Aunque los ángeles velan por nosotros, nosotros mismos somos capaces de ser ángeles para los demás.
En medio de una intensa pena, es posible que nos peguntemos: "¿Dónde están mis ángeles?" sin ver a todas las personas angélicas que nos rodean.
Es posible que no veamos o no sintamos todo el amor que nos traen. Es posible que no comprendamos que, de hecho, nuestro ángel aparece cuando un amigo o incluso un perfecto desconocido nos dice justo la frase perfecta en el momento perfecto".
De EKR i David Kessler al llibre "Sobre el duelo y el dolor"
EL PROCESO DE DUELO PERMITE BUSCAR PARA TU SER QUERIDO EL LUGAR QUE MERECE ENTRE LOS TESOROS DE TU CORAZÓN. ES PODER PENSAR EN ÉL, Y NO SENTIR YA ESE LATIGAZO DE DOLOR. ES RECORDARLO CON TERNURA Y SENTIR QUE EL TIEMPO QUE COMPARTISTE CON ÉL FUE UN GRAN REGALO. ES ENTENDER CON EL CORAZÓN EN LA MANO QUE EL AMOR NO SE ACABA CON LA MUERTE"
La frase de bucay és boníssima! ja l'havia llegit!! és d'aquelles frase que et queden!!
sobre el bloc!! que dir-te!! és molt dur!! i trist!! sembla un santuari!! sempre he pensat que es bo escriure sobre el que sents i sobretot ajuda quan algu que estimes ha passat a millor vida però un bloc exclusiu a la mort ......... ufffffffff costa de llegir!!
De totes formes depen del dia que tinguis va bé llegir ja que t'ajuda!!
un petonàsssssssss P.D.: Amb aquell bloc també estàs d'aneglet??? he vist uqe hi ha molts missatges però encara no he tingut temps de llegir molt!!
No, no estic en cap blog. Només que és tant fàcil de vegades sentir que sóm uns desgraciats, que no tenim sort (sort?), que la vida no ens somriu i és realment tan poc el que necessitem... I què trist que ho haguem de saber quan ens passa una desgràcia i llavors veiem les coses d'una altra manera... recordes aquella frase que vaig posar al principi?:
"Si pudiéramos leer la historia secreta de nuestros enemigos, encontraríamos en la vida de cada uno, las suficientes penas y sufrimientos como para desarmar cualquier hostilidad."
Hi ha molta gent que està pitjor, hem de tenir sort de tenir salut, família, amor, treball, poder mirar una posta de sol, encara que sigui sense companyia (la soletat també s'ha de gaudir), posar sentir un ocellet cantant, l'aire de la matinada...
Potser sí que és massa dur. Disculpa'm si t'ha fet mal o t'ha punxat el cor en algun moment.
No passa res angelet!! no cal que et disculpis!! és una realitat aquesta!! el bloc d'aquesta gent és la vida!! la vida d emolta gent!!
Tots patim!! I tal com tu dius hi ha molta gent que no sap gaudir dels petits detalls de la vida!!
Suposo que quan vaig anar a veure l'adreça qeu em vas passar no m'esperava pas això!! m'esperava algo positiu! alguna cosa divertida!! i suposo que em va impactar més de lo normal perquè era una realitat molt forta!!
Naturlament m'ha agradat el bloc perquè realment et fa adonar que hi ha moltíssima gent que pateix!! amb una intensitat diferent!!
De fet, els hi vaig deixar un missatge per felicitar-los pel bloc ja que crec que és una bona teràpia pel que l'escriu!! no hi ha millor forma que escriure per poder-te desfogar!!
un petonàsssssssssssssssssssss P.D.: El pròxim dia envia'm alguan cosa més positiva!
He vist el bloc i la veritat és que és dur. Però va be parlar les coses i en aquest cas posar-les al bloc.En quant a les 25 maneres d'estimar un nen.....si em deixeu les posaré al meu bloquet. Gràcies al dos Angelets meus!!! ( angelet i la meva germaneta)
És que és MOLT dur perdre un fill. I el blog així ho transparenta. Tal i com vas dir tu un dia, no tot són alegries a la vida, més aviat el contrari. I de vegades les vols compartir.
He posat un parell de coses més alegres al de teu germà.
Em referia a quan vas dir que els havies deixat un missatge (a la web aquella que vas dir que era molt "dura"). Només et deia que va ser molt bonic que ho fessis.
20 comentaris:
Molt certes les frases. Angelet.
Te encuentro...
Te escucho...
Te hablo...
Te abrazo...
Te beso...
Te tengo...
Te aprieto...
Te atrapo...
Te absorbo...
Te asfixio...
¿Te quiero?
Molta bona aquesta cadena de reflexions!!
un petonàsssssss
Són del Bucay y és allò que fem quan creiem que estimem algú i en realitat no és així.
Angelet.
Sipsssssssssss! ja m'ho he pensat!!!!!!!! ja que em sonaven molt!!
ahhhhhhhh avui m'han arribat els llibres que em vaig demanar del bucay!! ja tinc ganes de començar a llegir-los!!
ja t'explicaré que tal!!
un petonàsssssssssssss
25 maneres d’estimar un nen
Presta-li atenció.
Busca’l.
Escolta’l.
Juga amb ell.
Sigues espontani.
Agafa’l de les mans.
Alaba’l més, critica’l menys.
Felicita’l pel seus avenços.
Agraeix-lo.
Sigues flexible.
Confia en ell.
Mira’l als ulls.
Comparteix el seu entusiasme.
Anima’l
Espera el millor d’ell però no la perfecció.
Siguis consistent.
Estigues a la seva disposició.
Disciplina’l en el seu moment.
Aprecia les seves diferencies.
Contesta les seves preguntes.
Creu en ell.
Demana la seva opinió.
Escolta la seva música.
Demana-li disculpes quan t’equivoquis.
Malgrat tot... estima’l.
Angelet.
25 maneres d’estimar un nen
Presta-li atenció.
Busca’l.
Escolta’l.
Juga amb ell.
Sigues espontani.
Agafa’l de les mans.
Alaba’l més, critica’l menys.
Felicita’l pel seus avenços.
Agraeix-lo.
Sigues flexible.
Confia en ell.
Mira’l als ulls.
Comparteix el seu entusiasme.
Anima’l
Espera el millor d’ell però no la perfecció.
Siguis consistent.
Estigues a la seva disposició.
Disciplina’l en el seu moment.
Aprecia les seves diferencies.
Contesta les seves preguntes.
Creu en ell.
Demana la seva opinió.
Escolta la seva música.
Demana-li disculpes quan t’equivoquis.
Malgrat tot... estima’l.
Angelet.
No perdiste a nadie: el que murió, simplemente se nos adelantó, porque para allá vamos todos. Además, lo mejor de él, el amor, sigue en tu corazón.
Angelet.
Aunque los ángeles velan por nosotros, nosotros mismos somos capaces de ser ángeles para los demás.
En medio de una intensa pena, es posible que nos peguntemos: "¿Dónde están mis ángeles?" sin ver a todas las personas angélicas que nos rodean.
Es posible que no veamos o no sintamos todo el amor que nos traen. Es posible que no comprendamos que, de hecho, nuestro ángel aparece cuando un amigo o incluso un perfecto desconocido nos dice justo la frase perfecta en el momento perfecto".
De EKR i David Kessler al llibre "Sobre el duelo y el dolor"
Angelet.
EL PROCESO DE DUELO PERMITE BUSCAR PARA TU SER QUERIDO EL LUGAR QUE MERECE ENTRE LOS TESOROS DE TU CORAZÓN. ES PODER PENSAR EN ÉL, Y NO SENTIR YA ESE LATIGAZO DE DOLOR. ES RECORDARLO CON TERNURA Y SENTIR QUE EL TIEMPO QUE COMPARTISTE CON ÉL FUE UN GRAN REGALO. ES ENTENDER CON EL CORAZÓN EN LA MANO QUE EL AMOR NO SE ACABA CON LA MUERTE"
Jorge Bucay
http://natxorovira.blogspot.com/
Espero que t'ajudi en moltes coses.
Angelet.
La frase de bucay és boníssima! ja l'havia llegit!! és d'aquelles frase que et queden!!
sobre el bloc!! que dir-te!! és molt dur!! i trist!! sembla un santuari!! sempre he pensat que es bo escriure sobre el que sents i sobretot ajuda quan algu que estimes ha passat a millor vida però un bloc exclusiu a la mort ......... ufffffffff costa de llegir!!
De totes formes depen del dia que tinguis va bé llegir ja que t'ajuda!!
un petonàsssssssss
P.D.: Amb aquell bloc també estàs d'aneglet???
he vist uqe hi ha molts missatges però encara no he tingut temps de llegir molt!!
ja m'explicaràss
un petonàsssssssss
No, no estic en cap blog. Només que és tant fàcil de vegades sentir que sóm uns desgraciats, que no tenim sort (sort?), que la vida no ens somriu i és realment tan poc el que necessitem... I què trist que ho haguem de saber quan ens passa una desgràcia i llavors veiem les coses d'una altra manera... recordes aquella frase que vaig posar al principi?:
"Si pudiéramos leer la historia secreta de nuestros enemigos, encontraríamos en la vida de cada uno, las suficientes penas y sufrimientos como para desarmar cualquier hostilidad."
Hi ha molta gent que està pitjor, hem de tenir sort de tenir salut, família, amor, treball, poder mirar una posta de sol, encara que sigui sense companyia (la soletat també s'ha de gaudir), posar sentir un ocellet cantant, l'aire de la matinada...
Potser sí que és massa dur. Disculpa'm si t'ha fet mal o t'ha punxat el cor en algun moment.
Angelet.
No passa res angelet!! no cal que et disculpis!! és una realitat aquesta!! el bloc d'aquesta gent és la vida!! la vida d emolta gent!!
Tots patim!! I tal com tu dius hi ha molta gent que no sap gaudir dels petits detalls de la vida!!
Suposo que quan vaig anar a veure l'adreça qeu em vas passar no m'esperava pas això!! m'esperava algo positiu! alguna cosa divertida!! i suposo que em va impactar més de lo normal perquè era una realitat molt forta!!
Naturlament m'ha agradat el bloc perquè realment et fa adonar que hi ha moltíssima gent que pateix!! amb una intensitat diferent!!
De fet, els hi vaig deixar un missatge per felicitar-los pel bloc ja que crec que és una bona teràpia pel que l'escriu!! no hi ha millor forma que escriure per poder-te desfogar!!
un petonàsssssssssssssssssssss
P.D.: El pròxim dia envia'm alguan cosa més positiva!
muaaaaaaaaaaaaaaa
He vist el bloc i la veritat és que és dur. Però va be parlar les coses i en aquest cas posar-les al bloc.En quant a les 25 maneres d'estimar un nen.....si em deixeu les posaré al meu bloquet.
Gràcies al dos Angelets meus!!!
( angelet i la meva germaneta)
Pensa que és molt gratificant veure les teves coses penjades.
Angelet.
És que és MOLT dur perdre un fill. I el blog així ho transparenta. Tal i com vas dir tu un dia, no tot són alegries a la vida, més aviat el contrari. I de vegades les vols compartir.
He posat un parell de coses més alegres al de teu germà.
Angelet.
T'agraeixo mol que els hagis deixat el missatge: és molt maco que ho hagis fet. Angelet.
Bon dia a tots!!
Angelt de quin missatge parles?? ara feia dos die que no entrava i m'he perdut amb això!! jejejeje
aquest últim mtge teu a què es refereix??
fins aviat!
Em referia a quan vas dir que els havies deixat un missatge (a la web aquella que vas dir que era molt "dura"). Només et deia que va ser molt bonic que ho fessis.
apsssssssss oks!!
sipsssssssssss està molt bé!!
vas llegir l'article "m'agradaria"????
és maquíssim! i la sinceritat que demostra no té paraules!!
un petona`sssssssss
Publica un comentari a l'entrada