Com cada any m'ha tocat anar al cementiri !!! fa 4 dies que hi havia anat per l'aniversari del meu pare i aquests dies per la data que era , he tornat.
No té res a veure lo bonic que arriba a estar el cementiri amb aquestes dates!! moltíssima gent treballant, arreglant les seves casetes i sobretot decorant-les!! moltíssimes flors i molta gent passejant per allí!!
Si observes, podem trobar totes les cares durant aquests dies!! gent indiferent, gent afectada, gent curiosa, .... !! de tot!!
però el que està clar, és que a tots ens uneix una cosa, TOTS ACABAREM AL MATEIX LLOC!!
és així de trist i així de fort! de fet, quan estic allí i em ve aquesta frase em poso malalta!! però sempre intento canviar el xip i pensar en altres coses.
Vaig anar dos dies, un per netejar i l'altre per visitar.
El dia 1 feia goig donar-se una volta per allí, amb tantes flors semblava que hi havia vida amb un lloc tant trist.
Quan feia poc que s'havia mort el meu pare, intentava anar a hores que hi havia poca gent per no trobar-me a ningú perquè em posava més malalta de veure massa cares.
El temps diuen que ho cura tot o més aviat t'ensenya a conviure; i tots tenim etapes per viure!!
Amb la meva mare vam visitar la nostra família, els parents, amics i coneguts.Desgraciadament cada cop tenim a més gent; diuen que es llei de vida però això sempre costa de digerir.
Cada persona ens agrada cosetes diferents; la meva mare em deia que li agrada passejar per allí i veure les fotos i a mi, per dir alguna cosa positiva, m'agrada veure les dedicatòries de la gent; em fan sentir més propers amb ells.
Encara que algú ho trobi de mal gust, vaig fer fotos amb aquest lloc perquè estava molt maco.
Em vaig emocionar quan vaig veure que el nostre amic motorista "El Maño" va anar al cementiri i els hi va portar un mocador als nostres amics "rodri petit" i a la Cristina. Quan li vaig veure a Rodri petit m'ho vaig imaginar però no ho sabia segur i quan vaig veure què la cristina també el tenia, ja ho vaig saber segur.
Hem d'aprofitar cada segon que vivim perquè no saps mai que et depara el present o el futur.
3 comentaris:
Tempus fugit! el món de la mort ens és ara molt llunyà, en altres temps era una cosa més propera. Dius coses molt encertades, tots tindrem el mateix final (com més tard millor) l'important és el camí! els cementeris tenen aquell puntet de melangia que fa que en ocasions no t'hi sentis malament, d'altres és insopurtable, talment com la vida.
Pel que fa al teu pare, no el vaig conéixer gaire, però quan vaig entrar a l'ajuntament vaig veure molta arxivadors,armaris i papers que demostraven una cosa, era molt, però que molt treballador i meticulós! és un aspecte que potser no coneixieu gaire, en dono fe!
Salut
Unes reflexions i uns pensaments molts encertats i molt reals. A mi personalment no m'agrada gens anar al cementiri, però respecto i molt a les persones que hi van i necesiten fer-ho, per trobar-se més aprop de les persones estimades que ens han deixat. Es evident que la mort la tenim sempre al nostre costat i que tots hi hem de passar. Però es algo que vulguem o no, arribarà. El passat no existeix, el futur no sabem si arribarà, per tant, ens hem de preocupar per viure el nostre present amb la màxima intensitat possible.
Jaume, gràcies per les paraules dedicades al meu pare. Éll era ens tots els aspectes de la seva vida molt ordenat i meticulós, així com un treballador incansable que posava el tot i més a totes les feines que desemvolupava. Recordo la seva cara quan amb l'orgull de la feina ben feta, m'ensenyava els arxivadors amb les feines fetes, amb el diners gastats en cada feina i tot ben posat i ben arxivat.
Una abraçada!!!
Estic completament d'acord amb tu jaume!! depen del moment que estiguis vivint et sents millor o pitjor allí!!!
m'ha fet molta gràcia el teu comentari del meu pare!!! un dia em va portar a l'ajuntametn per ensenyar-me la feina que havia fet i em va sorprendre !! ell era així!! molt meticulós i molt detallista!! bé, solament feia falta veure la seva super agenda on ho tenia apuntat tot! jejeje
i tatoooooooooooo que dir-te!!! també tens raó!! tot es respectable!! a mi particularment m'agrada anar-hi però en moments que no hi ha ningú.
gracietesssssssssssss pels comentaris!!
Publica un comentari a l'entrada