Què trist i què dolç al mateix moment!! - reflexions & vídeo -

Avui he vist aquest vídeo i m'he emocionat!!!!!! m'he posat al lloc d'aquest nen i les llàgrimes sortien soles!! què trist, tant jovent i patint la pèrdua d'una persona estimada!!

La cançó és preciosa i està cantada amb molt de sentiment!!!!!!!!  Al principi pensava amb ell però suposo que tots els què hem perdut amb algú, la nostra ment navega sola pels nostres sentiments.

Com no, he pensat en tu Papa!!!!!!!! amb els teus petons a la front i les teves abraçades en aquells moments que més necessitava o simplement en aq situacions tant normals de la vida!!!!!!! 

Poden passar els anys però aq sensacions no s'obliden i sempre els records estant aquí!!!!!!! sort què tenim els records què ens fan reviure moments de la nostra vida i ens fan treure un bon somriure!!! Quants moments viscuts i recordats en petites coses del meu dia a dia!!!!!!! 

Per molt que no escrigui tant com abans, no fa falta dir-te que et segueixo trobant a faltar!!!!!!!! 

T'ESTIMO PAPA!!!!!!!!! 
i et segueixo trobant a faltar!!!!!!! 

19.11.13 - Segueixo pensant en tu i amb el teu número 19!!!

SI ME VOY ANTES QUE TÚ

Si me voy antes que tú, no llores por mi ausencia; alégrate por todo lo que hemos amado juntos.

No me busques entre lo muertos, en donde nunca estuvimos; encuéntrame en todas aquellas cosas que no habrían existido si tú y yo no nos hubiésemos conocido.

Yo estaré a tu lado, sin duda alguna, en todo lo que hayamos creado juntos: en nuestros hijos, por supuesto, pero también en el sudor compartido tanto en el trabajo como en el placer, y en las lágrimas que intercambiamos.

Y en todos aquellos que pasaron a nuestro lado y que, irremediablemente, recibieron algo de nosotros, y llevan incorporado -sin ellos ni nosotros notarlo- algo de ti y algo de mí.

También nuestros fracasos, nuestra indolencia y nuestros pecados serán testigos permanentes de que estuvimos vivos y no fuimos ángeles, sino humanos.

No te ates a los recuerdos ni a los objetos, porque dondequiera que mires que hayamos estado, con quienquiera que hables que nos conociese, allá habrá algo mío. Aquello sería distinto, pero indudablemente distinto, si no hubiésemos aceptado vivir juntos nuestro amor durante tantos años; el mundo estará ya siempre salpicado de nosotros.

No llores mi ausencia, porque sólo te faltará mi palabra nueva y mi calor de ese momento. Llora, si quieres, porque el cuerpo se llena de lágrimas ante todo aquello que es más grande que él, que no es capaz de comprender, pero que entiende como algo grandioso, porque cuando la lengua no es capaz de expresar una emoción, ya sólo pueden hablar los ojos.

Y vive. Vive creando cada día, y más que antes. Porque yo no sé cómo, pero estoy seguro de que, desde mi otra presencia, yo también estaré creando junto a ti, y será precisamente en ese acto de traer algo que no estaba, donde nos habremos encontrado. Sin entenderlo muy bien, pero así, como los granos de trigo que no entienden que su compañero muerto en el campo ha dado vida a muchos nuevos compañeros.

Así, con esa esperanza, deberás continuar dejando tu huella, para que, cuando tu muerte nos vuelva a dar la misma voz, cuando nuestro próximo abrazo nos incorpore ya sin ruptura a la Unica Creación, muchos puedan decir de nosotros: si no nos hubiesen amado, el mundo estaría más triste.

Autor: Anónimo

19.10.13!! 8 anys sense tu!!

Avui és 19 d'octubre!!! 

8 anys sense tu!!! 

És trist recordar aquell dia però sense voler, ho faig!!

El meu món és va paralitzar durant un temps i res no tenia sentit!!! 




Es dur viure això perquè mai estàs preparat i molt menys quan és atac d cor fulminant!! 

Em va costar acceptar no tornar-te a veure però he après durant aq temps a sentir-te al meu costat i sé q no has marxat!! ets la meva llum a la foscor, el què em guia en aq sendera d l vida!! 

T'estimo PAPA i et segueixo trobant a faltar moltíssim!!!

Reflexió d'avui - El cicle de la vida -

Avui l'he vist pel facebook i m'ha agradat!!

és una gran realitat!!

Hi ha un dia que et despertes dels teus pensaments i sents que has passat d'estar protegida pels pares a ser tu la què  els protegeixes.

És una sensació barrejada de tristesa i alegria.

Tristesa perquè sents que aquella seguretat de protecció que tenies ja no hi és i d'alegria perquè saps que tu els pots cuidar i el teu instint de protecció és gran i et fa sentir forta perquè ho sents així.

El primer cop que ho vaig sentir va ser amb el meu pare!!! era un dia qualsevol, al carrer amb ell i xerrant del meu pis!! li vaig demanar ajuda per veure com podia fer alguna cosa que tenia dubtes i en aquell moment em va contestar: "el teu germà t'ajudarà"

Vaig entendre que estava delegant al meu germà perquè ell així es sentia més segur d'ell mateix i sabia que així m'ajudaria molt més.  Aquell dia no m'ho volia creure i el meu interior intentava no donar-li voltes però el segon cop que ho vaig sentir ja sabia que no hi havia volta enrera, havia arribat el moment.

Va ser el primer cop que vaig veure el meu pare plorant desconsoladament!!!!! ens pensàvem que perdíem a la meva mare ja què és va posar malalta i vam tindre d'anar a urgències i no sabíem si la contaríem aquesta història.

Aquell dia, al veure al meu pare així vaig reaccionar al moment i em vaig dir, ara és el moment!! ara sóc jo qui he de donar!!!!!!!! i així vaig fer, em vaig fer la forta i el vaig ajudar a lluitar contra el dolor, a ser fort i què la situació no el superés! vaig entendre que en aquell moment era ell qui em necessitava i jo havia de respondre tal i com ell m'havia ensenyat.

A partir d'aquell dia ja va ser així, el rol de la vida havia canviat i el meu instint de protecció cada cop va ser més fort i la tristesa del moment puntual en la qual descobreixes que alguna cosa havia canviat ........ va passar a l'alegria de saber que tu pots ajudar a què la seva vida sigui més tranquil.la i es sentin protegits en tot moment.

Son sensacions de la vida en les quals et fan madurar i et fan seguir caminant per la sendera de la vida.

El dia del pare!! 19.03.13

 Avui és un dia de celebracions per molta gent!!

és el sant dels joseps i com no, el dia del pare!!!!!


Com sempre dic, quan el tens al costat casi bé no el valores aquest dia!! et fa gràcia celebrar-ho però no li dones la mateixa importància!!

Bé, com diu aquella dita, quan perds a la persona o aquelles coses te'n dones compte de l'important que eren o no!!

En el meu cas, el meu pare era molt important per mi!!

Sempre estava allí quan el necessitava!!

Quan estàs passant un mal moment, és quan realment més el necessites ja què ell sempre tenia les paraules d'ànim que volies sentir!!

Un pare, és especial i en dies així el trobes a faltar!





Ell no era de regals ni de celebracions però si li agradava estar en família i això per ell era el més important!!!!!!

Tenir els seus fills i la seva dona al seu costat era la persona més feliç!!!!!!

Sempre em deia "a mi no em compris res!!!!!!!!!!! amb una abraçada em fas la persona més feliç"

I és així!!!!!!!! on estigui una abraçada dels que t'estimes, la resta no importa!!!!!!!

Bé, papa!!!!!!!!!!

Que tinguis un bon dia del pare allí on estiguis!!

Solament dir-te que et segueixo trobant a faltar i que t'estimo moltíssim!!!!!

No estiguis trist per nosaltres!!!!! segur que ben aviat tornarà a sortir el sol en aquest poble i podrem tornar a caminar per aquestes senderes!!!!!!!

Timoooooooooooooooooooo molt!!!!!!

19.10.12 - 7 anys sense tu - :(

Avui és un dia especial!!!!!! 

No és cap celebració, ni cap dia d'alegria simplement és un número que em recorda a tu!!!!!!!!!

Avui és dia 19!!!!!!!!! 

I per acabar de rematar és Octubre!!!!!!

Avui fa 7 anys que ens vas deixar!!!!!!!!!

7 anys sense tu!!!!!!!!!

Sembla que es digui ràpid això!! Però 7 anys son molts!!! Son molts dies recordant-te, molts dies vivint al teu costat en silenci!!!!!

Al principi tot és silenci i dolor, després tots son fotografies i records en veu alta i després passen a ser records i converses interiors.

L'únic que sé és que et segueixo trobant a faltar!!!!!!!!!! Sempre hi han coses, persones, fets, que em recorden a tu!!!!!!!!!

 

M'encanta pensar en moments viscuts amb tu, recordar converses, moments especials perquè em fan sentir-te aquí al meu costat.

Sempre he pensat que em segueixes acompanyant per les senderes que vaig recorrent i em guies per a què no caigui!!!!!!!! 

També faig com el tato, sempre penso amb el què em diries en situacions que ho necessito perquè no em vull perdre i sé què tu m'ajudes a no fer-ho.

Crec que la figura d'un pare és molt important i per mi ho has estat moltíssim!! Potser en vida no valores lo important que arriba a ser però quan et falta, te'n dones compte de què era un gran puntal per tu i que sense ell moltes coses no tenen sentit.

Sobretot trobo a faltar......

Aquelles abraçades inesperades i que em reconfortaven!!!!!!!!!!!!

Aquells consells que em donaves quan els necessitava

Aquelles bronques que fa un papa!!!!!

Aquell besito a la front que solament em donaves tu!!!!!!!!!!!!!

Aquell veu dient "bon dia reina"

Simplement et trobo a faltar moltíssim!!!!!!!!

No necessito cap dia 19 per recordar-te però 

un dia aixíno puc deixar de dedicar-te un escrit

T'ESTIMO MOLTÍSSIM PAPA!!!!!!!!!!

I espero que allí on estiguis t'arribin aquestes paraules!!

Et segueixo trobant  a faltar!!!!!!

 

La Psoriasis!! una malaltia de la pell molt coneguda!!

Aquest cap de setmana he vist aquest vídeo i m'ha agradat molt!!!!!!!

M'agrada que per fi la gent lluiti i ensenyi la seva normalitat de vida!!  m'alegro que no els hi faci vergonya dir-ho, ni mostrar el seu dia a dia!!!!!!!!

Per mi la Psoriaris és una malaltia molt coneguda!!!!!!!! des de que tinc ús de raó l'he viscut a casa meva i mai he patit cap vergonya de cap tipus, tot el contrari!!!!!!! El meu pare en tenia i des de ben petita he vist aquesta malaltia com una cosa normal, no sé...una més a la família.

Sempre he pensat que això és una loteria, et pot tocar o no!!!!!!!!! No negaré que sempre m'he fet la pregunta de si em tocaria viure-la a la me pell o no ja què aquesta malaltia de la pell, és heriditària!! no és contagiosa, solament heriditària.

Dels 4 fills que han tingut els meus pares solament li ha tocat a un viure-la!! i els altres de moment no. Dic de moment, perquè et pot sortir a qualsevol edat; esperem i desitgem que no passi però aquesta és la realitat.

Al meu pare li va sortir per primer cop als 14 anys i al meu germà als 24!!!!! la meva padrina també en té però no me'n recordo la edat que li va sortir.

Antigament la gent ho patia més en silenci i li costava mostrar-ho i els hi feia molta vergonya. Me'n recordo que, la meva padrina m'explicava que anar amb falda li feia cosa perquè tothom la mirava. Suposo que tothom necessita el seu període d'adaptació davant d'aquesta malaltia però s'ha de ser fort i parlar-ho obertament.

Actualment hi ha molts tractaments i molta informació però no sempre ha estat així!!!!! pel que he vist a la família no tots els tractaments et poden anar bé; és a dir, potser a un li va molt bé i fa que la psoriasis pari però el = a una altra persona, li senta malament i fa tot l'efecte contrari, li brota molt.

El meu pare i mon germà van fer molts quilòmetres visitant metges especialitzats amb la Psoriasis i han provat moltíssims tractaments i no han trobat la cura d'aquesta malaltia de la pell.

La psoriasis et pot sortir a qualsevol part del cos i cada persona és un món!!!!!!!!  és hereditari però no contagiós!!!!!!! i sobretot, no té cura definitva!! un tractament et pot anar bé durant molt de temps fins que arriba un dia que deixa d'anar bé; és un llarg etc!!!!!!!!!!!!!!

S'ha d'aprendre a conviure amb ella i necessita molta constància. Encara me'n recordo al meu pare posant-se crema; 3 o 4 cops al dia, era un senyor ritual que requeria el seu temps i molta paciència, no fallava mai!!!!!!!

També me'n recordo de les herbes que un cop li van receptar un metge al meu germà!!!!!! jajajaja quina cosa més fastigosa!!!!!!!!!!!! sempre feia uns caretos quan se les prenia que no paràvem de riure!! de fet, esperava aquella hora per anar corrents a veure'l com se'l prenia!!!!! fins que un dia me les va deixar provar!!!!!!!! jajajaja i llavors ja el vaig entendre!!!!!

El que fa la FE!!!!!!!!!!! el pobre, durant molt de temps es va estar prenent aquestes herbes 2 o 3 cops al dia perquè aquell metge li va receptar per curar-se!!!!!!!!! 


Això siiii, sempre els he vist positius!! tal i com diuen als vídeos hi ha gent que té vergonya d'ensenyar el seu cos ja què quan està en ple brot impressiona una mica. A casa, sempre ho he viscut i mai he tingut aquesta sensació ni per part de la família ni per part dels que ho pateixen.

Els balnearis van molt bé!!!!!!!!! els tractaments que fan amb aquestes aigues especials; és tot un món aquest!!!! 

Tots han estat molt valents de comentar-ho obertament i conviure amb ella.

Com diu el vídeo, el millor que es pot fer.......... és comentar-ho obertament i parlar-ho amb gent que pateix aquesta malaltia perquè et va bé parlar-ho i veure que no ets l'únic que la pateix i que no tens perquè amagar-te, sino tot el contrari.

P de Psoriasis!!!!! un vídeo curt i clar!!!!!!

 

 Vídeo informatiu de la Psoriasis, la experiència de la gent que l'està vivint:

 


Pàgines interessants:

http://www.accionpsoriasis.org/

http://www.facebook.com/AccionPsoriasis

http://www.psoriasis360.es/vivir_mejor_con_psoriasis/vivir_mejor

http://www.dmedicina.com/enfermedades/dermatologicas/psoriasis

http://ortomolecularforce.blogspot.com.es/2012/04/psoriasis-y-tratamiento-ortomolecular.html



Aparición psoriasis, posibles causas:
 •Infecciones crónicas.
 •Piel seca.
 •Lesiones en la piel, como cortaduras, quemaduras o picaduras de insectos.
 •Algunos medicamentos.
 •Estrés y ansiedad
 •Obesidad.
 •Exceso de alcohol.
 •Cambios hormonales.

Reflexió d'avui!!!!!!! les teves cireres!!!!

Hi han coses que son superiors a mi i una d'aquestes son les cireres!!!!!!! m'encanten!!!!!!!!!

Aquest matí les he vist allí que em cridaven, n'havien 4!!!!!!! i sense pensar-ho, les he agafat!!!!!!!!

El més bonic d'aquests minuts menjant les cireres, son totes les sensacions que he tingut!!!!!!!


Quan les estava menjant, m'he donat compte que estava en una posició que m'ha recordat a tu i m'ha vingut un somriure interior!!!!!!

Son moments que em dona la sensació que em comunico amb tu!!!!!! ets sento allí mateix i sento com em fas somriure, el teu record d'aquell moment em fa sentir feliç perquè t'he recordat i m'has fet aquella senyal com dient "segueixo aquí"

Estava a la cuina, al costat de la nevera i em menjava aquestes 4 cireres!! però el curiós és que estava com tu, en silenci, gaudint d'aquell moment i sobretot amb els ulls tancats!!!!!!! quan m'he donat compte del que estava fent, he pensat "mira estic igual que el PAPA" jejejejej i m'ha vingut aquest somriure de pau.

Aquests moments de records em plenen perquè sé que segueixes al meu costat, estàs caminant al meu costat i això m'agrada i em fa sentir feliç!!!!!

Sembla mentida com ens arribem a recordar de les persones en moments determinats, és curiós els records que molts cops et venen a la ment perquè mai ho haguessis imagina't que seria així!!!!!!

Molts petonets per tu !!!!!!!
Et segueixo trobant a faltar!!!!!!!!!
T'estimo!!!!!!!!!!

Reflexió 19.04.12!!!!!!! - pregrària indígena -

Una gran pregrària aquesta que he trobat!!!!!!!!!!  
m'encanta!! l'he trobat i m'he sentit totalment identificada!!!!!!!!!
perquè penso igual!! perquè les persones marxen, però dins nostre no es moren!! 



Plegaria Indígena

No te acerques a mi tumba sollozando.
No estoy allí. No duermo ahí. 
Soy como mil vientos soplando.
Soy como un diamante en la nieve, brillando
Soy la luz del sol sobre el grano dorado
Soy la lluvia gentil del otoño esperado 
Cuando despiertas en la tranquila mañana,
Soy la bandada de pájaros que trina
Soy también las estrellas que titilan,
mientras cae la noche en tu ventana 
Por eso, no te acerques a mi tumba sollozando
No estoy allí. Yo no morí.
____________________________________________

perquè per mi, sempre estàs aquí!!!!!!!!!! 

perque segueixes acompanyant-me el meu dia a dia!!!!!!!!!

perquè per molt que no parli, et sento!!!!!!!!!!

perquè per molt que no senti la teva veu, sento la teva companyia!!!!!!!

perquè per molt que no estiguis en persona, sento un part de tu!!!!!!!!!

perquè per molta foscor que hi hagi, segueixes sent la meva llum que em guia!!!!!!!!

T'estimo Papa!!!!!!!!!!!!  

I com cada dia 19, segueixo recordant-te!!!!!!!! 

Molts petonetsssssssss allí on estiguis, 
cuida'ns molt!!!!!!!!!!! 

Et trobo a faltar!!!!!!!!!!!!!!!! 

19.03.12 - FELICITATS PAPA -

Felicitats papa!! 


Avui és un dia de felicitacions!! i com no podia ser menys, estic pensant en tu ja què també m'agradaria poder-te felicitar en persona!! 


Està clar que això no ho puc fer però si què puc dedicar-te aquest dia!! 


Per molt temps que passi, et segueixo trobant a faltar!! no tinc aquella necessitat que tenia abans d'escriure't però si tinc les meves estones de silenci compartides amb tu!! 


Ja no és el mateix, ara les sensacions son diferents!! son entre tu i jo!! un record, una imatge, una conversa, un consell, una fotografia, una sensació, un comportament d'algú que em recorda a tu!! aquests son els nostres moments!! uns moments que comparteixo amb tu, dia a dia!! 


No necessito un dia del pare per recordar-te ni per felicitar-te perquè per mi cada dia és el teu dia!! un dia de silencis compartits!! una dia d'estimació compartida!! 


No necessito a ningú per poder dir-te T'ESTIMO!! 
per poder dir-te que ET TROBO A FALTAR!! 
perquè cada dia, en un moment o altre, et recordo al meu interior!! 


Abans necessitava compartir els teus records amb altra gent però he après a conviure amb el meu interior! tu i jo amb les nostres històries!! 

FELICITATS PAPA!!

avui i sempre serà el teu dia!!

T'estimo moltíssim i et segueixo trobant a faltar al meu dia a dia!! 

Allí on estiguis espero que passis molt bon dia!! 

La teva reina! ! 

Felicitats a t@ts!! 19.03.12

Felicitats!!!!!!!!!!!!! 


 Avui és un dia de moltes celebracions!! és un dia especial!! 

 és el dia del pare!!! 


 és el dia de Sant Josep i a la meva família en tinc dos!! la meva mare i la meva germaneta!! 


 i és el cumple del meu amic Hero!!!!!!!!! 


 Així que.............

 felicitats a t@ts!!!!!!!!!!!! 

 Espero i desitjo que passeu un bon dia!!

Reflexió d'avui!! 16.03.12 - va per tu - conte -

Aquest conte es molt especial!! 

El dilluns vinent, dia 19.03.12, és el dia del pare i aquest conte parla d'ell!!

Els pares!!

Desgraciadament jo no el tinc al meu costat i altra gent que pot gaudir d'ells no els valoren com ho haurien de fer!! 

és una pena que la gent no se'n doni compte de l'important que arriba a ser la família i sobretot els pares!! 

 

Ells ho donen tot, a canvi de res!! solament es preocupen per tu i per la teva felicitat però quan ets més jove no te'n dones compte de tot això! solament et mires a tu mateix i les teves històries i ells passen a segon terme.

Jo el trobo a faltar moltíssim però tinc la sort que en vida, vaig poder disfrutar del seu carinyo i ell del meu!! teníem una relació de pare-filla molt maca i això fa que sigui tant especial per mi!! perquè per molt que no estigui aquí en mi, sempre el portaré al meu costat.

Un Mensaje en el día del Padre.....

Un padre, esforzado y deseoso que su hijo sea un profesional, trabajo durante muchos años para dar lo mejor a su hijo. 


Pasados los años, el hijo fue un profesional muy exitoso. 


Un día el padre enfermo gravemente y pedía ver a su hijo, pero cada vez que lo llamaban el respondía: 


- Dile a papa que estoy en un proyecto muy importante, no puedo ir ahora, que me disculpe, estoy ocupado. 


Este mensaje se repitió semana, tras semana. 


Llegando el día que el padre iba a partir de este mundo, pidió a su hermana que escribiera un mensaje en su lápida. 


El padre murió y al enterarse el hijo de este desafortunado hecho, llego con sus flores al cementerio donde sepultaban a su padre, pero al llegar a la tumba, se encontró con el mensaje de la lápida que decía:


"Hijo, te amo mucho, pero llegaste tarde con las flores".

Las Flores debemos entregarlas en vida, cuando se puede apreciar su belleza, sentir el aroma de su perfume y disfrutar de esa sonrisa que produce la entrega. Amigo, no llegues tarde con las flores.

Records especials!! 02.11.11

Avui he entrat al bloc de la meva germana i m'ha sorprès llegir un article del meu pare!!!!!!!!


Ella normalment no posa uns articles tant personals però aquests dies tant especials suposo que s'ha animat a extreure els seus sentiments!!


És un article maquísism del records que tenim del meu pare!!!!!!!!!! de bon matí ja m'ha fet plorar!!! 


Aquí deixo l'enllaç perquè val la pena compartir-lo:

http://mjosecervello.blogspot.com/2011/11/cual-gritan-estos-malditos.html

19.10.11!!! 6 anys sense tu!!! T'ESTIMO PAPA!!

Cada any quan arriba aquest dia, escric alguna coseta !!!

Al principi cada mes, el dia 19 posava un escrit parlant del meu pare i passa't uns anys vaig deixar de fer-ho i posava articles quan tenia necessitat de parlar d'ell i de treure les meves emocions.

Avui fa 6 anys!!! Avui és dia 19!!!!!!!!!! I per acabar de matar el dia és DIMECRES!!!!!!

Molts cops intentem oblidar cosetes de la nostra ment i ho aconseguim però altres cops, no podem!!

Naturalment la data, dia i hora no es pot oblidar!!

19 d'octubre del 2.005!!

Dimecres a les 21.30 de la nit!!

Lloc: curset d'anglès

Fet: trucada inesperada dient-me: "EVA VINE!!!!! CORRE CAP A CASA!!!!!!!!!"

Final: la mort inesperada del meu PAPA!!!!!! Un atac de cor d'aquests que diuen "fulminant"

Fets que no s'obliden!!!

Imatges que no s'obliden!!!!!!! 

Impotència del moment que no s'oblida!!!!!!!!! 

Un pare que no s'oblida!!

Naturalment les coses negatives que acabo de dir, intentes no recordar de cap de les maneres i potser diria que solament un dia a l'any ho recordo;  la resta dels dies intento recordar les coses bones, els bons records, les bones imatges, i les bones converses!! Això està clar!! Perquè sinó malament aniríem!!

Avui fa 6 anys que no el tinc al meu costat!! Son molts cops que penso amb ell o que cosetes que em recorden amb ell però ara ja no ho expresso tant obertament com abans!!!  El motiu no el sé però potser és perquè m'agrada més compartir aquests moments amb mi mateixa!!!

Amb la persona que més comparteixo aquests moments, és amb la meva mare perquè és amb qui em sento millor ja què les dos tenim la mateixa necessitat de parlar d'ell i ens alegra el dia recordar-lo.

El conte que he posat anteriorment m'ha recordat molt als meus pares ja què això sempre ho deia la meva mare; ella sempre li deia al meu pare "vull morir-me abans que tu per no patir" i el meu pare sempre li deia que no, que ell també pensava el mateix.

Avui és el teu dia PAPA!!!!!!

Que dir-te que no t'hagi dit anteriorment o en silenci!!!!!!!!

T'ENYORO!!!!!!!!!!

Et segueixo trobant a faltar i t'estimo moltíssim!!!

La vida, no és el mateix sense tu!! Hem après a viure sense tu i amb el teu record però molts cops es fa dur no tenir-te al meu costat!!

Molts cops et crido però no em sents però el meu interior vol pensar que si ,q estàs aquí al meu costat!!!

Molts cops sento la teva abraçada i em sento reconfortada!!

Molts cops sento el teu petó a la front i em sento feliç de recordar la sensació.

Molts cops busco entre els meus records, les teves paraules d'ànim per sortir-me de les situacions.

Molts cops busco els teus consells i intento fer el què em vas ensenyar!! 

Molts cops busco les teves fotos per recordar bells temps.

Molts cops parlo amb tu en silenci perquè et vull sentir a prop meu.

T'ESTIMO PAPA!!!!!!!!! I T'ENYORO MOLTÍSSIM!!!!!!!!!

19.05.11 !!! :( :( :(

Ahir la gent recordava els seus familiars que ja no estant amb missatges de "copia-pega" i em van venir moltíssimes coses a la ment!! records i més records!!!!!!!!

Cada persona o família tenim gent a recordar i com més gran et fas, més gent se'n va!!!!!!!

Diuen que es llei de vida i que el temps ho cura tot però per molta raó que tinguin, enyorar-los sempre està present!!!!!!!! hi han dies que enyores positivament i altres amb tristesa.

Els records sempre els tenim de tots els anys viscuts amb ells i això fa que et sentis feliç recordant-lo i sobretot compartint aquestes històries amb la teva gent.

Avui és dia 19.05.11!!!!!!!!!!!!!!!! tal i com deia qualsevol cosa et recorda, a mi el número 19 sempre em recordarà el número que es va prendre al meu pare!!!!!!!! perquè després de 5 anys i 7 mesos em segueix passant el mateix!!!

Quan miro el calendari i veig el número 19, sempre penso amb ell i alguns moments que no m'agrada recordar!!!!!!!!!

He vist aquest vídeo i m'ha agradat perquè parla dels pares i de l'important que poden ser per nosaltres!!!!!!!! i molts cops, la gent se'n dona compte quan ja no els té al seu costat!!!!!!!!


T'ESTIMO PAPA!!!

Miro la foto i m'agradaria tenir-te aquí i donar-te un petó a la front i dir-te lo molt que t'estimo!!!!

Reflexió d'avui!!! Recordant-lo 17.05.11

Sembla mentida els records que arribem a tenir les persones!!!!!!!!!!! Durant el teu dia a dia et venen records a la ment de moments viscuts i sempre quan menys t'ho esperes.

L'altre dia vaig tenir una invitada molt especial a casa, la meva fillola Laia!!!!! Em va fer il•lusió que vingués ja què era el primer cop que ho feia soleta i tant l'alex com jo, vam disfrutar de la seva companyia i ens ho vam passar bé amb ella ja què els nens tenen aquella alegria tant especial.

Em va fer gràcia perquè un dels moments que estava amb ella em va vindre un record maquíssim del meu pare.

Li estava pelant la poma per a què se la mengés i vaig intentar fer-ho com el meu pare; em va sortir inconscientment, sense pensar-ho però em vaig veure reflexada amb ell i sobretot ella va fer la mateixa carona que feia jo quan mirava al meu pare.

Mentre ho estava fent em vaig girar i li vaig veure la seva mirada fascinada veient com es podia pelar una poma!!! I em va dir:

- alaaaaaaaaaaa padrina!!! Que xulo!!!

- saps qui m'ho va ensenyar a fer això??? El teu iaio Floreal!!!!!!!

I li vaig explicar que quan era petita m'encantava mirar com el meu pare pelava la poma amb aquella paciència ja què el resultat final era una passada.


Em va fer gràcia perquè em va sortir perfecte, sense voler-ho, em va sortir tota la pell en una, tal i com ho feia ell.

No se, però amb aquell moment el vaig sentir més a prop que mai!!!!!!!! I la carona de la Laia va ser única, va ser un moment especial!!

Son petits detalls del nostre dia a dia que son especials perquè no es poden explicar!! S'han de viure!!!!!!!!!!!

Dia del pare!!! Sant Josep!! 19.03.11

Avui és Sant josep!!!!!!!!!!

He felicitat a la meva mare i ma germana ja què avui és el seu sant!!!

però apart de Sant Josep és el dia del pare!!

Avui m'he trobat molta gent pel carrer amb els seus regalets pels pares!!! sobretot els nens!! quina gràcia veure la carona de felicitat dels nens comprant el regalet!!

és una festa maca per celebrar però no tots tenim aquesta sort!!

A la tarda he anat al cementiri amb la meva mare i també m'he trobat molta gent!! la majoria anàvem a veure als nostres pares!! quan ho he pensat, m'he posat trista ja què és un lloc trist anar!!! em pensava que no trobaria a ningú i deu ni do!!!

Felicitats Papa!!!!!!!!!!!
Que passis molt bon dia allí on estiguis!!!
Et segueixo trobant a faltar!!!
T'estimo!!!
molts petonetsss i una gran abraçada!!

Felicitats Papa!!! 02.03.11

Avui és el cumple del meu pare!!! 02.03.11

Avui faria 76 anys!!!!!!!!!!! és va plantar als 70 anyets!!!!!!!

Amb ell no li agradaven gaire els regalets perquè no li donava importància i recordo, com si fos ahir, que cada any teníem la mateixa conversa :

- Felicitats papa!!!!!!!!!!!

- Gràcies Reina!!!!!!! (agafava el regal i el deixava al seu costat)

- Papa!!! com ets!!! obre el regal!!!!!!! sempre fas igual!!!

i ell sempre em feia el mateix comentari:

- No feia falta comprar-me res!!!!!!!! no necessito res!!! a mi el que m'agrada és que t'hagis enrecorda't de felicitar-me!!!!!!!!

Així què després d'aquestes paraules em deixava sense arguments!! tenia raó!!!!!!!!!!!!

Son cosetes o lliçons que em donava el meu pare però jo no me'n donava compte al moment!! quan et falta, et venen sempre aquestes petites converses que al seu dia no li donaves importància i ara veus que t'omplen al recordar-les!!

L'important és recordar-te del dia i sobretot d'ell!!!!!!!!!!

Aquest és el 6è any que no el puc felicitar en persona però no he deixat de felicitar-lo al meu interior ja què és el seu dia!! sempre ho serà!!!!!!!!!

Felicitats Papa!!!!!!!!!!!!
Espero que passis molt bon dia allí on estiguis i desitjo que estiguis molt ben acompanyat pels teus amics, familiars i coneguts!!!!!!!!
Molts petonetsssssssssss de la teva filleta!!!!!!!
T'estimo!!!!!!!!!!!
i et segueixo enyorant com el primer dia o fins i tot, més!!!!!!!!!!

La mirada d'un pare!! 07.02.11

Avui he trobat aquesta refleixó al flixbook:

"TODAS LAS CHICAS NO PUEDEN SER LA REINA DE SU MARIDO, PERO SERAN SIEMPRE LA PRINCESA DE SU PADRE...ES POR LO QUE DECIMOS QUE EL PADRE DE UNA CHICA SERA SIEMPRE EL HOMBRE DE SU VIDA!!! Les que encara els teniu, disfruteulos, jo sempre anyorare la mirada d´orgull, i amor infinit en que em mirave mon pare ............."

____________________________


M'ha fet pensar i m'he posat trista!!!!!!!!!!! suposo que tothom tenim dies, uns més alegres i altres més tristos!!!!!!

Estic completament d'acord amb aquesta farse que diu "el pare d'una noia sempre serà l'home de la seva vida" perquè l'estimació que et dona és única, és especial!!!

A mi m'encanta recordar com parlava, com em mirava, els consells que em donava, com em tranquil.litzava quan tenia un problema!! el petons dolços que em feia a la front!! no sé, era un gran recolzament per mi!!!!!!!!! amb la distància segueix estant en mi perquè el sento aquí però em falta aquella mirada!!!!!!!!

Recordo com li encantava que em sentés al seu costat al sofà, em posava el braç per sobre meu! i ens posavem a xerrar o mirar la tele!! aquella estona la considerva especial per ell perquè s'havia que li encantava; m'agradava mirar-lo un instant i veure aquella carona de felicitat!!!!!!!!!! aquella carona que em deia "estic amb la meva nena"!!! Ara penso que aquella estona, era tant especial per ell com per mi perquè la recordo com si fos ahir i em plena moltíssim i fa que l'anyori encara més.

Son instants que recordes amb molts moments de la teva vida perquè realment t'omplen!!! en aquell moment que ho vius et fa gràcia però no li dones importància però quan ho perds, saps que aquell moment va ser únic, especial i el recordes com a tal!!!!!!!!!!!

Per mi es important ser carinyosa amb la gent que estimo perquè sé que aquests moments son els que m'emportaré!!!!!!!!!!!! la vida dona moltes voltes i realment veus que el que realment t'importa son aquests moments amb la gent!! aquells instants amb els quals heu demostrat els sentiments!!!!!!!!!!!!!

Un petonàssssssssssssssssssssss bloquet!!!!!!!!!!!!

19.10.10!!! 5 anys sense tu!!

Avui és un dia trist per recordar!! 19 d'octubre una data que m'agradaria anul•lar-la però no puc!!!!!!!!

Segueixo pensant fins i tot l'hora!! Les 21.30 de la nit!!!!!!! Ja fa 5 anys d'aquella trucada i sobretot cinc anys de la teva pèrdua!!!!!!!

Diuen que els anys ajuden a treure la tristesa i tenen raó però et segueixo trobant a faltar!!!

Segueixo pensant en tu, parlant-te, rient del teus records, parlant de tu amb la gent, demanant-te consells i pensant el què em diries amb els moments difícils de la vida; sempre et sento al meu costat i això em fa ser forta i penso que mai em deixaràs sola, ets el meu angelet.

El dia de la meva boda va ser un dia que em feia pànic de pensar que podria tindre un baixon sentimental perquè pensava que en qualsevol moment em podria vindre les llàgrimes, sentir-me trista perquè em faltaves tu però dies abans vaig estar reflexionant i vaig decidir no deixar-me emportar per la tristesa i em vaig sentir orgullosa de mi mateixa perquè em vaig comportar i sobretot vaig ser molt feliç.

Me'n recordo que el divendres va ploure molt i vaig pensar que si havia de ploure al nostre dia no passava res, que això seria el nostre destí i aquest fet no influiria per res amb el nostre estat d'ànim.

Va ser un dia especial, un dia per recordar en tots els sentits però sobretot recordo la teva presencia de bon matí.
Recordo que em vaig aixecar de bon matí i estava el dia molt gris i semblava que fins i tot plouria i vaig pensar que no passava res i fins i tot t'ho vaig dir.
Sobre les 11 del matí ja estava apunt de començar a vestir-me i de sobte va entrar un raig de llum per la finestra i vaig mirar cap al cel i vaig sentir la teva presencia; sabia que estaves allí!! Vaig somriure i em vaig emocionar de sentir-te allí, de sentir la teva presencia i et vaig dir "gràcies papa per acompanyar-me amb aquest dia"; em vas donar la senyal que necessitava i sobretot les forces perquè fos un dia de felicitat i no pas de tristesa.

T'ESTIMO PAPA!!!!!!!!!!!!! I per molt de temps que passi, et segueixo trobant a faltar com el primer dia!!!!!!!!
Molts petonetsss i una abraçada ben forta!!