Actualment m'estic llegint un altre llibre de bucay, "20 passos cap endavant"! i la veritat és què m'agrada molt! A cada capítol tens un conte per reflexionar i val la pena!! Avui deixaré aquest conte! ja l'havia llegit aquesta història però era una altra versió!! és maquíssima!
La reflexió d'aquest conte és que tots hauríem de saber escoltar als altres! ens ajudaria molt!!
Bé, aquí deixo el conte!!
un petonàssssssssssss bloc!
___________________________________________________
Aquesta història, que en una ocasió em va explicar una pacient i que després he trobat en diverses versions arreu del món, diu així
Fa ja un cert temps, en l'època de la gran recessió econòmica dels Estats Units, un home va decidir que durant les festes de Nadal d'aquell any no hi hauria diners pera grans regals.
Per tant, va gastar el que pera ell era una quantitat enorme comprant un rotlle sencer de paper metal·litzat amb dibuixos nadalencs. Potser un elegant embolcall podria substituir un contingut car.
El cap de setmana del 15 de desembre va decidir dedicar tot el dissabte a fer els paquets amb les llaminadures que havia comprat com a regals.
Quan va obrir l'armari del rebost que hi havia sota l'escala i va descobrir que el tub de cartró en què hi havia el paper estava buit va explotar de fúria.
- Qui ha fet servir el paper metal.litzat que hi havia a l'armari? - va començar a cridar- ¿Qui ha estat? Aquest paper és caríssim!! ¿perquè l'heu fet servir?....
- He estat jo,pare, jo l'he fet servir.
- ¿L'has fet servir tu? ¿sense permís?
- si, pare - va dir la nena a punt de plorar.
- Aquest paper era caríssim, senyoreta. I no era per jugar, era per embolicar els regals de Nadal...
- És que ... - va voler explicar la petita.
- És que ets una mal educada. El teu pare treballa com un burro tot el dia perquè a casa no hi falti res i quan compro una cosa perquè tothom tingui un regal, tu....
- Però, pare...
- Calla i escolta!! Hauries d'haver preguntat si podies utilitzar el paper!
- No ho podia preguntar, pare...., perquè .... era una sorpresa.
- ¿Què era una sorpresa? ¿Que ja no hi hauria paper per embolicar els regals?
- No, pare... , és que l'he fet servir per embolicar un regal sorpresa.
- ¿Ah, sí? Un regal ... Tot el paper per a un sol regal... ¿I per a qui era el regal sorpresa, si es pot saber? - va preguntar el pare a crits?
Fa ja un cert temps, en l'època de la gran recessió econòmica dels Estats Units, un home va decidir que durant les festes de Nadal d'aquell any no hi hauria diners pera grans regals.
Per tant, va gastar el que pera ell era una quantitat enorme comprant un rotlle sencer de paper metal·litzat amb dibuixos nadalencs. Potser un elegant embolcall podria substituir un contingut car.
El cap de setmana del 15 de desembre va decidir dedicar tot el dissabte a fer els paquets amb les llaminadures que havia comprat com a regals.
Quan va obrir l'armari del rebost que hi havia sota l'escala i va descobrir que el tub de cartró en què hi havia el paper estava buit va explotar de fúria.
- Qui ha fet servir el paper metal.litzat que hi havia a l'armari? - va començar a cridar- ¿Qui ha estat? Aquest paper és caríssim!! ¿perquè l'heu fet servir?....
- He estat jo,pare, jo l'he fet servir.
- ¿L'has fet servir tu? ¿sense permís?
- si, pare - va dir la nena a punt de plorar.
- Aquest paper era caríssim, senyoreta. I no era per jugar, era per embolicar els regals de Nadal...
- És que ... - va voler explicar la petita.
- És que ets una mal educada. El teu pare treballa com un burro tot el dia perquè a casa no hi falti res i quan compro una cosa perquè tothom tingui un regal, tu....
- Però, pare...
- Calla i escolta!! Hauries d'haver preguntat si podies utilitzar el paper!
- No ho podia preguntar, pare...., perquè .... era una sorpresa.
- ¿Què era una sorpresa? ¿Que ja no hi hauria paper per embolicar els regals?
- No, pare... , és que l'he fet servir per embolicar un regal sorpresa.
- ¿Ah, sí? Un regal ... Tot el paper per a un sol regal... ¿I per a qui era el regal sorpresa, si es pot saber? - va preguntar el pare a crits?
La nena havia començat a somicat...
- Era... per a tu, pare.
- Era... per a tu, pare.
L'home es va quedar mut. Es va sentir com un monstre per haver renyat la seva filla, que havia embolicat un regal per a ell. Després d'un moment, sentint-se entre culpable i avergonyit per la reacció furiosa, es va animar a dir:
- Oh..., sento haver-te cridat, filla, però és que el paper era massa car per utilitzar-lo tot en un sol regal.
- Si, pare... però la caixa era molt grossa i ha quedat tant maca...
L'home va sentir que s'entendria i va mirar d'alleujar la situació.
- D'acord, ensenya'm la caixa; potser podrem rescatar una mica de paper per embolicar els regals de tots.
Poc després la filla baixava de la seva habitació amb l'enorme caixa de la seva antiga casa de nines "enrotllada" per a l'ara inútil paper daurat.
- Si, pare... però la caixa era molt grossa i ha quedat tant maca...
L'home va sentir que s'entendria i va mirar d'alleujar la situació.
- D'acord, ensenya'm la caixa; potser podrem rescatar una mica de paper per embolicar els regals de tots.
Poc després la filla baixava de la seva habitació amb l'enorme caixa de la seva antiga casa de nines "enrotllada" per a l'ara inútil paper daurat.
- Bon Nadal, pare - va dir la nena allargant el paquet al pare.
Envaït per la tendresa de la filla, el pare va intentar debades salvar el paper de l'embolcall mentre es retreia no haver-la escoltat.
Malgrat tot, va tornar a explotar quan va obrir la caixa i va descobrir que no hi havia res a l'interior.
- ¿Que no saps que quan un fa un regal i embolica una caixa, encara que sigui gastant TOT un rotlle de paper, S'HI HA de posar alguna cosa dins? ¿La teva mare no t'ha ensenyat mai que no es regala una caixa BUIDA!?
La petita va tornar a acotar el cap i amb llàgrimes als ulls va dir:
- És que la caixa no està buida, pare... Jo hi he bufat setanta petons a dins... Així, quan marxis de viatge, com que no te'm pots endur, t'emportaràs els petonets que jo et vaig regalar per Nadal...
El pare va sentir que es fonia.
Va agafar la filla i la va alçar, i li va suplicar que el perdonés per no preguntar, per no comprendre, per no saber escoltar.
Diuen que l'home va guardar la caixa i l'embolcall sota el llit. I que la va tenir allà durant anys, i que cada cop que se sentia trist, desanimat o aclaparat per les dificultat de la vida, agafava de la caixa un dels petons que la filla li havia regalat i recordava l'amor amb què la nena els havia guardat allà....
____________________________________________________
Malgrat tot, va tornar a explotar quan va obrir la caixa i va descobrir que no hi havia res a l'interior.
- ¿Que no saps que quan un fa un regal i embolica una caixa, encara que sigui gastant TOT un rotlle de paper, S'HI HA de posar alguna cosa dins? ¿La teva mare no t'ha ensenyat mai que no es regala una caixa BUIDA!?
La petita va tornar a acotar el cap i amb llàgrimes als ulls va dir:
- És que la caixa no està buida, pare... Jo hi he bufat setanta petons a dins... Així, quan marxis de viatge, com que no te'm pots endur, t'emportaràs els petonets que jo et vaig regalar per Nadal...
El pare va sentir que es fonia.
Va agafar la filla i la va alçar, i li va suplicar que el perdonés per no preguntar, per no comprendre, per no saber escoltar.
Diuen que l'home va guardar la caixa i l'embolcall sota el llit. I que la va tenir allà durant anys, i que cada cop que se sentia trist, desanimat o aclaparat per les dificultat de la vida, agafava de la caixa un dels petons que la filla li havia regalat i recordava l'amor amb què la nena els havia guardat allà....
____________________________________________________
14 comentaris:
ufff!!
quina història més bonica i més tendra. De vegades les persones ens deixem emportar pels nervis i no escoltem als que tenim al costat. Sol veiem el que volem veure....
Però si prou important és saber escoltar , més ho és saber disculpar-se i demanar perdó.
ufff!!
quina història més bonica i més tendra. De vegades les persones ens deixem emportar pels nervis i no escoltem als que tenim al costat. Sol veiem el que volem veure....
Però si prou important és saber escoltar , més ho és saber disculpar-se i demanar perdó.
Be, de vegades això de la tècnica em queda una mica gran.....no sempre però......
T'he posat el comentari dues vegades no perquè m'hagi equivocat sinó perquè és força interessant!!
Fins aviat!!
jajjaajja molt bona tato!! sort dels teus comentaris!! perquè la gent no s'anima a deixar-hi res! que hi farem!! haurem de seguir fent la ntra.!!!
un petonàssssssssssssssssss
No surt res!!!!
Eva: vaig deixar dos comentaris però no aparèixen. Vols dir que no hi ha alguna cosa malament? Angelet
Fet: com a nom no surt, com a anònim, si?
upssssssssssss no ho se!
com que fa temps que la gent no em deixa res no ho se!!
suposo que està bé!
VAig a provar amb aq mtge!!
el meu comentari ha sortit al moment!! no sé que pot passar!!
llàstimaaaaaaaaaaaaaaaa m'he quedat sense veure els teus comentaris!!!!!!!!!!!!!!
buaaaaaaaaaaaaaaaa buaaaaaaaaaa
m'¡alegro que estigui per aquí!!
per cert, angelet!!!!!! m'estic llegint un llibre que crec que t'encantaria!!!!!!!!!
això és una prova!!
upssssssssssssssssssssss tens raó!!
si deixes el teu nom com a l'opció google o com anònim si que et deixa escriure !!
però si poses l'opció OpenID o la de Nom/URL no et deixa! et deixa escriure però no et deixa guardar!!
és estrany!! no sé si solament passa al meu bloc o tb passa a la resta!!
un petonàssssssssssss
Quin llibre és? Segur que me l'he llegit (sense ànim d'ofendre i amb molta humiltad)...... Angelet
jajajaj segur que sips! ja ho vaig pensar que potser ja ho has fet!
és diu el secret! et sona???
segur que sipssssss!
està molt bé! et fa reflexionar molt i sobretot et fa vuere les coses d'una altra manera!
encara no me l'he acabat!!
també m'estic llegint el llibre posdata t'estimo!! també està força bé! és entretingut de llegir!!
ja em diràs alguna coseta!
un petonàsssssssssssss
bon cap de setmana!! fins dilluns no ho podré mirar!!!!!!!! un petonàsssssssssss
Publica un comentari a l'entrada