Reflexió d'avui!!! Els amics

Avui he trobat un parell de frases d'aquest poema del Jose Luis Borges!!! buscant, buscant l'he trobat traduït al català i m'ha fet gràcia veure la forma de l'arbre!!

El poema és diu L'ARBRE DELS AMICS!!! segur que molts de vosaltres ja l'haureu llegit però sempre va bé tornar-ho a fer i sobretot reflexionar sobre el que ens diu!!!!!!!!!!

*

Hi ha
persones a les

nostres vides que

ens fan sentir la felicitat

per la simple casualitat de

creuar-se en el nostre camí.

Algunes caminen
al nostre costat, veient

moltes llunes passar, però d'altres...

quasi no veiem entre un pas i un altre.

A totes les anomenem Amics i n'hi ha

moltes d'elles. Potser cada fulla d'un arbre

caracteritza a un dels nostres amics. El primer

que neix del brot és el nostre amic pare i la nostra amiga

mare que ens mostren el que és la vida.

Després venen els amics germans, amb els quals

dividim el nostre espai perquè puguin florir com nosaltres.

Passem a conèixer tota la família de fulles, als quals respectem i els hi volem el bé.

Més el destí ens presenta

a d'altres amics, els quals no

creiem que anirien a creuar-se en el

nostre camí. A molts d'ells els anomenem

amics de l'ànima, del cor. Són sincers, són vertaders.

Ells saben quant no estem bé, saben el que ens fa feliç.

I a vegades un d'aquests amics de l'ànima esclata en el nostre cor

i llavors... és anomenat un amic enamorat. Això dona brillantor als nostres ulls,

música als nostres llavis, salts als nostres peus.

Més també hi ha d'aquells

amics per un temps, potser unes

vacances o uns dies o unes hores. Ells

acostumen a col·locar molts somriures en el

nostre rostre, durant el temps que estem a prop.

Parlant de a prop, no podem oblidar als amics distants,

aquells que, estan a la punta de les rames i que quan el vent

bufa sempre apareixen

entre una fulla i un altra.

El temps passa, l'estiu se'n va,

la tardor s'apropa i perdem algunes

de les nostres fulles, algunes neixen un

altre estiu i altres romanen per moltes estacions.

Però el que ens fa més feliços és que les que van caure

continuaran a prop, alimentant la nostra arrel amb alegria.

Són records de moments Meravellosos de quan es van creuar en el nostre camí.

Et desitjo, Fulla del meu Arbre; Pau, Amor, Salut, Sort i Prosperitat. Avui i sempre...

Simplement per què cada persona que passa per la nostra vida es Única.

Sempre deixa una mica d'ella i se'n porta una mica de nosaltres.

Hi haurà els que s'emportaren molt, però no hi haurà els que no ens van deixar res.
Aquesta es la major
responsabilitat de la

nostra vida i la prova

evident de que dues

______ànimes no es troben per casualitat. _________

Traducció lliure de Ramon Piera i Andreu
d'un escrit de J.L. Borges