El túnel
Zenkai, el fill d’un samurai, va viatjar
a Edo i allí va ser el reté d’un alt oficial. Es va enamorar de la dona del
oficial i va ser descobert. En defensa pròpia el va matar. Llavors va fugir amb
la dona.
Els dos es van fer lladres. Però la
dona era tant avariciosa que Zenkai es disgustava. Finalment, deixant-la,
viatjà ben lluny a la província de Buzen, on es va convertir en un pidolaire
ambulant.
Per compensar el seu passat, Zenkai
decidí complir amb algunes bones obres pel que li quedava de vida.
Sabent que
hi havia un camí perillós per sobre d’un precipici que havia causat la mort i
lesions a moltes persones, va decidir cavar un túnel travessant la muntanya.
Demanant
menjar de dia, Zenkai treballava a les nits cavant els seu túnel. Quan varen
passar trenta anys, el túnel feia 2.280 peus de llarg, 20 peus d’alt i 30
d’ample.
Dos
anys abans de completar la tasca, el fill del oficial que ell havia assassinat,
que estava experimentat amb la espasa, va buscar Zenkai i vingué a matar-lo en
venjança.
“Et donaré la meva vida
voluntàriament,” digué Zenkai. “Tant sols permet-me acabar el túnel. El
dia que l’acabi, pots matar-me.”
Així
que el fill esperà el dia. Varis mesos passaren i Zendai continuà cavant. El
fill es va cansar de no fer res i va començar a ajudar a cavar. Desprès d’haver
ajudat durant més d’un any, va arribar a admirar la forta voluntat i el
caràcter de Zenkai.
Finalment
el túnel era complet i la get podia fer-lo servir per viatjar de manera segura.
- Ara
talla’m el cap, digué Zenkai. La meva feina està acabada.
- Com
puc tallar el cap del meu propi mestre? Demanà el jove amb llàgrimes als ulls.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada