Aquests contes t'ajuden a reflexionar sobre la teva vida i sobre com reacciones davant de les coses que et passen! i sobretot el que més diria, t'ajuda a mirar el camí d'una altra manera i t'ajuda a créixer com a persona!
Aquí deixo aquest conte del meu amic, parla de les amistats o més aviat del camí de la vida!
La vida si la comparteixes amb els teus és veu d'una altra manera!! És important sentir-te envolatada de gent que t'estimes i que saps q pots confiar amb ells.
_______________________________
Un home queda atrapat per una terrible tempesta de vent i pluja mentre creua el desert. Sense rumb i lluitant contra la sorra que li fereix la cara, avança amb gran dificultat estirant les regnes del seu cavall i controlant de tant en tant el seu gos.
De sobte, el cel brama i cau un llamp que els mata tots tres immediatament. La mort ha estat tan ràpida i tan inesperada que cap d'ells se n'ha adonat, i continuen avançant, ara per uns altres deserts, sense ni tan sols constatar la diferència.
Al cel, la tempesta es dissipa, i tot seguit un sol abrasador comença a escalfar la sorra fent que els caminants sentin la urgència de repòs i aigua. Les hores passen; mai es fa fosc. El sol sembla etern i la set es fa desesperant.
De sobte, l'home veu, davant seu, un toll d'aigua, palmeres, ombra i tot tres s'hi acosten corrents.En arribar-hi descobreixen que una tanca envolta aquell indret i que hi ha un guàrdia que vigila l’entrada del portal i diu: "PARADÍS"
El viatger demana permís per entrar a beure i descansar, i el guàrdia respon:
- Tu pots passar, desconegut, però el teu cavall i el teu gos s'han de quedar fora.
- Però ells també tenen set i , a més , han vingut amb mi - diu l'home.
- T'entenc - respon el guàrdia-, però això és el paradís dels homes i aquí no hi poden entrar animals. Ho sento. L'home mira l'aigua... i l’ombra. Està esgotat i malgrat tot....
- Així no - diu.Agafa les regnes del cavall, xiula el gos i continua caminant.
Unes hores, uns dies o unes setmanes més tard, el grup troba un altre oasi. Com l'anterior, està envoltat per una tanca i, també, custodiat per un guàrdia.
Hi ha un rètol: "PARADÍS"
- Si us plau- diu l'home - , necessitem aigua i repòs.
- És clar, endavant - diu el guàrdia.
- És que no entraré si no és amb el cavall i el gos - avisa l'home.
- És clar. Quin acudit. Tots els que arriben són benvinguts - contesta el guàrdia.
L'home li ho agraeix i tots tres s'afanyen a capbussar la cara en l'aigua fresa.
- Abans d'arribar aquí hem passat per un altre "Paradís" - diu el viatger al cap d'una estona - , però no m'han deixat entrar amb ells...
- Ah, sí... -diu el guàrdia - Aquell lloc era l'infern.
- Quina barbaritat! - és queixa l'home -, haurien de fer alguna cosa per treure'ls del camí que va al paradís.
- No - aclareix l'home vestit de blanc - , en realitat ens fan un gran servei. Ells eviten que arribin fins aquí els que són capaços d'abandonar els seus amics...
Ningú arriba gaire lluny sense l'amor dels altres.
Ningú arriba enlloc si oblida els qui estima.
Ningú arriba enlloc si oblida els qui estima.
Llibre: "20 passos cap endavant"
Autor: J. Bucay
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada