Visitant número......

Pels visitants del bloc: ............................

........ Benvingut a l'espai d'Eva_yam!! les cosetes del dia a dia!!! espero que t'agradi navegar una estona per aquí!!! "Els teus pensaments i les teves emocions configuren la teva vida"!!!...si vols contactar amb mi.... escriu a.... eva_yam@hotmail.com .....

dijous, 29 de maig de 2014

"llegará" Antonio Orozco



El sol vuelve a salir sin preguntar
Verás como al final empezarás
Siempre te refugias cuando piensas que no hay más
Donde se reencuentra lo que fue y lo que será
De aquel lugar de paz debes saber

Los abrazos que hablan
Momentos que marcan
La vida, la calma y yo estaré

Muy cerca de tus pasos
Para que no te caigas
Muy cerca y muy callado
Y así me vas contando

Llegará. Llegará

Siempre me sorprendes y parce que no estás

Vas llegando adentro. No hace falta imaginar
Son aquellas cosas que nos cuentan de que va
Esta historia nuestra
Que es tan nuestra que verás
Que juntos es posible
Que juntos llegará Los abrazos que hablan
Momentos que marcan
La vida, la calma y yo estaré

Con las manos al aire
No hay penas que bailen
La vida, la calma y yo estaré

Muy cerca de tus pasos
Para que no te caigas
Muy cerca y muy callado
Y así me vas contando

Llegará
Llegará 

dimecres, 28 de maig de 2014

"Temblando" Antonio Orozco

Una cançó maquíssima i la lletra encara més!!!!



Hoy sé que mis palabras no lo saben 
y tal vez, tal vez, sea mi primera vez. 
Hoy sé que mi vida te esperaba 
y ya me ves, ya ves...poco a poco lo diré. 

Que hace tiempo que el reloj no se paraba, 
que las risas no callaban, que no entraba tanta luz. 
Hace tiempo que creía que no podía ser... 

Estoy temblando, 
de pensar que ya te tengo aquí a mi lado 
y prometo no soltarte de la mano, 
ahora sé que hoy ya tus pasos son mis pasos. 
Estoy temblando, estoy temblando... 

Tal vez no hay manera de entenderlo 
y sabes que hoy sé que contigo puede ser. 

Ya ves, la distancia se hace corta 
y esta vez se fue todo aquello que no fue. 

Que hace tiempo que el silencio no me hablaba, 
que mis labios no besaban, que no había tanto en mí. 
Hace tiempo que creía que no podía ser... 

Estoy temblando, 
de pensar que ya te tengo aquí a mi lado 
y prometo no soltarte de la mano, 
ahora sé que hoy ya tus pasos son mis pasos. 
Estoy temblando... 
Temblando, de pensar que ya te tengo aquí a mi lado 
y prometo no soltarte de la mano, 
ahora sé que hoy ya tus pasos son mis pasos. 
Estoy temblando, estoy temblando... 

Hoy sé que mi vida te esperaba, 
y ya me ves, ya ves...

dimarts, 20 de maig de 2014

Un conte x reflexionar!! 20.05.14


PAPI QUE SIGNIFICA SER 



POBRE????????????

Un padre económicamente acomodado, queriendo que su hijo supiera lo que es ser pobre, lo llevó para que pasara un par de días en el monte con una familia campesina. Pasaron tres días y dos noches en su vivienda del campo.

En el automóvil, retornando a la ciudad, el padre preguntó a su hijo:

- ¿Qué te pareció la experiencia?..

- Buena - contestó el hijo con la mirada puesta a la distancia.

- Y... ¿qué aprendiste? - insistió el padre...

El hijo contestó:

1.- Que nosotros tenemos un perro y ellos tienen cuatro.

2.- Nosotros tenemos una piscina con agua estancada que llega a la mitad del jardín... y ellos tienen un río sin fin, de agua cristalina, donde hay pececitos.

3.- Que nosotros importamos linternas del Oriente para alumbrar nuestro jardín...mientras que ellos se alumbran con las estrellas, la luna y velas sobre la mesa.

4.- Nuestro patio llega hasta la cerca.y el de ellos llega al horizonte.

5.- Que nosotros compramos nuestra comida;...ellos, siembran y cosechan la de ellos.

6.- Nosotros oímos CD's... Ellos escuchan una perpetua sinfonía de golondrinas, pericos, ranas, sapos, chicharras y otros animalitos....todo esto a veces dominado por el sonoro canto de un vecino que trabaja su monte.

7.- Nosotros cocinamos en estufa eléctrica... Ellos, todo lo que comen tiene ese sabor del fogón de leña.

8.- Para protegernos nosotros vivimos rodeados por un muro, con alarmas.... Ellos viven con sus puertas abiertas, protegidos por la amistad de sus vecinos.

9.- Nosotros vivimos conectados al teléfono móvil, al ordenador, al televisor... Ellos, en cambio, están "conectados" a la vida, al cielo, al sol, al agua, al verde del monte, a los animales, a sus siembras, a su familia.

El padre quedó impactado por la profundidad de su hijo...y entonces el hijo terminó:

- Gracias papá, por haberme enseñado lo pobres que somos!

Cada día estamos más pobres de espíritu y de apreciación por la naturaleza que son las grandes obras del universo. Nos preocupamos por TENER, TENER, TENER y nos olvidamos del SER, SER, SER..

divendres, 16 de maig de 2014

Els meus canvis!!!! 8 anyets blocaires!!!!! gràciessssssssss a t@ts!!


Sembla mentida com canvien les coses; si fa un any m'haguessin dit què em passaria aques oblit blocaire, hagués dit "jo?????????? si home" jejejeje

i mira'm ara!!!!! des de el març què no escric res al bloc i no ho trobo a faltar!!!!!!!! 

Aquest any a l'atur, m'ha fet canviar de costums i això ha repercutit al meu bloc!!!!!!! aquesta és la realitat!! 

Un any vivint més el dia a dia a peu de carrer i disfrutant d'altres coses i deixant més de banda la tecnologia!!!!!!

 També he tingut molt de temps per reflexionar i m'he donat compte què la vida son etapes i d'un dia per l'altre tot canvia i t'has d'adaptar a cada situació. 
Al principi aquests canvis tant radicals, et costa una mica d'assimilar perquè tens moltes coses al cap...... la teva gent, els records, els sentiments, les costums..... lligams molt forts i això fa què et costi trobar el nou camí però a poc a poc ho vas fent i et vas trobant millor.

Cada etapa té le seves coses bones i has d'intentar disfrutar al màxim de cada moment què et plena i els què no, deixar-los passar sense pensar-hi gaire amb ells.

També cada etapa son nous camins i nova gent que et trobes amb aquests!! hi ha gent que et trobes pel teu camí que passa desapercebuda i altra què t'omple tant, què t'alegres d'haver-la trobat al teu camí i te'n fas creus què amb tant poc temps, et pleni la seva companyia com altra gent què fa anys que coneixes.

I seguint parlant del bloc.......... aquest, el vaig començar perquè tenia una gran necessitat d'escriure  per desfogar-me de la meva tristesa interior!! necessitava exterioritzar els meus sentiments per tal de trobar-me a mi mateixa i poder plorar amb paraules el què sentia en cada moment. 
La mort del meu pare, com a molta gent, em va marcar molt i necessitava tornar a trobar la meva llum al camí ja què en aquell moment es va apagar.

Suposo que cada persona troba la seva llum en diferents formes i la meva ha estat aquesta, el meu bloc i els meus escrits reflexius!!!!!!!!!! 

D'això ja en fa uns quants anys!!!!!! aquest any farà 8 anys què volto pel món blocaire; el què va començar com un bloquet trist i reflexiu....... va passar a un bloc informatiu de coses interessants que trobava de Flix i d'altres cosetes "xorrades" que he anat trobant per la red!!!!!!!! una mica de tot!!!!!! en definitiva el bloc ha estat el meu dia a dia de sentimetns i de sensacions!!!!!!!!!! 

Actualment no puc dedicar el temps que voldria ja què estic en una nova etapa i aq està bastant desconnectada de la tecnologia!! Noves costums, nova feina, noves sensacions però sempre ben acompanyada de la meva gent !!!!  

Ara sol puc dir què em sap greu no continuar amb l'objectiu d'aquest bloc que era "cosetes del dia a dia"!!!!!!!  el què si que vull fer és mantenir-lo perquè li tinc un carinyo especial i no el vull deixar perdre però de moment no li puc dedicar tant de temps



Així que seguirem publicant quan pugui, sense lligams d'horaris ni temps!!!!!!! 

Solament  em queda dir .............. 
gràciessssss a tots els seguidors!!!!!!!!!!
als què m'heu seguit diariament el bloquet o esporàdicament algun article!!!!!!!!!! 







SendersFlix

vols enviar-me un correu privat?? escriu a:

vols enviar-me un correu privat?? escriu a:
eva_yam@hotmail.com