Visitant número......

Pels visitants del bloc: ............................

........ Benvingut a l'espai d'Eva_yam!! les cosetes del dia a dia!!! espero que t'agradi navegar una estona per aquí!!! "Els teus pensaments i les teves emocions configuren la teva vida"!!!...si vols contactar amb mi.... escriu a.... eva_yam@hotmail.com .....

dimarts, 29 d’abril de 2008

Motossssssssssssssss rummmmm rummmm



Quina imatge més maca!!!
Com diu la meva mare sempre estic pensant o més aviat estem pensant a veure quina en podem fer!!
jejejejeje i la veritat és que té raó!!
la ntra. pròxima pensada és.......................
demà t'ho explico bloc!!!
un petonàssssssssssssssss

dilluns, 28 d’abril de 2008

Fotikis montmeló!! 26 i 27.04.08



Diumenge

F1!!! 132.600 persones al Circuit de Montmeló!!

Ja torno a estar per aquí!! Després de dos dies a les terres "kamaques" ja tornem a la normalitat!!
Hem passat un bon cap de setmana i hem disfrutat de la ntra. estada pel circuit!!
Aquest any en comparació amb l'any passat hem pogut recórrer tot el circuit i gaudir de tot el que han fet; vam estar als entrenaments del dissabte i després vam estar voltant pels diferents "stans" de les marques oficials dels equips de F1!!
Van poder veure de molt a prop cotxes de F1 i són una passada!!

El diumenge a les 9:15 ja estàvem fent cua per entrar al circuit i a les 10.30 ja estàvem sentats per tal de veure el GP2!! Va estar molt bé!!! Després vam tornar a voltar pel circuït per tal de veure més coses ja que fins les 2 no era la carrera!! Vaja caminada ens vam pegar! Jejeje!

La carrera va estar molt bé!! Llàstima que l'Alonso és va quedar sense cotxe! Però no tot podia ser perfecte!! L'important va ser que ntres. vam disfrutar i vam poder gaudir de dos dies del món del motor!

Aquí deixo unes fotikis!

divendres, 25 d’abril de 2008

Ruta per arribar a la ntra. concentració de motos!! 24 i 25 de maig!!

Kiko està amb tot! ja ens ha preparat la ruta per a què els moteros no es perdin!!
Cada any posem a la carretera un seguit de fletxes per a indicar-ho bé però sempre va bé donar més explicacions per si de cas.

per tant kiko ha preparat aquesta ruta i així la gent vindrà informada!!

bé, vaig a posar-la al meu bloc per si hi ha algun motero que entri aquí!

Ruta moterus

dimecres, 23 d’abril de 2008

Poema de Sant Jordi


Sant Jordi té una rosa mig desclosa,

pintada de vermell i de neguit;
Catalunya és el nom d'aquesta rosa,
i Sant Jordi la porta sobre el pit.

La rosa li ha contat gràcies i penes
i ell se l'estima fins qui sap a on,

i amb ella té més sang a dins les venes

per plantar cara a tots els dracs del món.

Josep Maria de Segarra (1894-1961)


P.D.: Amb aquesta pàgina hi han moltes cosetes interessants de Sant Jordi

Sant Jordi 2.008!! El dia dels enamorats!! muaaa


Avui és Sant Jordi!! El dia dels enamorats!!
I com no, avui li he de dedicar un post amb aquest dia tant especial.

He estat buscant per la meva web preferida poesies per aquest dia tant assenyalat i en posaré varies ja que totes tenen el seu encant.
Així que avui aprofitaré per ser molt meloseta al meu bloc ja que el dia s'ho val!! Jejejeje
(els visitants que NO siguin romàntics no fa falta que llegeixin aquest post!! jejeje)

Aquest pot li dedico al meu pendonet!!
Ja que n'estic molt enamorada!! Aquest any és el tercer Sant Jordi que compartim!!

En realitat no necessito tenir un dia especial per dir-te el que sento ja que tots els dies son especials al teu costat!!
T'estimo moltíssim petitet!!
Espero tenir-te al meu costat durant molts anys ja que no m'imagino la vida sense tu!
Muaaaaaaaaaaaa muaaaaaaaaaaaaaaaaa

___________________________________
Un cop més et penso (Un relat de tramuntana )

Avui m’he despertat pensant
que no res podria treure’m
el sabor a recent pintat
del teu tacte.

Estimo cada moment
que enllaces amb els teus passos,
estimo cada batec del meu cor
quan et pensa.

I avui no voldria estar en cap altre lloc.
Quan no hi ets,
el teu record m’abraça
com a miratge sobre mi.

Aquest miratge es fa cada cop més real,
i quasi puc tocar-te,
però desapareixes entre la foscor
de la cambra...

Un cop més et penso,
un cop més et desitjo i desitjo,
que segueixis avui amb mi.
____________________________
Instants (Un relat de Anònim)

El teu rostre es dibuixa a la meva ment
i la teva veu ressona al meu cap,
i per molt que ho intenti
no hi ha instant que no et tingui present.

Si trobés un instant,
si existissin les paraules
per poder explicar
tot el que representes per mi.

Com explicar-te
que cada instant al teu costat
és com abrigar-se
en càlid llençol de felicitat?
Com explicar-te
que cada segon lluny teu
és com estar sota una tempesta
de soledat, d'angoixa...
una tempesta que em buida l'ànima.
_______________________________
T'estimo (Un relat de kispar fidu )

Et faria un dolç petó,
deixant que els meus llavis
quedessin recolzats per uns instants
damunt la teva galta.

Miraria infinitament els teus ulls
per perdre’m en la seva dolçor
i descobrir el teu encantador somriure.

Fixaria les teves mans a les meves
per sentir constantment la teva escalfor
i el teu contacte.

Acostaria l’orella als teus llavis
per rebre tota la màgia de les teves paraules.

Em quedaria arraulida al teu costat
per sentir-te propera a mi.

Et cobriria amb els braços,
envoltant-te com un suau llençol
per cuidar-te i protegir-te.

Acaronaria el teu rostre
per deixar sentir a les meves mans
i per dir-te que sóc allà.

Passejaria els meus dits pels teus foscos cabells,
per perdre’m en la teva tendresa.

T’agafaria de la mà,
per no deixar-la mai més
i sentir-te sempre al meu costat.

T’estimaria sempre
per dir-te t’estimo a cau d’orella.

dilluns, 21 d’abril de 2008

DUC!! Un nou poltre a Flix!!

L'altre dia vaig entrar al bloc dels meus amics i em vaig assabentar que el el passat dimarts
va néixer un poltre a la Reserva Natural de Sebes (Flix).

El nom l'han triat ells, bé els alumnes de P-5!! El nom que va sortir elegit és DUC!! un nom maquíssim!!

Avui he vist la foto a la web de Sebes!! És maquíssim!! a veure quan hi vaig a veure'l.!!
Aquí deixo la seva foto!!

Un relat per reflexionar!!

L'altre dia vaig entrar amb un dels blocs que navego i vaig trobar aquesta història!! Segons la meva amiga blocaira és un relat jueu!! Aquí el deixo perquè el vaig trobar maquíssim!!

Imagina que ets un/a llenyataire, i et contracten per serrar arbres, la teva retribució serà proporcional a la quantitat de llenya que hagis fet al cap del dia.

Arribes al bosc disposat a aprofitar al màxim la jornada; seguint el teu afany, passes tot el dia serrant sense parar, gairebé sense menjar ni beure.

De reüll observes que al teu costat, un altre llenyataire, cada dues hores s’atura una estona; tu penses que està perdent el temps i sense fer gaire cas, segueixes entestat en la teva tasca.

A la tarda, cansat, esgotat, suat, mires el munt de llenya que has estat capaç de serrar, satisfet, i quan aixeques la mirada veus que el munt del teu company és més gran que el teu.

Perplex, li preguntes: Com és possible que tu hagis serrat més llenya que jo si t’he vist aturar-te cada dues hores, mentre que jo no he parat ni un minut?

La seva resposta és: Cada cop que m’he aturat, ho he fet per afilar la meva serra. Si et dediques només a serrar i no afiles la teva serra, aviat deixarà de serrar.

Les Frases del dia!! 21.04.08

Molta gent creu que per tenir criteri propi n'hi ha prou d'oposar-se a l'aliè.


Ningú no és tan hàbil com per enganyar permanenment la seva consciència.


No és la fe l aque mou muntanyes, sinó la força de voluntat que la creença implica.

dijous, 17 d’abril de 2008

Think Twice!! Celine Dion

Aquesta cançó és una de les meves preferides!!
l'he cantat moltíssimes vegades!! és d'aquelles que t'agrada escoltar quan estàs trista!!
Però a mi m'agrada amb tots els estats d'ànim!! m'encanta cantar-la!! vols escoltar-la però sempre acabes cantant-la!!
(naturalment a la meva manera!! jejeje) és superior a mi!!
Fins fa uns anys no vaig decidir buscar-li el significat perquè algun cop et poses a buscar la traducció i et decepciona la lletra!! en aquest cas, no em va decepcionar!!

La cançó parla del desamor o més aviat quan una parella està a punt de trencar!
Ella li demana amb ell que pensi dues vegades abans de donar el pas definitiu!!
Es com aquell que sap que el final del camí està pròxim i no vol que arribi!!
Bé, i la història acaba bé!! L'amor acaba guanyant la partida!!

Bé, per si algú l'interessa deixo l'enllaç de la traducció!
Don't think I can't feel there's something wrong
You've been the sweetest part of my life so long
I look in your eyes, there's a distant light
And you and I know there'll be a storm tonight
This is getting serious
Are you thinking 'bout you or us

(chorus)
Don't say what you're about to say
Look back before you leave my life
Be sure before you close that door
Before you roll those dice
Baby think twice

Baby think twice for the sake of our love, for the memory
For the fire and the faith that was you and me
Babe I know it ain't easy when your soul cries out for higher ground
'Cos when you're halfway up, you're always halfway down
But baby this is serious
Are you thinking 'bout you or us

(Repeat chorus)

(Breakdown)
Baby this is serious
Are you thinking 'bout you or us

Don't say what you're about to say
Look back before you leave my life
Be sure before you close that door
Before you roll those dice

Don't do what you're about to do
My everything depends on you
And whatever it takes, I'll sacrifice
Before you roll those dice
Baby think twice


La cançó del dia!! Una cançó que no li passa el temps!

Total Eclipse of The Hearts // Bonnie Tailer (eclipse d'amor)
Si vols mirar la lletra d'aquesta cançó aquí et deixo l'enllaç // La traducció també la deixo!!

Mira que m'agrada aquesta cançó i l'he sentit moltíssims cops però avui és el primer cop que veig el vídeo!! que fort!!
Un petonàsssssssssss bloc

La cançó d'avui! It's a Heartache!!

Aquest és el vídeo musical d'avui!! per practicar una mica d'anglès!! que joveneta la Bonnie Tailer, nops??

la cançó d'avui!!

M'encanta!!!!!! Aquesta cançó és d'aquelles que mai et cansaries d'escoltar-la!!!!!!!!!! avui l'he trobat amb aquesta web i naturalment li he de posar un petit espai al meu bloc, així l'escoltaré més cops!!
Nothing compares to you // Sinead O´Connor

dimecres, 16 d’abril de 2008

Queden 9 dies per rummmmmm rummmmm!!

Avui el pendonet em preguntava si volia una gorra del Fdo. Alonso!!! i naturalment he dit que Siiiiiiiii!! perquè no!! hem d'anar ben preparats!! jejejej

Ja queda molt poquet! exactament 9 dies per anar a montmeló a veure la carrera en directe!!! Ja en tinc ganes!! Avui parlavem si plouria o no però seria guapo veure-ho en directe!! Sobretot aquest any que hi han tantes sortides de pista!! ejjejeje

P.D.: ahhhhhhhhhhhhhhhhh torno a posar el vídeo dels entrenaments de la F1 per sentir-los un altre cop!!!!!!!!!!!!!!!!! jejejejeje

www.Tu.tv

dimarts, 15 d’abril de 2008

Un anunci molt tendre!! 16.04.08

Aquesta propaganda fa temps que la buscava i no la vaig trobar al seu dia!! avui sense buscar-la l'he ha sortit!!! Al seu dia quan la vaig veure per primer cop em va emocionar, apart la cançó que van triar és maquíssima!! em sembla que la van treure per la marató de tv3!!!

Com que la lletra és maquíssima, l'he buscat per deixar-la aquí!!

********TENS UN AMIC********

Si et sent trist i emboirat
i necessites una ma
si les coses
les coses no et roden bé

Tanca els ulls i pensa en mi
que prest jo seré aquí
com un raig de llum
dins la teva foscor

Digues baix el meu nom
i on sa vulgui que estigui vindré
de seguida
a fer-te costat

Primavera, estiu o tardor
tot el que has de fer és dir-ho
i vindré de cop saps cert
que tens un amic

Si la boira te’n revolta
i els núvols tapen el cel
si un vent fred del nord
sembla gelar-te el cor

Tanca els ulls i pensa en mi
que prest jo seré aquí
tocant la porta
a punt d’entrar

Digues baix el meu nom
i on sa vulgui que estigui vindré
de seguida
a fer-te costat

Primavera, estiu o tardor
tot el que has de fer és dir-ho
i vindré de cop saps cert
és esperançador saber que tens amics

La gent pot ser indiferent
quan sofreixes t’ignoren
no perdis mai el coratge
no et desanimis

Digues baix el meu nom
i on sa vulgui que estigui vindré
de seguida
a fer-te costat

Primavera, estiu o tardor
tot el que has de fer és dir-ho
i vindré de cop saps cert
que tens un amic

Tens un amic
tens un amic
tens un amic
en mi tens un amic


Gossos. (Adaptació de you´ve got a friend en motiu del disc de La Marató 2006)

boníssim!!

aquest anunci al seu dia em va fer molta gràcia cada cop que el veia em partia el c.!!! és boníssim!! i naturalment li havia de fer lloc al meu bloc! jejeje

Setmana medieval a Montblanc

Fa dos anys vaig anar-hi i la veritat que em va sorprendre!! el vaig trobar maquíssim i sobretot molt original!! els carrers d'aquest poble estaven vestits de festa i sobretot la gent!! El mercat maquíssim i la gent vestida de l'època!! val la pena anar a fer una volta!! Si aquest dissabte podem, segur que ens passen a fer una volta!!

He trobat aquesta web que et parla de tots els actes que es fan!!
Aquí deixo aquest text que parla del mercat!
________________

L'essència de la vida medieval es pot respirar pels carrers i places de Montblanc amb el Mercat Medieval. En ell podem trobar una gran quantitat de productes tradicionals repartits pels carrers cèntrics de la vila, i a la Plaça Major o plaça del mercadal.

Tota una gran varietat de productes artesanals, viandes variades, tupines i embotits, tota mena de bestiar, des de des de l'aviram, fins al porcí i animals de peu rodó. Productes dels diferents artesans de la vila, els ferrers, els fusters, les cistellaires, els paperers o les tenyidores i també el vidrier, les teixidores o els picapedrers, tots treballant els seus materials, demostrant la seva destresa i exposant els seus productes únics.

Mostra d'oficis i artesans, venda d'esclaus, joglars i animació teatral

Però el mercat medieval conté també altres actes que integren aquesta essència medieval. Els joglars, amb llurs representacions jovials i divertides capten les atencions dels vilatans amb les seves arts i, els més menuts, baden amb els titelles o amb el bon fer dels malabaristes més riallers dels regne.

Al punt on el sol és més alt, hi ha la venda més important del mercadal, es tracta del Mercat d'Esclaus, on els mercaders més avars intenten treure el màxim profit de la seva mercaderia humana. Durant tot el dia de mercat, els torns de guàrdia compostos per genets, cavallers i les banderes de les quatre cases nobles de Montblanc animen i vesteixen de colors el casc antic de la vila.

La plaça del Mercadal

L'establiment de mercats i fires era una de les prerrogatives que els monarques adjudicaven a les seves viles, així l'existència de fires i mercats data a Montblanc del 1281. Els comerciants instal·laven les seves parades a terra, en paneres i cistells. Acostumaven a vendre verdures fruites, oli, sal, formatges, mel, herbes i també s'hi venia glaç provinent dels pous de gel de les rodalies.

La plaça del mercadal, actual Plaça Major de Montblanc, era el centre d'aquests afers comercials i amb el pas successiu dels anys la plaça s'adequà a aquesta tasca, es portificà i restà, fins a l'actualitat, centre del comerç montblanquí.

Una propaganda pel tato!!

Aquesta li dedico al tato!! quan l'he vist he pensat amb tu i amb els nens!!
M'ha recordat quan està amb els seus fillets!! el temps que els hi dedica i lo bé que s'ho passen tots tres jugant!!!!!!! (no sé qui s'ho passa millor si els nens o ell!! jejejeje)
Suposo que el tato es veurà reflexat perquè quan l'he vist, m'han vingut moltes imatges d'ells!
Bé, aquí deixo aquesta propaganda!!

Propagandes molt originals!!

Ara feia temps que no en buscava i avui m'ha pegat per aquí!! aquí les deixo per compartir-les amb tu!! unpetonàssssssssssssss bloc!!

Una passada de propaganda!! molt original i els efectes molt guapos!!

Aquesta també és original!!

I aquesta molt bona!! jejeje

jejeje i aquest és boníssim!!

La reflexió d'avui!! 15.04.08


L'altre dia parlant amb una persona que no li agrada gaire això d'internet em va fer reflexionar sobre un tema!! Fins quin punt son importants les persones per internet???? Hi ha gent que no li agrada aquest món! El troba un món fictici on sembla que tot si val!! Com si no hi haguessin normes establertes!! Sobretot amb el tema de relacions humanes!!

Fa molts anys que estic navegant per aquí i la veritat és que m'he trobat de tot!! Gent que m'ha fascinat, gent que m'ha enamorat per la manera que escrivia, gent que m'ha decepcionat, gent que m'ha pres el pel, gent que m'ha fet passar estones molt divertides i gent que m'ha fet plorar explicant-me les seves experiències!


En resum gent de tota classe i sobretot cadascuna d'ella m'ha aportat el seu granet d'arena i naturalment m'ha fer créixer com a persona!! M'han aportat coses positives i negatives però m'ha ajudat en certa manera.


L'altre dia em preguntaven perquè parlava amb desconeguts! Gent que no donava la cara davant meu, gent que semblen que tinguin alguna cosa per amagar! No entenien perquè compartia alguna cosa amb aquesta gent!! També em deia que si amb algun moment parlava d'aquestes persones era perquè realment m'interessava alguna reflexió d'aq persones!! i que naturalment no deixaven de ser gent que no sabem res d'ells!! Gent que se suposa que no t'hauries de deixar influenciar en res!!


Aquesta persona tenia raó!! Tots els seus arguments eren bons i lògics però el meu punt de vista és diferent!!

Si una cosa he aprés aquests anys és que Internet no deixa de ser un lloc per culturitzar-te i per passar una bona estona fent el que t'agrada fer! A mi m'agrada navegar, llegir i sobretot escriure al meu bloc!! De sempre que m'ha agradat escriure però ara comparteixo alguns escrits i m'agrada fer-ho!


La gent desconeguda no em fa cap mena de mal, al contrari m'aporten el que m'han d'aportar! Una bona estona i si no és així les suprimeixo!! A mi m'agrada donar la cara amb tot el que escric i respecto a la gent que no ho fa perquè realment penso que ells s'ho perden. Penso que és maquíssim que algú et feliciti per alguna cosa teva, per alguna reflexió que fas ja que l'ha fas de tot cor!!


Si vas d’incògnit tot això no ho tens i no et sents reconegut en cap sentit, ni tant sols et pots sentir proper amb aquella persona perquè no deixes de ser un anònim que no sap donar la cara. És una pena però és el camí que opta moltíssima gent i naturalment es respectable sempre i quan no faltin el respecte a la resta de la gent.


Bé, solament volia reflexionar sobre un angelet que va vindre a passar uns dies pels ntres blocs!! Aquesta persona sense saber qui s'amaga darrera d'aquest alias em va fer compartir durant uns dies reflexions que m'agraden del meu autor preferit i també d'altres que anàvem trobant navegant per altres llocs!!


Després d'aquests dies de silenci d'aquest angelet hem de suposar que ja no tornarà i si ho fa potser ho fa amb un altre alias per tal de no donar-se a conèixer però segueixo pensant que és una llàstima que aq persona no és presenti ja que podria aportar molt més amb aquest món d'internet i sobretot és sentiria molt millor amb ella mateixa!! (bé, o ell perquè al cap i a la fi no sabem quin sexe tenia) Ja que sent persona et sents molt millor que no pas sent un alias!!

Com és evident el/la, la trobo a faltar al meu bloc ja que encara que sigui un desconegut donava vida a les meves reflexions!!!!


Ara seguiré esperant que entrin altres desconeguts i deixin la seva petita aportació!! I com no, la meva gent que aquesta és la més important!! Encara que molts cops no em deixin cap comentari!!!!!!!! Sort que tinc un gran fidel al meu bloc!! El tato!!!!!!!!! Fem un bon equip!!!!!!! Jejejeje (jo t'escric i tu també!!!!!! Jejejeje)


En resum que és el meu bloquet, el faig per mi però no deixa de tenir la seva gràcia que entri la gent a donar un cop d'ull a les teves reflexions de la vida!!!

Gràciesssssssssss a tots els que entreu!!! Fa que l'escriure sigui més interessant!!!!!!!!!!!!

Un petonàssssssssssssssss bloc!!

dilluns, 14 d’abril de 2008

La cançó del dia! "odio estimar-te tant"

avui navegant per internet he descobert aquesta cançó!!
està molt bé! i com més l'escolto més m'agrada! I mira que aquest noi no em diu gaire cosa però amb el duet que ha fet amb la Rihanna els hi ha quedat molt bé!! hi ha feeling amb les veus!!!

Pos eso!! aquí la deixo per poder-la escoltar més cops!!
Unpetonàssssssssssssss bloc!

www.Tu.tv

XIII Concentració Motociclista Vila de Flix

24 i 25 de maig!!!!!!!
Vaig posar aquesta ruta a la portada dle bloc però el cunyaooo em va dir que tardava en carregar-se la pàgina així que he decidit posar-la com un post!!!!!!!!!! així segur que anirà més ràpid i els meus visitants no tindran tants problemes per accedir al meu bloc!!
El mapa és molt maco!! és per si algú encara no sap on està Flix!! jejejeje
Un petonàsssssssssssssss i fins aviat!
V'sssssssssssssssssssss

Felicitats Laia!!! 2 anyets!!!


Avui és un dia especial!!
és el cumple de la meva fillola!!
Fa 2 anyets!!
No em vull imaginar com estarà aquesta tarda!! amb tantes visites i tants regalets!! jejejeje

Sempre té el somriure a la boca i es posa contentíssima de rebre visites de la family!! així que avui no crec que marxi a dormir gaire aviat ja que li va la marxa! jejejeje

Pos eso !!!! li volia dedicar mil petonsssssssssssss !!!
Fins aquesta tarda Laia!!
muaaaaaaaaaaaaa
muaaaaaaaaaaaaa

divendres, 11 d’abril de 2008

Un escrit molt maco!! RelatsenCatala.com

Aquest escrit me'l va passar l'Angelet!! Em va agradar moltíssim! I l'he volgut posar aquí a primera pàgina perquè a l'apartat de missatges no és un bon lloc per ell!

Fa temps no sé si amb aquest bloc o amb un altre vaig parlar de la web de relats amb català!! És una web què si us agrada llegir, hi ha moltes poesies, relats de tot tipus i sobretot hi ha molta qualitat!! A mi m'encanta passar-hi de tant en tant i pel que veig Angelet també ha passat per allí.

L'autora d'aquest relat és diu Pruna!! He estat llegint altres articles i està molt bé!! Aquí us deixo l'enllaç per si voleu entrar-hi!! (bé, a l'apartat de webs interessant també està posat).

___________________________

No li diguis a ningú.

No li diguis a ningú que mai vaig ser feliç. Vaig passar els meus dies, amb les seves hores i els seus segons, cercant la màgia de la felicitat. En el bosc de la vida, les branques dels arbres barraven el meu camí i les dreceres mai van ser millors.

No li diguis a ningú que em vaig perdre entre els teus somnis, tan absurds algunes vegades, tan lúcids d’altres. M’hagués agradat explorar-los fins a les seves fondàries i romandre en ells amagada en posició fetal, perquè ningú, ni tan sols tu, pogués ferir-me ni deixar empremtes tan punyents com les que porto en el meu cor.

No li diguis a ningú quant vaig arribar a estimar-te durant les nostres tardes de tardor, brunes i decadents, però que ens van donar tanta felicitat i van omplir el nostre cos de plaer i de dolor. El nostre amor ens va allunyar del món extern com si aquest no existís i quan aquest amor nostre va vessar i es va escapolir per les ranures de les rajoles de la nostra habitació, vam haver de sortir al món. I el món ens va bufetejar i ens va recordar que nosaltres l’havíem extingit de les nostres vides.

Ignoro què has fet tu. Jo he estat rondant, esquivant els cops i descobrint coses noves sense tu; algunes, tan amargues com la fel, altres, tan dolces com la mel, però, m’han costat tant d’assaborir sense tu!

Observo fotografies on ens veiem junts, units en un somriure i per un llaç que nua les nostres mans i les nostres ànimes. Érem tan feliços! I ho dic amb orgull a les persones que els hi permeto envair la meva intimitat i que vegin les fotografies de la meva malaurança. Quan, després, em quedo sola, em pregunto a qui pretenc enganyar, si als demés amb mentides de felicitat o a mi mateixa amb veritats d’infelicitat.

No voldria tornar al teu costat, però tampoc m’agrada estar lluny de tu. Vaig descobrir la soledat a prop teu i la vaig retrobar quan em vas abandonar. Encara, que, en realitat, no sé qui va abandonar a qui. Quan vaig començar a sentir la teva indiferència jo ja estava distanciada de la teva vida. La boira es va deixar caure pesada i mandrosa entre nosaltres; quan la vam voler dissipar ja s’havia instal•lat per sempre entre tu i jo.

La nostra filla ja no et recorda. Era massa petita per a pensar i ara és massa gran per a recordar algú que no ha vist mai. Ella és feliç. Quan els seus amics li pregunten pel seu pare, sempre contesta amb un gest d’indiferència, com si la paraula "pare" l’hagués esborrat del seu lèxic. No pot trobar-te a faltar: no es pot enyorar allò que mai s’ha tingut. Sempre ha acceptat de bon grau la companyia dels meus diferents amants, però els ha assimilat a la seva vida com amics, mai com a pares. És com si estigués esperant que compareguessis d’un moment a l’altre i impregnessis la seva vida com si el passat mai hagués existit. Emperò, amb el transcurs del temps la seva desesperació va en augment i el seu cor ja no creu en coses boniques, com si aquestes només fossin productes cinematogràfics o novel•lescs, però aliens a les seves petites realitats.

Ahir, en travessar el llindar de la porta i sortir al carrer, vaig veure el teu rostre reflectit a les fulles dels arbres. Un cop violent de vent la va esborrar i la teva ombra va lliscar darrera meu besant la meva silueta. Em vas perseguir un bon tram. No sé si pretenies explicar-me alguna cosa que desconeixia o si eres tu qui desitjaves conèixer alguna cosa meva que no sabies. Et vas arrossegar perseguint els meus talons i no em vas explicar res; quan el teu rastre va desaparèixer tan sols vas deixar la teva melangia.

La teva ànima viu desconsolada, perquè vas deixar capítols inacabats a la teva vida. I jo vaig paralitzar la meva vida el dia que em vas dir que marxaves. Que fugies perquè no eres feliç, perquè tampoc a mi em podies fer feliç i, molt menys, fer feliç a aquella criatura que jo portava en el meu ventre. I vas desaparèixer. Em vas deixar la teva olor amb un últim petó i vas partir amb una petita motxilla a les espatlles i una cançó als llavis.

Des de llavors, cada mes, rebo una postal que no diu res, tan sols porta escrit el meu nom i la meva adreça. Cada una d’aquestes postals arriba d’un indret diferent del món. Les he guardat totes i ja ocupen tres capses de dimensions considerables. Ningú coneix la seva existència. Són el meu petit tresor que mai he explicat. En un futur, és possible que comparteixi aquest secret amb la nostra filla, o que li ho expliqui en una carta quan hagi fugit d’aquest món, o bé es mori el secret amb mi, i mai ningú ho sàpiga.

Aquest matí quan he sortit de casa, he tingut una estranya sensació. Poques vegades he tingut aquest tipus de sensació en la meva vida, però les comptades ocasions en què les he patit, s’han produït canvis irreversibles en la meva existència. Una de les ocasions que recordo haver percebut una d’aquestes sensacions va ser el dia que et vaig conèixer; una altra va ser quan vaig saber que seria mare; l’última vegada va ser el dia que vas marxar.

Abans de sortir al carrer, m’ho he pensat, he pujat cap a casa i m’he tret l’abric decidida a donar qualsevol excusa en el treball per no haver de sortir de casa. Finalment, m’he mirat al mirall i m’he tornat a ficar l’abric. He baixat corrent els esglaons i he fugit cap a l’autobús. No ha passat res d’extraordinari durant tot el dia, i he pensat que les meves sensacions s’havien tornat desmanyotades com jo i que apareixien sense cap motiu. Quan he arribat a casa hi havia una nota de la nostra filla on m’explicava que havia sortit amb una amiga i que no tornaria a casa fins tard. Ha sonat el telèfon, creia que era la teva mare. La veu que m’ha contestat a l’altra banda del fil telefònic era una amiga meva que em proposava assistir a un concert de blues pel qual li havien donat invitacions. He fet una mica el ronso, però de seguida he acceptat. Em venia de gust assistir-hi. Feia tant de temps que ningú em convidava a res! M’he dutxat, m’he maquillat, i després d’una acurada selecció de vestuari, m’he vestit.

He conegut una persona que m’ha omplert de sensacions, sensacions nobles, genuïnes, positives. No eren com les que tu em provocaves. De tu em vaig enamorar. La maduresa m’ha atorgat la possibilitat de calibrar els meus sentiments, i alhora, els de les altres persones. No sé quan el tornaré a veure, però sé que serà quan tots dos ens necessitem, amb la llibertat de triar bé i la serenitat d’un amor tranquil. Aquesta nit, hem parlat durant tantes hores, que més semblaven un parell de bons amics que es coneixen des de fa tant de temps que ja no importa els anys que s’han compartit, sinó la sensació d’haver restat junts a les bones estones i també a les dolentes, sense donar-li cap importància al temps que fa que no t’has vist, perquè quan et retrobes segueixes veient aquella cara amiga, aquella cara que mai et sorprèn i sempre et complau.

No sé quina hora és. Alguns ocells ja s’han despertat i refilen des de les més altes branques dels arbres. He obert la porta a poc a poc, i he pogut sentir el rítmic respirar del son de la nostra filla. He entrat a la seva habitació i s’ha remogut entre els llençols quan l’he donat un petó al front.

El son no volia acudir als meus ulls. Al llit, no parava de donar voltes, canviant la posició del meu cos, escoltava el tic tac relaxat del rellotge, però no aconseguia dormir-me. He decidit llevar-me.

Per la finestra, la claredat anava augmentant. El sol s’anava obrint pas entre els petits núvols que omplien el cel fins que ha aconseguit penetrar dins de les habitacions de la casa, primer tímidament, després descaradament.

Un reflex de llum ha incidit en el mirall que està penjat en front de la finestra i ha sortit disparat cap a la paret que està al costat de la finestra. Els calaixos que hi ha sota de la finestra s’han omplert de llum, brillants i vius com mai els havia vist abans. M’he aixecat lentament del sofà on estava asseguda i he anat cap a la calaixera. He obert molt poc a poc el primer calaix. Allà ha aparegut la primera caixa amb les teves postals; al segon calaix, la segona caixa; al tercer calaix, la tercera caixa. Les he tret dels calaixos, he fet una pila i he sortit cap a la terrassa.

He buidat el contingut de les caixes a la barbacoa que vaig fer construir fa tants anys i que ningú mai ha utilitzat. Les he banyat amb alcohol de cremar i amb un sol llumí han començat a carbonitzar-se.

Un fum negre ha fugit ràpidament cap al cel tenyint els blancs núvols més propers. A les meves espatlles, he sentit com s’obria la porta de la terrassa. Era la nostra filla que em mirava interrogativament.

Per sort, de les postals ja no en quedava res, només unes tristes flames que minvaven sense intenció de tornar-se a encendre’s. He abraçat a la meva filla tan fort que, per un moment, he cregut que es trencaria entre els meus braços. Ella m’ha dedicat un gran somriure, comprenent tot el meu dolor i el meu silenci. Se n’ha anat, sense dir-me res, i m’ha deixat sola.

No li diguis a ningú que ja no t’estimo i que ja no et puc estimar més, he exhaurit el meu amor per tu. Ja no necessito la teva imatge per estimar, ni el teu cos per omplir-me de plaer, ni les teves postals per tenir una raó de viure. T’envio aquesta carta sense adreça, per si la reps. No m’enviïs més postals, perquè jo ja no t’escriuré més cartes. Aquesta és la meva última carta per demanar-te que no li diguis res a ningú.

dimecres, 9 d’abril de 2008

Acudit de l'angelet!!


Angelet!! abans no t'havia dit res de l'acudit perquè encara no l'havia llegit!! és molt bó i fa riure molt!! em recorda amb un altre que tinc arxivat per algun lloc!!!!!!!!!!
Aquí el deixo perquè val la pena posar-lo a primera pàgina!
un petonàsssssssssssss
_____________________________________________________________

El del pollo. S'ha de llegir o imaginar moolt tal com toca...

¿Quién dijo que el hombre no podía cocinar?

¿Por qué seguir dependiendo de las mujeres?

Ahí va una receta muy apropiada para este fin de semana. Angelet.

Ingredientes:

Un pavo de unos tres kilos.
Una botella de whisky.
Unas tiras de panceta
Aceite de oliva, sal y pimienta.

Preparación:

Paso uno: rellenar el pavo con la panceta, atarlo, salpimentar y echarle un chorrito aceite de oliva.

Paso dos: Precalentar el horno a 180 grados durante diez minutos.

Paso tres: servirse un vaso de whisky para hacer tiempo.

Paso cuatro: meter el pavo en el horno cuando esté alcanzada la temperatura.

Paso cinco: Servirse otro vaso de whisky, beberselo y estar pendiente del horno con ojos ligeramente extraviados.

Paso seis: Boner el terbostato a 150 gramos, grados y esberar veinte binutos.

Paso siente: Servirse odro paso, odso peaso, e jigual do be sale.

Vaso 8: al cabo dun drato, hornir el abro bara condrolar y echar un chodretón de pavo al guisqui y odro quiski a uno bisbo.

Baso 9: Darle la vuelta al babo y quebarse la bano al cerrar el ordno, bierda!....

Passsso 10: Intentarr sentarrse en una silla y servirrrse unosss chupitossss bientrassss pasan los binutos.

Parso 11: Retirar el babo del horrrrno y luego regotgerrrrlo del suelo con un brapo, embujándolo a un blato, bandeja o similarrrr.

Faso 12: Rombersse la crissma al refalar con la grasssa.

Fassso 13: Indendar lebandarse sin soltarrrr la bodeella y rast varios indendosds, decidrir que en el suelo sestá de gojones.

Peasssooo passo 14: Apburar la potella y adrastarse hazta la caammaa. Domidse.

Paso 15: A la mañana siguiente, tomar abundante café para el inexplicable dolor de cabeza, comerse el pavo frío con un caso de mahonesa para que no esté tan seco y el resto del día dedicado a limpiar el estropicio que alguien, inexplicablemente, ha organizado la cocina.

Les obres queden i les persones se'n van

Aquesta frase era una de les preferides del meu pare! Quan estava a l'ajuntament va ser una de les èpoques que sempre la tenia en boca.

Ahir fent neteja vaig trobar aquest escrit! El tenia gravat de l'any 1.999! Com passa el temps, nops???

Em va fer molta gràcia trobar-lo i llegir-lo però sobretot em va vindre a la ment el meu pare!

Em va vindre a la ment les tonteries que feia!! Aquest text se'l sabia de memòria! Amb ell li encantava llegir i de jove sempre li recitava a la meva mare! Naturalment també li encantava escriure, de fet he heretat aquesta afició!

Son moltes les vegades que després d'un dinar familiar, si estava animat i sortia el tema, es posava a recitar! S'aixecava de la taula i és posava davant la meva mare o davant meu i ens començava a recitar la seva obra d'art! A tots ens feia riure amb els seus gestos perquè si una cosa tenia, era que ho sentia amb tot el cor!! Però entre mig dels somriures sobretot hi havia una gran admiració! Primer com a pare i segon per saber de memòria aquestes poesies que tant li agradaven.

Aquí deixo aquesta!! Al seu dia la vaig buscar per internet perquè em feia gràcia donar-li amb ell i naturalment per tenir-la als meus arxius especials.

Bé, aquí la deixo per a gaudir-la al meu bloc!

Un petonàssssssssssss bloc

_________________________________

DON JUAN Y DOÑA INÉS
Que os hallabais
bajo mi amparo segura,
y el aura del campo pura
libre por fin respirabais.
Cálmate, pues, vida mía;
reposa aquí, y un momento
olvida de tu convento
la triste cárcel sombría.
¡Ah¡ ¿No es cierto, ángel de amor,
que en esta apartada orilla
más pura la luna brilla
y se respira mejor?

Esta aura que vaga, llena
de los sencillos olores
de las campesinas flores
que brota esa orilla amena;
esa agua limpia y serena
que atraviesa sin temor
la barca del pescador
que espera cantando el día,
¿no es cierto, paloma mía,
que están respirando amor?

Esa armonía que el viento
recoge entre esos millares
de floridos olivares,
que agita con manso aliento;
ese dulcísimo acento
con que trina el ruiseñor,
de sus copas morador,
llamando al cercano día,
¿no es verdad, gacela mía,
que están respirando amor?

Y estas palabras que están
filtrando insensiblemente
tu corazón, ya pendiente
de los labios de Don Juan,
y cuyas ideas van
inflamando en su interior
un fuego germinador
no encendido todavía,
¿no es verdad, estrella mía,
que están respirando amor?

Y esas dos líquidas perlas
que se desprenden tranquilas
de tus radiantes pupilas
convidándome a beberlas,
evaporarse a no verlas
de sí mismas al calor;
y ese encendido color
que en tu semblante no había,
¿no es verdad, hermosa mía,
que están respirando amor?

¡Oh¡ Sí, bellísima Inés,
espejo y luz de mis ojos;
escucharme sin enojos
como lo haces, amor es;
mira aquí a tus plantas, pues,
todo el altivo rigor
de este corazón traidor
que rendirse no creía,
adorando, vida mía,
la esclavitud de tu amor.

Callad, por Dios, ¡oh¡ Don Juan,
que no podré resistir
mucho tiempo, sin morir,
tan nunca sentido afán.
¡Ah¡ Callad, por compasión;
que, oyéndoos, me parece
que mi cerebro enloquece
y se arde mi corazón.
¡Ah¡ Me habéis dado a beber
un filtro infernal, sin duda,
que a rendiros os ayuda
la virtud de la mujer.

Tal vez poseéis, Don Juan,
un misteriosos amuleto,
que a vos me atrae en secreto
como irresistible imán.
Tal vez Satán puso en vos
su vista fascinadora,
su palabra seductora
y el amor que negó a Dios.
¿Y qué he de hacer, ¡ay de mí¡,
sino caer en vuestros brazos,
si el corazón en pedazos
me vais robando de aquí?

No, don Juan; en poder mío
resistirte no está ya;
yo voy a ti, como va
sorbido al mar ese río.
Tu presencia me enajena,
tus palabras me alucinan,
y tus ojos me fascina,
y tu aliento me envenena.
¡Don Juan¡ ¡Don Juan¡ Yo lo imploro
de tu hidalga compasión:
arráncame el corazón,
o ámame, porque te adoro


José Zorrilla // Don Juan Tenorio

________________________________________________________________
Buscant l'obra per internet he trobat aquesta pàgina que està molt bé!!
Aquí la deixo per si algun dia vull tornar-hi!!

Don Juan és un tràgic personatge que dedica la seva vida a enganyar noies amb promeses d'amor. Això el porta pel camí de la mentida, la desgràcia i la mort. Finalment, quan sembla que està condemnat als inferns, és salvat pel "fantasma" de la seva promesa, doña Inés. El missatge que es pot extreure d'aquesta obra és que l'amor pot acabar redimint i salvant a l'ésser humà. Una lliçó ben actual.
_________________________________________________________________

PARTE PRIMERA // ACTO PRIMERO // LIBERTINAJE Y ESCANDALO

ESCENA PRIMERA

Don Juan, con antifaz, sentado a una mesa escribiendo. Buttarelli y Ciutti, a un lado esperando. Al levantarse el telón, se ven pasar por la puerta del fondo máscaras, estudiantes y pueblo con hachones, músicas, etc.

DON JUAN:

¡Cuál gritan esos malditos!

Pero ¡mal rayo me parta

si en concluyendo la carta

no pagan caros sus gritos!

(Sigue escribiendo.)

(aquest li encantava recitar-lo!!!!)



El sermonet del cura! jejejej


A mi no m'agraden els acudits perquè generalment no em fan gràcia però algun cop n'he trobat algup que m'han fet riure molt!!
Ahir netejant arxius de l'ordinador el vaig trobar!! Fa temps que el tenia per aquí i ja ni me'n recordava!!

Per tant, el vaig a posar aquí per a què no perdi el contacte amb ell!! Així de tant en tant el tornaré a llegir i em farà posar un bon somriure!!

Bé, aquí el deixo!! el poso amb castellà tal i com el tenia!! (ho sento cunyaooo!!!)
________________________________________

El nuevo padre de la parroquia estaba tan nervioso en su primer sermón, que casi no consiguió hablar. Antes de su segundo sermón, el domingo siguiente, preguntó al Arzobispo como podría hacer para relajarse.

Éste le sugirió lo siguiente:

La próxima vez, coloque unas gotitas de VODKA en el agua y va a ver que, después de algunos tragos, va ha estar más relajado.

El domingo siguiente el padre aplicó la sugerencia y, en efecto, se sintió tan bien, que podía hablar hasta en medio de una tempestad, totalmente relajado.

Despues del sermón, regresó a la sacristía y encontró una nota del Arzobispo que decía lo siguiente:

Apreciado Padre,

La próxima vez, coloque una gotas de Vodka en el agua y no una gotas de agua en el Vodka.

Le anexo algunas observaciones para que no se repita lo que vi en el sermón de hoy:

  • No hay necesidad de ponerle una rodaja de limón al borde del Cáliz.
  • Aquella caseta al lado del altar es el confesionario y no el baño.
  • Evite apoyarse en la imagen de la Virgen y mucho menos abrazarla y besarla.
  • Existen 10 mandamientos y no 12.
  • Los Apóstoles eran 12, no 7 y ninguno era enanito.
  • No nos referimos a Nuestro Señor Jesucristo y sus apóstoles como J.C. y sus “ boys”.
  • David derrotó a Goliat con una honda y una piedra; nunca se lo folló.
  • No nos referimos a Judas como “puto cabrón de los cojones”.
  • No debe tratar al Papa como “ El Padrino”.
  • Bin Laden no tuvo nada que ver con la muerte de Jesús.
  • El agua bendita es para bendecir y no para refrescarse la nuca.
  • Nunca rece la misa sentado en la escalera del altar y mucho menos con el pie montado sobre la Biblia.
  • Las hostias son para distribuirlas a los feligreses; no deben ser usadas como canapé para acompañar el vino.
  • En el ofertorio los fieles entregan el diezmo voluntario; quite el letrero que decía: “ su propina es mi sueldo”.
  • Los pecadores se van al infierno y no ”a tomar por el culo”.
  • El padre nuestro se debe rezar alzando las manos al cielo y no haciendo la ola.
  • La iniciativa de al público para bailar fue buena, pero hacer el trenecillo por toda la iglesia, ¡NO!.
  • IMPORTANTE: Aquél sentado en el rincón del altar, al cual Ud. se refirió como “maricón“ y "Travesti con faldita “, era yo!!!!!
  • Espero que estos fallos sean corregidos el próximo domingo.

Atentamente,

El Arzobispo.

SendersFlix

vols enviar-me un correu privat?? escriu a:

vols enviar-me un correu privat?? escriu a:
eva_yam@hotmail.com