Avui la Maite m'ha ensenyat una poesia maquíssima, era de la seva neboda; m'ha fet gràcia perquè la va escriure l'any 1.995!!
Deu ni do com passa el temps!! La va publicar al mes de setembre a la veu de flix.
Quan he arribat a casa m'ha tornat a vindre a la ment aquella poesia i sense pensar-ho dos vegades li he preguntat a la meva mare on guarda les revistes de la veu de flix; així que m'he posat a buscar les revistes de l'any 1.995.
Bé, ara ja la tinc aquí!! Us deixo la poesia i la portada d'aquell mes de la veu de Flix.
La poesia tracta sobre la pèrdua d'un pare; naturalment m'he sentit reflexada i m'ha fet emocionar, està molt ben escrita i sobretot està escrita amb molt de sentiment.
També m'ha fet pensar positiu, he pensat que he tingut una mica més de sort que aquesta noia que va escriure aquesta poesia ja que he pogut gaudir del meu pare durant 30 anys.
Que hi farem!! La vida és així quan menys t'ho esperes et prenen a la gent que estimes.
Avui ho parlava i sembla mentida que la gent no se n'adoni, fins que no perds amb algú no te'n dones compte de l'important que arribava a ser per tu i lo molt que estimes amb aquesta persona.
No sé, avegades observo el meu voltant en silenci i penso que la gent no se n'adona del que té.
Bé, no continuaré filosofant perquè sinó em posaré massa trista i no en tinc ganes.
Un petonàssssssssss bloc
Deu ni do com passa el temps!! La va publicar al mes de setembre a la veu de flix.
Quan he arribat a casa m'ha tornat a vindre a la ment aquella poesia i sense pensar-ho dos vegades li he preguntat a la meva mare on guarda les revistes de la veu de flix; així que m'he posat a buscar les revistes de l'any 1.995.
Bé, ara ja la tinc aquí!! Us deixo la poesia i la portada d'aquell mes de la veu de Flix.
La poesia tracta sobre la pèrdua d'un pare; naturalment m'he sentit reflexada i m'ha fet emocionar, està molt ben escrita i sobretot està escrita amb molt de sentiment.
També m'ha fet pensar positiu, he pensat que he tingut una mica més de sort que aquesta noia que va escriure aquesta poesia ja que he pogut gaudir del meu pare durant 30 anys.
Que hi farem!! La vida és així quan menys t'ho esperes et prenen a la gent que estimes.
Avui ho parlava i sembla mentida que la gent no se n'adoni, fins que no perds amb algú no te'n dones compte de l'important que arribava a ser per tu i lo molt que estimes amb aquesta persona.
No sé, avegades observo el meu voltant en silenci i penso que la gent no se n'adona del que té.
Bé, no continuaré filosofant perquè sinó em posaré massa trista i no en tinc ganes.
Pos eso!!
Aquest escrit li dedico a Maite ja que ha estat ella, sense saber-ho, qui m'ha fet buscar la veu de flix de l'any 1995.
Aquest escrit li dedico a Maite ja que ha estat ella, sense saber-ho, qui m'ha fet buscar la veu de flix de l'any 1995.
Un petonàssssssssss bloc
1 comentari:
Molt bona la teva filosofada i tens molta raó amb el que dius. Però sembla que els humans som així. Hem d'esperar a perdre algo per a valorar-ho.
En quan a l'escrit de la Noemi, molt bonic i ple de sentiments. Quan l'he llegit, he anat recordant quan el vaig llegir a la Veu.
M'ha tornat a emocionar i aquest cop amb més motiu.
Una abraçada.
Publica un comentari a l'entrada