Ahir no em vaig veure en cor x escriure però avui he de fer un esforç perquè aquest és el meu espai del dia a dia i necessito extreure el que sento en aquests moments!!
Estic trista perquè ha marxat una persona que m'apreciava molt i no puc pensar en res més que en això!! amb el que està passant la Mònica, la Rafaela i el meu germà!!!!!!!
Podria dir que era el pare de la meva cunyada Mònica però per mi era molt més que això!! era un membre més de la meva família!!
A totes les festes que feiem a casa, sempre estaven amb nosaltres i qualsevol cosa, sempre podies comptar amb ells, com els que més.
Sobretot podria dir que des de que em va deixar el meu pare, va començar una gran amistat ja què als moments durs de la vida veus a qui realment tens al costat i així ho he sentit jo.
La vida és molt injusta perquè solament tenia 66 anys i marxar d'aquestes maneres no hi ha dret!! li quedava per viure moltíssimes coses!!
Penso amb ell i em venen molts moments viscuts i sobretots la majoria de festes de l'any les hem compartit.
Que farem ara amb l'ermita??
Per mi, la festa de l'ermita és va morir quan va marxar el meu pare però aquests últims anys havia tornat la meva alegria gràciessss amb ells ja què ens van acolir a mi i a l'Alex com un membre més de la seva família!!!!
I qui et diu l'ermita, et diu la foguera de Sant Antoni!!!!!
Es una persona que s'ha fet estimar i la seva cara ho deia tot!! veies com s'alegrava de vuere't i sempre feiem grans xarrades!!!!!
Sempre quan anava a passejar el Dandi o ara la Noa, quan passava pel davant de casa seva mirava cap a dins, a veure si el veia allí sentat prenent la fresca!!!!!!!
Trobaré a faltar aquelles xarrades!! veure com es preocupava per la meva vida i també els seus consells que em donava.També estic trista perquè sé que als qui ha deixat ho passaran molt malament perquè n'estaven moltíssim d'ell!! eren una gran pinya i haver de viure aquesta situació em trenca el cor!!
No vull pensar quan ho sapiguin els nens com reaccionaran i com el buscaran perquè n'estaven moltíssim d'ell.
No puc donar cap consell, ni cap paraula de consol perquè aquests moments son molt durs i cada persona necessita el seu temps.
Amb aquest somriure de felicitat!!!!! Abans quan pensava en l'ermita em venia a la ment el meu pare però ara em vindran els dos!!!!!!
Segur que allà on vagi es retrobarà amb el meu pare i faran ells la seva ermita particular!!
Aquest ha estat l'últim dinar que hem compartit; el cumple de la meva mare!!!!!!
Encara no em puc creure que no et tornarem a veure!! la vida ens passa tant ràpid que no penses mai que algú et pugui deixar tant sobtadament!!
Sé que ja tenim una edat i què n'haurem de viure de molts colors i ens tocarà acomiadar-nos de molta gent però això per molt que t'ho diguin o què ho pensis, mai et pots fer a la idea ni pots estar preparat.
Amelio descansa en pau!!!!!!!!
Et trobarem a faltar!!!!!!!!!!
Molts petonets i una forta abraçada allí on estiguis!!!!!!!
1 comentari:
u sento moltisiim!que injusta es la vida,ere un gran home,no u entendre mai!molts anims a la familia i un besito molt gran a monica i rafaela........la sisa
Publica un comentari a l'entrada