Reflexió d'avui 07.06.12!! - conte zen -

 El so d’una mà

El mestre del temple de Kennin era Mokurai, Tró silencios. Tenia un petit protegit anomenat Toyo que només tenia 12 anys. 


Toyo veia com els deixebles més grans visitaven l’habitació del mestre cada mati i vespre per rebre instrucció en sanzen o guia personal durant la qual els eren lliurats koans per aturar la ment divagant.

Toyo també desitjava fer sanzen.

“Has d’esperar”, deia Mokurai. “Ets massa jove.”

Però la criatura va insistir, així que el professor finalment va acceptar.

Al vespre mentre Toyo anava a l’hora indicada a l’umbral de l’habitació de sanzen de Mokurai. Colpeja el gong per anunciar la seva presencia, es va inclinar respectuosament tres vegades fora la porta, i va anar a asseure’s davant del mestre en respectuós silenci.

“Pots escoltar el so de dues mans quan fan una palmada,” digué Mokurai. “Ara mostram el so d’una mà.”

Toyo es va inclinar i marxà cap a la seva habitació per estudiar el problema. Des de la seva finestra podia escoltar la musica de les geishes. “Ah, ja ho tinc!” exclamà.

Al següent vespre, quan el seu professor li demanà que il·lustrés el so d’una mà, Toyo comença a tocar la musica de les geishes.

“No, no,” va dir Mokurai. “Això no ho serà mai. Aquest no es el so d’una ma. No ho has entès en absolut”

Pensant que tal musica podria interrompre, Toyo va canviar la seva estància per un lloc més silenciós. Tornà a meditar. “Que pot ser el so d’una mà?” Amb això que va escoltar el degoteig d’aigua. “Ho tinc,” imagina Toyo.

Quan tornà a aparèixer davant el mestre, Toyo imità el degoteig de l’aigua.

“Que es això? Això és el so del degoteig de l’aigua, però no el so d’una mà. Torna-ho a provar.”

En và Toyo medità per escoltar el so d’una ma. Escoltà el so del vent. Però el so va ser rebutjat.

Escoltà el crit d’un mussol. També va ser rebutjat.

El so d’una ma no era el dels grills.

En més de deu ocasions Toyo va anar a veure Mokurai amb sons diferents. Tots estaven equivocats. Per més d’un any es va preguntar que podria ser el so d’una mà.

Finalment, el petit Toyo s’endinsa en una veritable meditació i va transcendir tots els sons. “No en podia recollir més,” explicava, “així vaig arribar al so que no sona.”

Toyo havia comprès el so d’una mà.