Avui l'he vist pel facebook i m'ha agradat!!
és una gran realitat!!
Hi ha un dia que et despertes dels teus pensaments i sents que has passat d'estar protegida pels pares a ser tu la què els protegeixes.
És una sensació barrejada de tristesa i alegria.
Tristesa perquè sents que aquella seguretat de protecció que tenies ja no hi és i d'alegria perquè saps que tu els pots cuidar i el teu instint de protecció és gran i et fa sentir forta perquè ho sents així.
El primer cop que ho vaig sentir va ser amb el meu pare!!! era un dia qualsevol, al carrer amb ell i xerrant del meu pis!! li vaig demanar ajuda per veure com podia fer alguna cosa que tenia dubtes i en aquell moment em va contestar: "el teu germà t'ajudarà"
Vaig entendre que estava delegant al meu germà perquè ell així es sentia més segur d'ell mateix i sabia que així m'ajudaria molt més. Aquell dia no m'ho volia creure i el meu interior intentava no donar-li voltes però el segon cop que ho vaig sentir ja sabia que no hi havia volta enrera, havia arribat el moment.
Va ser el primer cop que vaig veure el meu pare plorant desconsoladament!!!!! ens pensàvem que perdíem a la meva mare ja què és va posar malalta i vam tindre d'anar a urgències i no sabíem si la contaríem aquesta història.
Aquell dia, al veure al meu pare així vaig reaccionar al moment i em vaig dir, ara és el moment!! ara sóc jo qui he de donar!!!!!!!! i així vaig fer, em vaig fer la forta i el vaig ajudar a lluitar contra el dolor, a ser fort i què la situació no el superés! vaig entendre que en aquell moment era ell qui em necessitava i jo havia de respondre tal i com ell m'havia ensenyat.
A partir d'aquell dia ja va ser així, el rol de la vida havia canviat i el meu instint de protecció cada cop va ser més fort i la tristesa del moment puntual en la qual descobreixes que alguna cosa havia canviat ........ va passar a l'alegria de saber que tu pots ajudar a què la seva vida sigui més tranquil.la i es sentin protegits en tot moment.
Son sensacions de la vida en les quals et fan madurar i et fan seguir caminant per la sendera de la vida.
1 comentari:
Bona rereflexió Eva! El cicle de la vida, una realitat com un tenple.
Publica un comentari a l'entrada