Una Mestra d'educació infantil és especial x molts motius!!

Més avall he copiat un escrit molt maco que està circulant pel facebook!!

Crec que l'escrit es queda curt de les sensacions que poden tindre aquests mestres!!!!!

La meva germana és mestra d'educació d'infantil i la veritat és que l'admiro per la feina que fa ja què no es feina fàcil!! 

Els nens d'aquestes edats son maquíssims en molts sentits i em quedo sobretot amb el carinyo incondicional que et donen.

Aquests nens, en aquesta etapa viuen molts canvis i un d'ells, és l'escola!! el mestre d'educació infantil és el seu primer mestre !!!!!!!!! El primer mestre es especials, es únic!! és "la seva senyoreta" 

Apart també a Flix durant els 3 anys tenen el mateix mestre (no a totes les escoles es així) i això encar fa que sigui molt més especial la seva 1ª mestra.

Quan penso amb la meva germana em venen moltes anècdotes però la principal és aquesta: 

Em fa molta gràcia quan algun cop pel carrer, he pogut contemplar com la saluden!! 

Els nens quan la veuen, se'ls il.lumina la cara i els hi agafa molta vergonya i amb una veu tímida (mig amangant-se darrera dels pares) li diuen: "hola senyoreta mª jose" jejeje

Però el més bonic d'aquesta salutació és contemplar-los!! aquella careta d'admiració i quan ella els hi diu alguna coseta sembla com si fos algo extraordinari.

Jejejeje son situacions especials i úniques!! que potser diries "això és una tonteria" però quan ho veus, son imatges que t'impressionen i et queden gravades a la ment.

Jo sempre dic, que per a ells la senyoreta és  com una reina!!!!!!!!!! la cuiden, la respecten, els hi donen moltíssim carinyo i sobretot l'admiren!!  

Qui no voldria treballar així??? 
Quants llocs de treball son així???????? 

a pocs llocs pots rebre tantes coses al teu dia a dia!

Bé, i ja no parlem del treball que fas amb ells!!!!!!!!!!! les primeres coses que aprenen son gràcies als mestres d'educació infantil!!!!!!  

Aprenen el seu nom, els colors, els dies de la setmana, a saber compartir, a relacionar-se, i totes les petites cosetes que et puguis imaginar)


Bé,aquí us deixo l'escirt del flixbook:

En saber que sóc mestra, la gent sol preguntar-me que ensenyo.

Quan explico que sóc tutora de nens i nenes de 3, 4 i 5 anys,  generalment responen amb un "Ah!" tan ensopit que m’agradaria exclamar:

On sinó allà m’abraçaria un jovenet ben plantat i em diria que m’estima?

On més podria lligar llaços al cabell, ajustar cinturons, veure una desfilada de modes a diari i encara que sempre em vesteixi de la mateixa manera, sentir dir que el meu vestit és bonic? 

On més podria guiar en l’escriptura de les primeres lletres una maneta que potser algun dia escrigui un llibre o un document important? 

En quin altre lloc oblidaria les meves penes perquè he d’atendre tantes “discussions”, “cocos” i cors afligits? 

On conservaria l’ànima jove, sinó en mig d’un grup l’atenció del qual és tan efímera que sempre he de tenir a mà una capsa de sorpreses? 

En quin altre lloc vessaria llàgrimes perquè cal donar per acabat un any de relacions felices?