Dies Tristos!! No hi ha paraules!! RODRI PETIT

L'altre dia vaig llegir l'article que va fer el meu germà i em vaig emocionar!! No hi ha paraules!!!!!!!

Del 4 al 16 de desembre han passat moltes coses!!!!!! Algunes de molt bones i altres de molt tristes!!!!!!! Avui vull parlar de les tristes!!!

Fa 4 anys vaig aprendre que la vida és una merda! Parlant clar!!!!!!! Avui estàs bé i demà estàs malament!!!!!! Avui ets feliç i als 5 minuts ets la persona més infeliç del món!! Es així!! Com molts cops he dit al meu bloquet, una trucada de telèfon et canvia la vida!!!!!!!!

El dia 6 havia de ser un dia molt feliç per mi ja què aquest dia estava de celebració!! Fèiem 4 anyets junts!! Cada any ho celebrem i aquest any va ser molt especial!! Sort que morcete se li va acudir celebrar-ho el dia 5 per la nit perquè sinó no haguéssim fet res de res!!!!!!!!!

El dia 6 per la tarda rebia una trucada de la meva cunyada on em deia que Rodri Petit havia tingut un accident amb la moto!!!!!! El primer que penses és que no serà res, una persona tant jove se'n sortirà d'aquesta!! L'angoixa cada cop va ser més gran ja què com més hores passaven les notícies semblaven més dolentes!!

Moltes hores d'angoixa, de llàgrimes, esperant una llum d'esperança i finalment una tercera trucada et dona la mala notícia!! No t'ho pots creure!!!! No hi ha cap resposta a les teves preguntes!!!!!! La vida és una merda!!!!!!

17 anys!!!!!! No hi ha dret que passin aquestes coses! Tota una vida per davant!! Aquest dies pensava amb la seva família!!!! Amb la llarga lluita que els espera! Lluita per tirar endavant sense ell!!!!!!! Els primers dies han estat molt acompanyats per la família, els amics i els coneguts però el dia a dia és el més dur!!

Totes les morts son fortes però perdre un fill no t'ho pots imaginar!! Sempre penses en la cadena de la vida, els avis..... els pares...... els fills!!!!!! Però no pas això!!

Apart sempre li toca al qui menys s'ho mereix!! Aquests dies pensava amb el meu amic Rodri, un bon amic !!una bona persona!!!!! Perquè amb ell??? Una persona alegre, optimista, ple de vida!!!!!! I ara què?? Un trosset del meu amic, ha marxat amb el seu fill!!!!!!!! No hi ha paraules d'ànim, ni res que és pugui fer!!!

Me'n recordo quan va morir el meu pare que tothom em deia "ànim noia!! El temps ho cura tot". Cada cop que em deien això, semblava que em peguessin!!!!!! Si amb la mirada hagués pogut pegar, ufffffffffffffff!!! L'únic que aprens amb el temps és a conviure amb la mort!! Al no tindre la teva persona estimada amb tu!! A viure dels records!!! És així de trist!!

També aprens a conviure amb la por aquella de què qualsevol dia et pot canviar la teva vida i això fa que intentis viure molt més el present que no pas el futur!! Perquè no saps mai quin serà el teu camí!!!

També aquests dies pensava amb la meva Elia!!!!! La novia del Xavier! Amb el patiment que està vivint!! Tant joveneta i vivint aquest moment tant dur!! L'altre dia m'explicava que el dia 5 van fer 6 mesets i havien quedat el dia 6 per celebrar-ho!! N'estava molt d'ell!! Me'n recordo que sempre li feia bromes del seu enamorament!! Perquè sempre que li parlava d'ell, li treia un somriure d'enamorada! La veia feliç amb ell!!!!!

Em poso a la seva pell i no em puc imaginar el que pot estar passant! Les seves il·lusions, les seves vivències, els seus sentiments!! El saber que ja no el tornaràs a veure!!! És molt fort!!

Solament em quedà donar una forta abraçada a tots ells i molts ànims!!!!!!!!!! I a Rodri Petit dir-li:

Et trobarem a faltar!! Trobaré a faltar les teves bromes, el teu somriure i la teva moto!! Me'n recordo veure't el dia de la concentració pujant i baixant dels bancals!!!!! Quan t'avorries, marxaves a buscar la teva moto i a fer ruta per la muntanya!!!!!!! Un motorista de cap a peus!! Únic com el teu pare!!!!!!!!!
Rodri petit! Un petonàsssssssss ben gran per tu i dóna-li una abraçada al meu pare!!!!!!!!


Molts petonetsssssssssss