Caminant per flix; unes flors grogues "argilaga"

Diumenge passejant vaig trobar aquestes flors tant maques i vaig voler fer aquestes fotikis ja què son maquíssimes i t'alegren la vista!

No sabia com es deien i gràcies a la gent ja sé quin nom tenen.

S/ m'han explicat aquesta planta a Flix, es diu "argilaga".


He buscat més informació i posa que es diu "argelaga" i s/ la web ens explica això: 

Argelaga borda

L'argelaga borda, argelaga, argelaga de bosc, argelaga de marge, argelaga de muntanya, gatosa o argilaga (Genista scorpius) és un arbust papilionaci molt espinós, de fulles simples i petites flors grogues agrupades en ramells. Creix en llocs secs, pedregosos i assolellats. L'argelaga s'assembla a la ginesta però és molt més petita i punxa molt. Tradicionalment les argelagues seques es feien servir a l'hivern el dia de la matança del porc per socarrimar els pels de l'animal acabat de matar quan encara estava sobre el banc de ferro.

Caminant per Flix: Unes flors blaves "La Cogullada"

Divendres per la tarda, vaig fer aquestes fotos tant boniques.

 No sabia quina planta era i avui al grup de la ribera d'ebre, m'ha dit el Jaume que es diu "cogullada"

He buscat informació i resulta que aquesta planta té molts noms:




S/ web

• Castellano: alipo, bocha, boja, cardenilla, cebollada, cebolla de globularia, cebollana, cebolleda, cogullada, corona de fraile, corona de rey, corona real, coronilla, coronilla de fraile , coronilla de rey, coronilla real, cujarda, gardenilla, globularia, hierba de la orza, lengua de caballo, álipo, segullada, servencia, siempreenjuta, siemprenjuta, tozorata, turbit, turbit blanco, turbit de Levante, zeballada, zebollada, zocollada.¹

• Català: fuixarda, escociarda,cossiada

També he trobat aquesta explicació amb un altra web:

Es un arbusto ramificado que alcanza los 30-60 cm de altura con los tallos erectos leñosos. Las hojas son pequeñas de 1-1.5 cm de longitrud por 0.2-0.5 cm de ancho, perennes, ovales, ciriáceas, lanceoladas acabadas en espinas. Las flores pequeñas de color azul pálido se agrupan en capítulos globosos solitarios. El fruto es un pequeño aquenio rodeado por el cáliz persistente.

Propiedades medicinales

• Purgante: En aquellos casos en que se produce estreñimiento se puede utilizar esta planta como purgante suave.

(Decocción de 50 gr. de hojas secas por litro de agua. Tomar 2 tazas al día)

• Antirreumáticas, antigotosas y antidiabéticas: Cuando se presente azúcar, dolores articulares y musculares, gota . Una taza por las mañanas de la misma decocción mencionada anteriormente)

• Antiácidas : Contra la acidez del estómago ( Infusión de 30 gr. de hojas secas por litro de agua. Tomar un vaso antes de las comidas.)