Avui mirant pels meus blocs i els meus dietaris he trobat aquesta carta!! una carta molt personal que vaig escriure fa dos anys!! un dia com aquest!!!!!!! l'he tornat a llegir i les llàgrimes anaven soles!!!!!!!!
Aquell dia volia fer un escrit especial, una carta dirigida al meu pare!! recordo que mentre la feia les llàgrimes no em deixaven escriure!! ja què quan intentes extreure el que sents et pot passar! les emocions son molt fortes!!
He estat tot el dia pensant "SI" o "NO"!! la publico al meu bloquet o no?? ja què és molt personal i la vaig fer amb molt d'amor!! al final ha guanyat el SI ja què aquest bloc també m'agrada pensar que és MEU i és PERSONAL!! i que millor que posar un escrit d'aquests.
La carta encara era més llarga ja què també feia cinc cèntims dels meus germans! de la seva vida durant aquests dos anys però aquest trosset l'he tret!!
Bé, aquí deixo el meu escrit que vaig fer al 2.007!!
Un petonàsss bloc!
_________________________________________
19 Octubre, 2007
Aquest article és una carta!! Una carta sense destinatari!!
L'he fet pensant amb el meu pare ja que avui fa dos anys que em va deixar!!
Amb aquesta faig una reflexió sobre totes aquelles coses que m'agradria que sabés!! Una reflexió feta amb tot el cor!!
Estimat pare, (bé, torno a començar)Estimat Papa!!
Avui es dia 19!! I no es un dia qualsevol!! Ja ho saps!! És el teu dia i sobretot es teu perquè avui fa exactament dos anyets que em vas deixar!!
M'agradaria fer-te moltes preguntes i també explicar-te moltíssimes coses que no saps o potser si!! No sé si des d'aquest lloc, pots estar pendent del que faig i si m'observes però a mi m'agrada pensar que si!
Aquest matí m'he alçat del llit pensant que demà ja es el teu dia i m'ha vingut un moment de baixon i he pensat el que em podries dir amb aq moment i la paraula que m'ha vingut a la ment ha estat "reina! No t'has de posar així....... has de pensar en positiu i intentar escriure algo maco i res de tristor que no m'agrada veure't així" Aquestes són les paraules que m'han vingut a la ment i estic convençuda que serien aquestes!! Avui no és un dia fantàstic, estic bastant refredada i també estic a flor de pell encara que ho intento evitar i també intento que els altres no em vegin així.
Tornant a la ntra. conversa et diré que durant aquests dos anys m'han passat moltes coses i si comencés a escriure la faria massa extensa aquesta carta. Solament et diré que quan vas marxar ens vas deixar molt tocats a tota la família sobretot perquè vas marxar sense avisar, sense poder-nos acomiadar i això vulguis que no t'afecta molt però com sempre dic, més val així que no pas que haguessis marxat patint!
Els primers mesos van ser molt durs per tots i la que ens va fer patir més va ser la mama!! Suposo que ja ho saps, però va estar molt malalta, sense poder aixecar-se del llit i vam estar tots pendents d'ella en tot moment! Ara després d'aquest temps et puc dir que físicament es troba molt millor i moralment té dies bons i dies dolents! Ja saps com és! Li has marxat i ella sense tu no sap viure! La vas contemplar massa i de tant que la vas estimar s'ha quedat molt tocada!
Intento donar-li lliçons morals, tal i com tu ho faries, però avegades penso que no serveix de res; està tancada amb banda! Sempre li dic que ha de pensar positiu, que ha de recordar els bons moments viscuts; ella sempre es capfica amb el dia que la vas deixar, es mortifica pensant que sense tu no pinta amb aq vida! Quan intento animar-la sempre li dic el mateix....... el que tu li diries; sé que li diries que no t'agrada veure-la així que et fa patir i que vols que sigui feliç, sobretot feliç amb el teu record i que no perdi la son pensant el que no ha pogut ser o pensar lo sola que està ja que té 4 fills que vetllen per ella i que no la deixen mai sola.
Moltes vegades et deia que eres un delegat!!! Ho delegaves tot als teus fills!! No sé, confiaves tant amb nosaltres que qualsevol cosa deies "ja t’ho farà la nena!! Ja t’ho farà el nen, segur que t'ho fan bé"; per tant crec que tots, a la nostra manera ho estem fent; intentem no deixar-la sola ja que ens preocupa el seu estat d'ànim i també perquè aquest canvi és molt dur.
Bé, deixo de parlar de la mama perquè no et vull posar trist! Tot el contrari vull que sàpigues que l'estem cuidant molt tal i com tu faries i com voldries que ho féssim!!
Suposo que et preguntaràs com estic i la meva resposta és què estic bé! No m'agrada dir molt bé perquè la vida et demostra que amb un segon et pot canviar. Quan vas marxar van ser uns mesos molt durs! I em preguntava com es podia fer per viure sense tu i també que faria amb totes aquelles coses que m'havia deixat de preguntar-te o d'aprendre de tu!!
Naturalment el temps passa i te'n dones compte de moltes coses! Suposo que han estat les forces que m'has donat durant aquest temps que m'has fet donar-me compte que no sóc tant dèbil com em pensava! M'has fet ser forta per poder cuidar la mama i també per ajudar als meus germans!
He tingut els meus moments dolents i tristos, de moltes llàgrimes però he intentat evitar que els altres ho vegin. També penso que des de que vas marxar m'has estat acompanyant en tot el que he fet i amb tot el que m'ha passat; com si fossis el meu angelet!!
A l'octubre vas marxar i al desembre vaig conèixer l'Alex! Quan més malament estava, quan estava perdent les forces i les ganes de tirar endavant la meva vida va fer un canvi molt fort! Em va arribar la llum i crec que aquesta llum me l'ha vas enviar tu o almenys m'agrada pensar-ho així!!
Vas marxar i em vaig quedar glaçada!! Sense saber cap on havia de tirar, la vida em va canviar al 100%! El meu camí es va parar, les meves il·lusions, els meus objectius, la meva seguretat, tot una mica es va aturar! I quan tenia els pensaments més negatius, va aparèixer ell...... L'Alex!
Em va donar la llum que necessitava! La ilusió per tirar endavant, algú amb qui confiar i sobretot algú que n'estava molt de mi i que no li va importar el moment que estava vivint......... tot el contrari, es va quedar allí per ajudar-me a passar-ho!!
M'hagués encantat que l'haguessis conegut, crec que t'hagués agradat!! Hauríeu fet moltes migues els dos!! Sé que sempre t'havia preocupat el meu estat emocional amb els nois! Quan no tenia parella, sentia les teves converses amb la mama mentre estava tancada a l'habitació que li deies "Reina!! Vols dir que la casarem amb aquesta xiqueta???" jejejeje em feia molta gràcia quan li preguntaves això, ja que sabia que li preguntaves de tot cor.
No t'ho vaig dir mai, però quan li deies això pensava "jo no tinc la culpa que no hagi trobat la persona adequada!! Algun dia arribarà i no tinc pressa!!"
Solament et diré que no et preocupis per mi amb el sentit de l'amor perquè ......"papa!! l'he trobat!!!" vull que sapiguis que amb aq sentit sóc molt feliç! He trobat una persona que m'estima molt i que jo l'estimo moltíssim!! Em fa molt feliç amb tots els sentits i espero que ho segueixi fent la resta de la meva vida!
Avegades em fa por aquesta felicitat ja que res és etern i la vida pot fer moltes voltes! Però espero que segueixis sent el meu angelet i que em puguis protegir amb tot el que em passi!! Amb l'Alex parlo molt de tu, sobretot al principi ja que ha estat sempre el meu confident i gràcies amb ell he pogut veure les coses d'una altra manera!
Saps que va fer la mili al mateix lloc que tu?????????'' si si si!! Quantes vegades m'he dit a mi mateixa "llàstima que no us haguéssiu conegut perquè li haguessis soltat molts sermonets dels teus en plan batallitas de la mili" i no vegis ell!!! amb el parlador que és........... no haguéssiu callat en cap moment!!
No sé papa........... però m'agrada pensar que estàs aquí acompanyant-me i assessorant-me amb tot!! M'agradaria que la mama canviés una mica la seva mentalitat negativa que té i que intentés ser més positiva amb tot!! A veure si em pots ajudar!!!!!!!!!
Volia escriure aquesta carta al meu bloc però la veig massa, massa personal, no creus papa???????? Crec que més valdrà deixar-la aquí, als meus pensaments interiors i als meus dietaris!!
Bé, papa deixo aquesta carta aquí! Deu ni do que llarga m'ha quedat però com ja t'he dit abans ............ tenia moltes coses per explicar-te!!
I per últim dir-te que et seguim trobant molt a faltar!! T'estimo moltíssim i et porto sempre dins meu!
Fins la pròxima carta!
Molts petonets, de la teva filla que no t'oblida
Aquest any no podia passar per alt els panellets!! així que m'he posat al dia dels temes i avui toca parlar de panellets!!!!!!
Aquest any els hem fet la mami, l'alex (alias morcete) i mua!!!!!! i després va vindre la meva germana a donar-nos un cop de mà!!!!!!! faltaven els meus nebots ja què algun any han vingut a participar a fer les obres d'art! jejeje
Aquí amb aquesta foto poden contemplar el coret!!!! no podia faltar, un coret amb forma de cara!!!!!!!!! cada any quan ja portem uns quants panellets, em dedico a fer-ne uns quants més originals o diferents i sobretot els intento fer quan ningú m'està mirant ja què així ens fem unes quantes rialles!!!!!
Després vaig fer aquest panellet en forma de carona simpàtica! amb cabells, ulls, un nasset i un somriure!!!!!!! jejejej
Naturalment morcete no va voler ser menys i em va fer la competència amb aquest panellet! això si, aquest feia una cara de mala llet impressionant! jejejeje (encara riem ara quan el vam veure la meva mare i jo)
Així que per aquest any ja hem complert!!!!!!! 
