meu tot, la meva confident, la què sempre es preocupava per mi, la què em feia sentir especial, la què em feia sentir què em necessitava més què ningú per ser feliç!!! la què amb una mirada sabia com em sentia i com estava!!! et trobo tant a faltar què no ho puc explicar.
Ha passat molts dies però hi han situacions que costen d'acceptar!! sobretot quan vaig a flix; em costa passejar pels carrers i no veure't per tot arreu!!!
Cada racó, carrers, establiments, persones vinculades a tu!!! et veig allí i em costa acceptar aquest canvi a la meva vida.
Però també sé que em dones forces per seguir endavant i puc dir què estic bé gràcies a tu!!! m'has fet veure les coses diferents!
Crec que sense donar-me'n compte, els últims mesos que vaig estar al teu costat, m'estaves preparant per afrontar les coses sense tu!!! perquè em reconforta pensar que estàs bé, què estàs amb qui volies estar!!
T'estimo mama i et segueixo trobant a faltar!! crec què aquesta sensació no marxarà mai però suposo que amb el temps ho acceptaré i pensaré d'una altra manera.
Espero que allí on estiguis puguis veure aquest escrit perquè sé que t'encantava llegir-los perquè t'ajudava a veure les coses de millor manera.
T'estima madrecita!!!
