Aquest post avui li dedico amb aquestes tres persones!!Com ja saps, avui és Sant Josep!!!!!!! I també el dia del pare!!!
I també és dia 19, i com cada dia 19 conto els dies que fa que estic sense ell. (2 anys i 5 mesos)
Com passa el temps!! Abans a la meva family era un dia molt senyalat ja que era tota una celebració! Tothom celebrava alguna cosa!! Pare, mare, avi i germaneta!!!!!!! Per tant tocava un bon dinar familiar!!
Actualment, les coses han canviat!! Desgraciadament el meu pare ja no està amb mi i no puc disfrutar d'aquest dia, per tant intento evitar parlar d'aquest tema. Ara tota la family, fem veure que és un dia qualsevol ja que ha deixat de fer gràcia celebrar aquest dia.
Suposo que hi ha molta gent amb la meva situació i aquests saben de què parlo però altra gent no ho saben i no li donen la mateixa importància que li puc donar jo. Les festes no es valoren fins que no les perds! És així de dur!
Ara ja estem a setmana santa i tots els flixancos pensem "ostres, l'ermita!!" i a la meva ment penso "ostres una altra cosa que ja no ho celebrem". Interiorment m'agradaria celebrar-ho però per l'altra banda em recorda tantíssim al meu pare que no podria ja que no seria el mateix! Ell era el rei de la festa, el que impregnava a la gent d’il·lusió i de ganes de muntar-ho tot per tal de celebrar el gran dinar de l'ermita. Així que una de tantes coses que valores un cop ja no ho tens. Que hi farem!
Bé, no tinc ganes de posar-me trista ni seguir reflexionant sobre això!! Si tinc més ganes d'escriure ho faré al meu altre bloc ja que amb aquest no hi diu gaire les meves reflexions.
Solament volia fer constar quin dia es avui i dedicar-li a la gent que estimo!
Felicitats Mami!!!!!!!! Felicitats Teta!
I naturalment vull felicitar al meu pare perquè encara que ja no està amb mi, sé que amb algun lloc està contemplant-me!! Felicitats Papa!!
P.D.: Bloc, em sap greu posar-te aquesta reflexió però no tots els posts han de ser alegres! Ha d'haver una mica de tot!
7 comentaris:
Hola Eva !! és un dia que més que cap altre et ve a la ment, el record d'aquella persona que no hi és. I per nosaltres encara molt més perquè ELL com tu molt be dius, era l'ànima de la festa. A tots ens sap greu posar-ho en marxa d'alguna manera perquè ens recordarà encara més al Papa.
Aquest matí a primera hora he llegit el post al teu pare. No he sigut capaç de posar-hi res. I tampoc m'ha semblat que havia de ser jo la primera persona en posar-hi alguna cosa.
Encara ara estic pensant què dir i per molt que es pugui dir alguna cosa mai és prou. Podria dir-te frases d'aquelles que poso però no és el cas.
La mort de la gent que estimem, sigui qui sigui, un amic, un pare, un fill, un germà, el nostre company... és una cosa de la qual no es pot parlar ni donar conzells perquè cadascuna és diferent i la persona que la viu també ho viu diferent.
Particularment dins de la impotència, ràbia i falta d'entendre-ho que tot això pot comportar només he aprés una cosa: fes i digues les coses abans que sigui tard. Per mi no té cap altra ensenyança.
No puc dir res perquè crec que el dolor ha de ser tan gran que no m'ho puc ni imaginar.
Espero però que ploreu i rigueu entre les seves enyorançes i els seus records.
I penseu que us veu, us sent i us cuida.
Angelet.
Espero que aquest llibre et serveixi d'alguna cosa. Aquest sí que és per llegir-lo com a molt de capítol en capítol i tancar-lo per continuar més tard. És dur de llegir i de vegades espès.
Però com sempre no sóc ningú per dir quina és la millor manera en què hi pots treure més profit.
Angelet.
http://www.librosgratisweb.com/pdf/bucay-jorge/el-camino-de-las-lagrimas.pdf
Moltes gràcies angelet!!
Hi ha moments de tot!! i la vida t'ensenya a conviure amb el dolor!! Naturalment hem de ser forts per ntres i també per la gent que tenim al costat!!
Aquesta cosa que has aprés aplicar-la, també ho faig!! I em fa sentir molt millor el dia a dia!
Com ja vaig dir amb altres escrits que tinc, abans el recordava amb llàgrimes, ara el recordo amb un somriure a la boca i naturalment com tota persona tenim moments baixos i necessites extreure el que portes dins!
Sobre el llibre que m'has dit he estat varies vegades apunt de comprar-me'l però he pensat que era massa dur!! amb aquests llibres s'ha d'estar preparat per llegir-lo i estic d'acord amb tu amb que s'ha de llegir a estones!!
Per cert, amb aquest llibre no té res a veure amb els altres llibres de l'estil de contes i de reflexions, nops??
M'agradaria que em donessis la teva crítica del llibre.
Moltíssimes gràcies pels teus comentaris!
eisssssssss angelet!! aquesta si que no me l'esperava!!
a la web aq està tot el llibre! jejejej quina passada!!!!!!!!!!
bé, de totes formes m'agradaria saber la teva crítica!! així em faig una mica a la idea de què tracta!
fins ara!
Permet-me que et digui que has de posar coses tristes al TEU blog, és així de simple, la vida està plena de coses bones i de no tan bones. Qui et llegeixi voldrà saber com estàs, compartir les teves alegries però si és algú a qui l'importes, sobre tot voldrà compartir les teves tristeses. I qui llegeix un blog és perquè vol saber tot això, a més a més de comunciar-se amb tu (bé, pel que he vist aquesta regla no funciona al blog del teu germà...).
T'imagines que la vida fos només d'alegries? Seria insuportable.
He llegit tots els seus llibres i són com si tinguessis una persona al teu costat que ha escrit allò que tu sents, són llibres útils, però m'atreviria a dir que aquest és especial pel tema que tracta.
Explicació literària del llibre:
Tracta una de les situacions més complexes i delicades de la experiència humana: la pérdua d'un ésser estimat. Utilitza la seva habitual claretat expositiva, amb molts exemples i històries, i ens ensenya que el dol i la perdua formen part del desenvolupament humà. Podràs reflexionar sobre les diferents etapes que això comporta, sobre la necessitad d'enfrentar-nos a la realitat, d'adoptar una actitud positiva, i d'intentar trobar el costat enriquidor del dol: i aquí és on voldria ressaltar el més important del llibre: la pèrdua i el dolor com a part imprescindible de la nostra comprenssió del món, del nostre creixement, de la nostra evolució. Que al llarg de la nostra vida tenim etapes de dolor i que aquest dolor és impresindible per a afrontar la vida, el fet de viure.
Podràs llegir-lo i rellegir-lo, cada cop que ho necessitis, t'ajudarà, et donarà esperança, t'ajudarà a retrobar el camí que tantes vegades perdràs, i et consolarà perquè sentiràs que hi ha moltissimes persones que els passa el mateix que a tu (que mai no és un consol saber-ho) i que poden tirar endevant, i se'n surten. Tu també vols sortir-te'n, però quan hi ha dates senyalades, tot torna a sortir a la llum i trobes a faltar tant a ...
Novament torna començar el dolor i podràs tornar a agafar el llibre i els sempre savis consells seus t'ajudaran.
"Eramos como dos personas guiadas por un mismo deseo, como dos individuos con un solo intelecto, como dos seres habitandio en un solo cuerpo.
Y de repente,
la soledad,
el silencio,
el desconcierto...
Después de un tiempo me doy cuenta de que por mucho que lo espere nunca volverá.
Por lo menos a este lugar
La opción es seguir o dejarme morir aquí
Dejarme morir.
Me tienta esa idea.
Asi me siento dividido, perdido, destrozado.
Mis pensamientos por un lado, mis emociones por otro, mi cuerpo por otro, mi alma, mi espiritu, mi conciencia de mi mismo, allí paralizada.
Levanto la vista y miro el camino hacia adelante.
Desde donde estoy, el paisaje parece pantano.
Unos metros al frente la tierra se vuelve un lodazal.
Cientos de charcos y barriales me muestran que el sendero que sigue es peligroso y resbaladizo...
No es la lluvia lo que ha empapado la tierra.
Son las lagrimas de todos los que pasaron antes por ese camino mientras iban llorando una perdida.
Tambien las mias, creo... pronto mojaran el sendero..."
Aques fragment es una mica trist, perquè tot just es el començament del camí. Al llarg de tot el recorregut, es va assecant el camí i es va suavitzant el dolor.
És dur de llegir però qui mai no ha plorat llegint un llibre? Qui no ha sentit que allò que estava llegint també li havia passat? Qui no ha pensat que aquelles paraules escrites eren iguales a les que algú ha sentit?
Comença'l i deixa'l si et resulta massa dolorós. Guarda'l com si fos una aspirina pel dia que tinguis mal de cap...
Però torno a dir que no podria aconsellar-te: això ho has de veure tu. Però sigues valenta i endavant... Pots!!!
Espero haver-te ajudat d'alguna manera.
Angelet
Gràcies per la teva crítica literaria!! me'l compraré!! i com ja hem dit, me'l llegiré quan estigui ben inspirada!! jejejeje
un petonàsssssssssssssssss
P.D.: M'agrada haver trobat algú que comparteixi el meu amic Bucay!! gracietes
Publica un comentari a l'entrada