Visitant número......

Pels visitants del bloc: ............................

........ Benvingut a l'espai d'Eva_yam!! les cosetes del dia a dia!!! espero que t'agradi navegar una estona per aquí!!! "Els teus pensaments i les teves emocions configuren la teva vida"!!!...si vols contactar amb mi.... escriu a.... eva_yam@hotmail.com .....

dimecres, 9 d’abril de 2008

Les obres queden i les persones se'n van

Aquesta frase era una de les preferides del meu pare! Quan estava a l'ajuntament va ser una de les èpoques que sempre la tenia en boca.

Ahir fent neteja vaig trobar aquest escrit! El tenia gravat de l'any 1.999! Com passa el temps, nops???

Em va fer molta gràcia trobar-lo i llegir-lo però sobretot em va vindre a la ment el meu pare!

Em va vindre a la ment les tonteries que feia!! Aquest text se'l sabia de memòria! Amb ell li encantava llegir i de jove sempre li recitava a la meva mare! Naturalment també li encantava escriure, de fet he heretat aquesta afició!

Son moltes les vegades que després d'un dinar familiar, si estava animat i sortia el tema, es posava a recitar! S'aixecava de la taula i és posava davant la meva mare o davant meu i ens començava a recitar la seva obra d'art! A tots ens feia riure amb els seus gestos perquè si una cosa tenia, era que ho sentia amb tot el cor!! Però entre mig dels somriures sobretot hi havia una gran admiració! Primer com a pare i segon per saber de memòria aquestes poesies que tant li agradaven.

Aquí deixo aquesta!! Al seu dia la vaig buscar per internet perquè em feia gràcia donar-li amb ell i naturalment per tenir-la als meus arxius especials.

Bé, aquí la deixo per a gaudir-la al meu bloc!

Un petonàssssssssssss bloc

_________________________________

DON JUAN Y DOÑA INÉS
Que os hallabais
bajo mi amparo segura,
y el aura del campo pura
libre por fin respirabais.
Cálmate, pues, vida mía;
reposa aquí, y un momento
olvida de tu convento
la triste cárcel sombría.
¡Ah¡ ¿No es cierto, ángel de amor,
que en esta apartada orilla
más pura la luna brilla
y se respira mejor?

Esta aura que vaga, llena
de los sencillos olores
de las campesinas flores
que brota esa orilla amena;
esa agua limpia y serena
que atraviesa sin temor
la barca del pescador
que espera cantando el día,
¿no es cierto, paloma mía,
que están respirando amor?

Esa armonía que el viento
recoge entre esos millares
de floridos olivares,
que agita con manso aliento;
ese dulcísimo acento
con que trina el ruiseñor,
de sus copas morador,
llamando al cercano día,
¿no es verdad, gacela mía,
que están respirando amor?

Y estas palabras que están
filtrando insensiblemente
tu corazón, ya pendiente
de los labios de Don Juan,
y cuyas ideas van
inflamando en su interior
un fuego germinador
no encendido todavía,
¿no es verdad, estrella mía,
que están respirando amor?

Y esas dos líquidas perlas
que se desprenden tranquilas
de tus radiantes pupilas
convidándome a beberlas,
evaporarse a no verlas
de sí mismas al calor;
y ese encendido color
que en tu semblante no había,
¿no es verdad, hermosa mía,
que están respirando amor?

¡Oh¡ Sí, bellísima Inés,
espejo y luz de mis ojos;
escucharme sin enojos
como lo haces, amor es;
mira aquí a tus plantas, pues,
todo el altivo rigor
de este corazón traidor
que rendirse no creía,
adorando, vida mía,
la esclavitud de tu amor.

Callad, por Dios, ¡oh¡ Don Juan,
que no podré resistir
mucho tiempo, sin morir,
tan nunca sentido afán.
¡Ah¡ Callad, por compasión;
que, oyéndoos, me parece
que mi cerebro enloquece
y se arde mi corazón.
¡Ah¡ Me habéis dado a beber
un filtro infernal, sin duda,
que a rendiros os ayuda
la virtud de la mujer.

Tal vez poseéis, Don Juan,
un misteriosos amuleto,
que a vos me atrae en secreto
como irresistible imán.
Tal vez Satán puso en vos
su vista fascinadora,
su palabra seductora
y el amor que negó a Dios.
¿Y qué he de hacer, ¡ay de mí¡,
sino caer en vuestros brazos,
si el corazón en pedazos
me vais robando de aquí?

No, don Juan; en poder mío
resistirte no está ya;
yo voy a ti, como va
sorbido al mar ese río.
Tu presencia me enajena,
tus palabras me alucinan,
y tus ojos me fascina,
y tu aliento me envenena.
¡Don Juan¡ ¡Don Juan¡ Yo lo imploro
de tu hidalga compasión:
arráncame el corazón,
o ámame, porque te adoro


José Zorrilla // Don Juan Tenorio

________________________________________________________________
Buscant l'obra per internet he trobat aquesta pàgina que està molt bé!!
Aquí la deixo per si algun dia vull tornar-hi!!

Don Juan és un tràgic personatge que dedica la seva vida a enganyar noies amb promeses d'amor. Això el porta pel camí de la mentida, la desgràcia i la mort. Finalment, quan sembla que està condemnat als inferns, és salvat pel "fantasma" de la seva promesa, doña Inés. El missatge que es pot extreure d'aquesta obra és que l'amor pot acabar redimint i salvant a l'ésser humà. Una lliçó ben actual.
_________________________________________________________________

PARTE PRIMERA // ACTO PRIMERO // LIBERTINAJE Y ESCANDALO

ESCENA PRIMERA

Don Juan, con antifaz, sentado a una mesa escribiendo. Buttarelli y Ciutti, a un lado esperando. Al levantarse el telón, se ven pasar por la puerta del fondo máscaras, estudiantes y pueblo con hachones, músicas, etc.

DON JUAN:

¡Cuál gritan esos malditos!

Pero ¡mal rayo me parta

si en concluyendo la carta

no pagan caros sus gritos!

(Sigue escribiendo.)

(aquest li encantava recitar-lo!!!!)



6 comentaris:

Angelet ha dit...

Què bonic. Ben actual, cert, però poc corrent....

Unos que nacen, otros morirán;
unos que ríen, otros llorarán.
Aguas sin cauce, ríos sin mar,
penas y glorias, guerras y paz.

Siempre hay por qué vivir,
por qué luchar.

Siempre hay por quién sufrir y a quien amar.

Al final las obras quedan, las gentes se van. Otros que vienen las continuarán...
¡La vida sigue igual!

Pocos amigos que son de verdad;
cuántos te alagan si triunfando estás; y si fracasas, bien comprenderás: los buenos quedan, los demás se van.

angelet ha dit...

És bonic veure que els records comencen a no ser dolorosos. És molt bonic el que has escrit. Ja saps que les coses només es moren al cor de les persones...

eva_yam ha dit...

gràcies angelet!!
clar que si!! els records estant per això!! per recordar-los amb alegria i que millor que posar-ho al meu bloquet!! jejeje

per cert, he vist que has posat lo que t'he dit de la firma,nops???

m'alegro que signis per fi com Angelet!

angelet ha dit...

Sí, sí, ho he vist.... Mil gràcies. No, si al final acabaré tenint correu i tot...

eva_yam ha dit...

jejjejeje i tant! tot és possible amb aq vida! jejejeje ;)

enric ha dit...

He recordat quan estàvem dinant i qualsevol excusa era bona, per aixecar-se de la taula i posar-se a recitar el Tenorio. Això sí, quan arribava la data, era una cita obligatòria el recitar tota l'obra. I la veritat és que ho feia molt bé i ens agradava escoltar-lo. Sobretot per la passió que hi posava.
Una de les coses que envejava d'Ell, era la manca de vergonya per fer-ho.
Ara cada cop que veig l'obra per la tele ( perquè és un calssic) evidentment el recordo a Ell recitant.
Molt bon article Eva!!!i molt bons comentaris Angelet!
Ah! molt bonic i molt real el teu escrit. M'ha vingut a la ment la musiqueta..........
Una abraçada a les dues!!

SendersFlix

vols enviar-me un correu privat?? escriu a:

vols enviar-me un correu privat?? escriu a:
eva_yam@hotmail.com