19.10.12 - 7 anys sense tu - :(

Avui és un dia especial!!!!!! 

No és cap celebració, ni cap dia d'alegria simplement és un número que em recorda a tu!!!!!!!!!

Avui és dia 19!!!!!!!!! 

I per acabar de rematar és Octubre!!!!!!

Avui fa 7 anys que ens vas deixar!!!!!!!!!

7 anys sense tu!!!!!!!!!

Sembla que es digui ràpid això!! Però 7 anys son molts!!! Son molts dies recordant-te, molts dies vivint al teu costat en silenci!!!!!

Al principi tot és silenci i dolor, després tots son fotografies i records en veu alta i després passen a ser records i converses interiors.

L'únic que sé és que et segueixo trobant a faltar!!!!!!!!!! Sempre hi han coses, persones, fets, que em recorden a tu!!!!!!!!!

 

M'encanta pensar en moments viscuts amb tu, recordar converses, moments especials perquè em fan sentir-te aquí al meu costat.

Sempre he pensat que em segueixes acompanyant per les senderes que vaig recorrent i em guies per a què no caigui!!!!!!!! 

També faig com el tato, sempre penso amb el què em diries en situacions que ho necessito perquè no em vull perdre i sé què tu m'ajudes a no fer-ho.

Crec que la figura d'un pare és molt important i per mi ho has estat moltíssim!! Potser en vida no valores lo important que arriba a ser però quan et falta, te'n dones compte de què era un gran puntal per tu i que sense ell moltes coses no tenen sentit.

Sobretot trobo a faltar......

Aquelles abraçades inesperades i que em reconfortaven!!!!!!!!!!!!

Aquells consells que em donaves quan els necessitava

Aquelles bronques que fa un papa!!!!!

Aquell besito a la front que solament em donaves tu!!!!!!!!!!!!!

Aquell veu dient "bon dia reina"

Simplement et trobo a faltar moltíssim!!!!!!!!

No necessito cap dia 19 per recordar-te però 

un dia aixíno puc deixar de dedicar-te un escrit

T'ESTIMO MOLTÍSSIM PAPA!!!!!!!!!!

I espero que allí on estiguis t'arribin aquestes paraules!!

Et segueixo trobant  a faltar!!!!!!

 

Refredada!!!!!! :(

Després de 3 dies offffffff avui puc dir que estic una mica millor!!

Aquests refredats son brutals!!!!!!!!

Però bé, a poc a poc i bona lletra!!!!!!!!!!

A veure si puc enganxar el fil del dia a dia!!

Una flor molt maca!! "Ave del paraiso"

Fa dies posava aquestes fotikisss ja què la flor em va agradar molt!!!!!!!! 

Vaig tindre sort i em van ajudar a trobar el nom de la flor!!!!! 

és diu:  

Caesalpinia gilliesii

Arbusto Ave del Paraiso

I aquí us deixo l'enllaç de la flor:

Aquest cap de setmana, li vaig fer una foto a tot l'arbre que surt la flor

Wisky!!!!!!!!!! busca una família!!!! ets tu??

L'últim cop em vaig enamorar d'aquest gosset!!!!!!!!!!!

Super carinyóssssssssss i tenia moltes ganes de jugar!!!!!!!!! Apart és guapíssim!!!!!!! ho té tot, l'únic que li falta és que algú vagi a la protectora de Lleida i s'enamori d'ell!!!!!!!!!


 Com m'agradaria que trobés una família!!!!!!!!!!!! Espero que ben aviat pugui dir que ja té una
 família!!!!!!

 

WISKY, ENTRO DE RECIÉN NACIDO Y SIGUE EN EL REFUGIO, PORQUE NO SE FIJAN EN EL??

Wisky os quiere contar su hstoria:

Me llamoWisky, fui recatado junto a mis 5 hermanos de la población deMontoliu,dónde amenazaban con acabar con nuestras vidas, y con la de nuestra mami.

Nos repartieron en tres refugios, mi hermanito Nuck y yo fuimos a este refugio, a nuestra mami, no la pudieron encontrar. Tuvimos que ir a casa de acogida porque necesitábamos aún biberon, pasamos por casa deAna y cuando ella ya no pudo por su trabajo fuimos a casa dePaqui, en los dos lugares estuvimos muy bien, al 

acabarse los bibes entramos en el refugio,Nuck se fue adoptado a Barcelona y yo me quede, se que yo era mas travieso, pero a mi no me quisieron...., pasaron los días hasta llegar al día de hoy que según me dicen en julio cumpli 2 años. 

Tengo una enorme caseta para mi y dos de mis compañeros con patio, y me lo paso muy bien, pero anhelo esos días donde tenia ese amor familiar,ese calor humano que me rodeaba con sus manos y me acariciaban.....

Como dicen los voluntarios del refugio soy un perro muy noble, tengo una apariencia fuerte y robusta pero soy todo amor.

Quieres venir a conocerme?? Necesito una casa y una familia en quién poder confiar, quizá al principio tendréis que tener paciencia conmigo porque nunca he salido del refugio, pero yo aprendo rápido, y se ver que si me queréis podemos llegar a ser grandes amigos.

 No lo dudes, VEN A CONOCERME!!.

Esta es la historia de Wisky,quién lleva dos años en el refugio a la espera de esa familia que le brinde la oportunidad de poder tener un hogar.

Se entregará en contrato de adopción, con la cartilla sanitaria al día y con compromiso a la instauración del microchip.

Si deseas visitarlo solo tienes que llamarnos a los siguientes nº de teléfono: 629 36 20 39/ 649 29 70 60.

protectoralleida@hotmail.com    

11.10.12- Reflexió d'avui!!!!!!! - conte -

EL CUENTO DE LAS HERRAMIENTAS

En un pequeño pueblo, existía una diminuta carpintería famosa por los muebles que allí se fabricaban. Cierto día las herramientas decidieron reunirse en asamblea para dirimir sus diferencias. Una vez estuvieron todas reunidas, el martillo, en su calidad de presidente tomó la palabra.

-Queridos compañeros, ya estamos constituidos en asamblea. ¿Cuál es el problema?.

-Tienes que dimitir- exclamaron muchas voces.

-¿Cuál es la razón? – inquirió el martillo.

-¡Haces demasiado ruido!- se oyó al fondo de la sala, al tiempo que las demás afirmaban con sus gestos.

-Además -agregó otra herramienta-, te pasas el día golpeando todo.

El martillo se sintió triste y frustrado.

- Está bien, me iré si eso es lo que queréis. ¿Quién se propone como  presidente?

-Yo, se autoproclamó el tornillo

- De eso nada -gritaron varias herramientas-. Sólo sirves si das muchas vueltas y eso nos retrasa todo.

-Seré yo -exclamó la lija-

-¡Jamás!-protesto la mayoría-. Eres muy áspera y siempre tienes fricciones con los demás.

-¡Yo seré el próximo presidente! -anuncio el metro.

-De ninguna manera, te pasas el día midiendo a los demás como si tus medidas fueran las únicas válidas – dijo una pequeña herramienta.

En esa discusión estaban enfrascados cuando entró el carpintero y se puso a trabajar.

Utilizó todas y cada una de las herramientas en el momento oportuno. Después de unas horas de trabajo, los trozos de madera apilados en el suelo fueron convertidos en un precioso mueble listo para entregar al cliente.

El carpintero se levanto, observo el mueble y sonrió al ver lo bien que había quedado. Se quitó el delantal de trabajo y salió de la carpintería.

De inmediato la Asamblea volvió a reunirse y el alicate tomo la palabra:

 “Queridos compañeros, es evidente que todos tenemos defectos pero acabamos de ver que nuestras cualidades hacen posible que se puedan hacer muebles tan maravillosos como éste”.

Las herramientas se miraron unas a otras sin decir nada y el alicate continuo:

 

“son nuestras cualidades y no nuestros defectos las que nos hacen valiosas. El martillo es fuerte y eso nos hace unir muchas piezas. El tornillo también une y da fuerza allí donde no actúa el martillo. La lija lima aquello que es áspero y pule la superficie. El metro es preciso y exacto, nos permite no equivocar las medidas que nos han encargado. Y así podría continuar con cada una de vosotras.

Después de aquellas palabras todas las herramientas se dieron cuenta que sólo el trabajo en equipo les hacia realmente útiles y que debían de fijarse en las virtudes de cada una para conseguir el éxito.

DESCONOCIDO

Grup "Psicóloga Emocional"

09.10.12 - Noa & Oso

Hi ha una amiga x internet que ala Noa li diu
"la Noa todo terreno"


jajajaj i com més temps passa, més raó li dono!! La Noa li va tot, s'adapta a tot i sobretot es relaciona amb tots els gossets que anem trobant als nostres camins!!!!!!





Ahir a la nostra ruta per la muntanya ens vam trobar a Oso!!!!!!!! un super gosset!!!!!

A principis d'estiu ens el vam trobar i ahir va ser el segon cop!!!!!

Van estar una estona junts però aquest gosset és super tranquil i solament olorava a la Noa i aquesta es deixava fer.

Sembla mentida com es comporten els gossets!!!! També és molt jove el Oso però tot i així va respetar la Noa i en cap moment va pujar la seva energia.

Quan son tant grans, s'ha de parar compte que ens puguin fer mal però el més curiós és que no fa falta que les persones intervinguem, ells mateixos es saben relacionar!!

Com més conec el llenguatge dels gossets, més els admiro!!!!!! tenim tantes cosetes d'aprendre d'ells!!!!!

10.10.12; Reflexió d'avui "Noooo Abandonis, Noooo lliguis"

Pel facebook he trobat aquesta foto i despres un grup que s'anomena:

"No a Los Perros Atados, Abandonados O Maltratados"

Aquest escrit és maquíssim i parla de la realitat de molts gossets:

Te espero todo el tiempo: 

minutos, horas, largos días....

Soportando el calor casi asfixiante, la lluvia torrencial y la agonía.

Llega el frío y me cala hasta los huesos, temblando, veo la noche interminable…

Solo sigo así, siempre esperando en esta soledad insoportable.

Recuerdo cuando me trajiste a casa: 

era querido, felíz, acariciado…

Pero crecí … un gran error, y me excluiste; pensé que era “familia”, hoy: desechado.

El Creador me hizo un alma libre, solo dependiente del amor humano,

Para correr a tu lado cada día y echarme a tus pies acurrucado.

Dicen que somos los más fieles, y sí, yo quiero estar siempre a tu lado,

Ser cómplice de juegos y de risas, y compartir la angustia de tu llanto.

¿Qué soñarán los perros se preguntan? 

Sueño recordando “la Palabra” más hermosa que me dijiste un día, en mi alma de perro está grabada.

Fue cuando “Amigo” me llamaste y “fiel compañero de la vida”

Y aún había amor en tu mirada, ahora solo está vacía y fría….

Pensé que “amo” provenía de la palabra “amor”, ¡qué tontería!

No sabía que significaba que mi fidelidad para ti nada valdría.

Deje de ser el centro de atención, de ser valorado, 

y ahora solo…

¿qué espero? ¿tus caricias?...aunque sea volver a ser mirado.

Que me “tires la comida” no me alcanza, entiendo que estás muy ocupado,

Al menos déjame que corra libre, muero a cada segundo así…atado

a este poste que me mata lentamente, ¿No es esto crueldad más que cuidado?

Si, se que solo soy tu perro pero por ti yo daría hasta mi vida,

Y el Creador nos hizo para eso: para ser tu AMIGO y compañía.

¿Qué es lo que hice tan terrible para merecer este castigo inhumano,

olvidaste el afecto y la ternura para que me tengas atado y olvidado?

No soy el timbre de tu casa, y aunque sí, quiero cuidarte, y lo disfruto

no soy la “alarma” , ¿sabes? Yo tengo alma…

Marcela Levi.
Bs As. Argentina.
Enero 2011.

Vídeo Inauguració del pavelló de Flix - any 1.991 -

8 de febrer de 1.991!!!!!!!!!! quina gràcia veure aquest vídeo!!  

Fa 21 anys!!!!!!! 

15 anys tenia llavors!!!!!!!!!! 

Feia dies que veia circular aquest vídeo però no m'havia posat a veure'l!!!!!!!!!! ostres tu!!!!!!!!!
quantes cares conegudes!!!!!!!!!! 

Segur que estava allí al mig de la pista amb l'equip d'handbol!!!!!!!! però no m'he vist!! 

upsssssssssss he vist molta gent coneguda!!!!!!!!!!! us deixo el vídeo per a què el veiu vosalters mateixos!!!!!!! ohhhhhhh potser ja l'heu vist però val la pena veure'l!! 

Un acudit que m'agrada!!

Ahir fent neteja de papers, el vaig trobar!!!!!!!!  em va portar molts bons records!!

No sóc d'acudits més aviat diria que no m'agraden i encara més que m'expliquin molts acudits seguits!!!!! no puc!!!!!!!!!

Però aquest fa temps em va fer molta gràcia i me'l vaig guardar perquè cada cop que el llegia, m'imaginava la situació i em partia....!! jejejeje

Així que, abans de tirar-lo li he fet una fotiki per posar-lo al blog!!!!!!!!!!!!!

08.10.12; Reflexió d'avui - conte -

Dice una linda leyenda árabe que dos amigos viajaban por el desierto y en un determinado punto del viaje discutieron. 


El otro, ofendido, sin nada que decir, escribió en la arena:

Hoy, mi mejor amigo me pegó una bofetada en el rostro.

Siguieron adelante y llegaron a un oasis donde decidieron refrescarse. El que había sido abofeteado y lastimado comenzó a ahogarse, siendo salvado

 por el amigo.

Al recuperarse tomó un estilete y escribió en una piedra:

Hoy mi mejor amigo me salvó la vida.

Intrigado, el amigo preguntó: 

¿Por qué después que te lastimé, escribiste en la arena y ahora escribes en una piedra? 

Sonriendo, el otro amigo respondió: 

“Cuando un gran amigo nos ofende, debemos escribir en la arena donde el viento del olvido y el perdón se encargarán de borrarlo y apagarlo; por otro lado, cuando nos pase algo grandioso, debemos grabarlo en la piedra de la memoria del corazón donde viento ninguno en todo el mundo podrá borrarlo”.

09.10.12 - Reflexió d'avui -

Hi han cosetes com les que diu aquesta reflexió solament les pots entendre al cap del temps, quan ja tens uns anys i has viscut experiències positives i negatives.

Aquesta que diu "vaig comprendre q el silenci diu més que mil paraules" en moments puntuals aquesat silencis parlen per tu.

I sobretot hem d'aprendre a que l'amor es demostra i no fa falta anar al darrera de ningú per a rebre'n. 

Segur que molts cops t'has trobat en alguna situació així, amb alguna parella que has tingut, alguna amistat o fins i tot amb algun familiar!!!!!!!!!!!  en algun moment o altre et despertes i te'n dones compte que hi ha gent que no val la pena intentar donar més de lo normal perquè veus que no et és recíproc.

Però quan ho comprens solament et queda desitjar-li que li vagi molt bé tot i que naturalment els vostres camins seguiran amb direccions diferents.

06.10.12 - ruta passada per aigua -

Dissabte vam sortir a fer la ruta del matí!!!!

En principi volia caminar poquet però finalment ens vam animar i casi bé vam fer les 2 hores caminant!!!! jejeje

(sort que no tenia ganes de caminar)

Ens vam trobar molts tolls d'aigua i la senyora ja ha agafat la costum de posar-se a tots els que troba!!


Però lo més curiós és què s'emociona i comença a jugar a dins del toll d'aigua!!

Vam coneixer a un gosset que també feia la mateixa ruta i vam estar caminant junts una bona estona.

Això siiiiiiiiiiiiiii, em va tocar banyar-la ja què va arribar negrita a casa!!!!!!

Actualitzant el Diccionari flixanco!! 04.10.12

Upsssssssssssssssss mira comentaris del blog, he vist que fa segles que no poso cap article del diccionari flixanco!!

Els últims anònims que van escriure al blog per deixar paraules flixanques encara estava pendent de posar, així que avui les poso:

Les paraules son:

"marro, pixo i cago"
Tal i com anomenem a les nostres terres el joc "tres en ratlla"

"Ramponya o Ranponya" 
persona entremeliada o "gamberra"


"Taube"
s/ ens expliquen es x dir que calenta, ex.: "fa un sol que taube"


"Rebustiana" 

persona entremialada, ramponya

El total de paraules que tenim deu faltar poc per les ...........  
300 paraules!!!!!!!!!!! 

alguna més???? 
vinga anima't i col.labora amb el diccionari!!

Bé, aquí us deixo un enllaç del diccionari flixanco!! (sempre el teniu disponible a la pestanya de dalt que posa "DICCIONARI FLIXANCO"

Bé, si sabeu alguna paraula més....... no dubteu en deixar un comentari!!!

Moltes gràciessssssssssssssssssssssss a t@ts!!

P.D.: aquest diccionari no segueix cap criteri oficial! simplement des de fa molt de temps (06.04.2009) que em fa gràcia fer un recull de paraules dels nostre parlar flixanco!! paraules curioses i que he considerat qeu son flixanques baix el meu punt de vista i també d'altra gent flixanca, seguidora d'aquest blog!! (ho comento per no ferir sensibilitats de la gent) 

 

Felicitats Xatina!!! 05.10.12

Avui és l'aniversari de la meva amiga Eliss!! i com no podia ser menys, li dedico la portada d'avui i aquest article.

FELICITATSSSSSSSS ELISSSSSSS!!! 



(no sé si entrarà al meu blog però per l'article no pot faltar) 




Que puc dir de la meva xatina!!! ja son molts anys d'una amistat maquíssima i que poc a poc ha anat creixent com la què més!!!!!!


Encara que en alguns moments està lluny de quilòemtres, la sento aquí, al meu costat perquè sempre estem en contacte.

Les nostres muntanyes potser son molt diferents però fem les senderes juntes; compartim els nostres moments, els bons i els dolents, i això no té preu!!!!!!!

Saps que sempre està allí, no et falla mai!!sé que puc contar amb ella.


Hi ha poca gent que et pugui omplir i jo tinc la gran sort de tenir bones amistats, com la seva, que m'omplen moltíssim.

No hi ha res més maco que tenir una bona amistat per compartir rialles, xerrades intenses, filosofades, silencis, moments tristos, alegres, ..


En resummmmmmmmmmmmmmmmmm que espero poder seguir felicitant a la xatina molts anys i compartir aquesta amistat tant maca que tenim!! tant sigui a la distància com ben a prop!!

Felicitats Xatinaaaaaa ! 
Disfruta del teu dia ben acompanyada!!!!!!!!!!
ens veiem després!!!!!!! 
Timoooooooooo moltísism!! 
ja ho saps, però sempre és maco recordar-ho!!!!!!!!!! 

05.10.12 passejant pel poble

Avui hem canviat de ruta i l'hem fet pel poble!!



La Noa al poble també disfruta perquè hi han moltes olors dels gossets que normalment fan aquestes rutes.





Ha estat bé perquè no ens hem trobat a ningú i la noa ha pogut passejar en llibertat per la zona del riu.

Avui almenys no hi havia boira i no tenies tanta sensació de fred.

Ja ha arribat la nostra estimada...........

BOIRAAAAAAAAAA



Ahirrrrrrrrrrrr vaig parlar amb l'Alex i ja em va dir que se'n va trobar durant una bona estona i ja era la típica boira que ens trobem a l'hivern; ahhhhhhhhh i també la Sisaa m'ho va comentar.





Així que haurem de començar a fer-nos a la idea que ara ja ens la trobarem per aquestes carretes!! simplement es canviar el xip i anar més a poc a poc, sense posar-nos nerviosos!!

Aquestes fotos estant fetes ahir a les 10.30 del matí i podem observar que encara n'havia bastanta a la part del riu.

04.10.12 - Dia mundial dels animals -

Avui no podria deixar passar el dia sense dir quin dia és!!!!!!!!! 

és dia 4 d'octubre i s/ la història, avui és el dia mundial dels animals!!!!!!!!! aquí deixo la informació que he trobat: 

s/ la viquipèdia ens explica aq dia:

Dia Mundial dels Animals

El Dia Mundial dels Animals^[1] se celebra cada any el 4 d'octubre. Va néixer a Florència,Itàlia en 1931 en una convenció d'ecologistes.^[2] Aquest dia se celebra la vida animal en totes les seves formes i s'organitzen esdeveniments per tot el món. El 4 d'octubre va ser triat perquè és el dia de Francesc d'Assís, amant de la naturalesa i sant patró dels animals i del medi ambient. Nombroses esglésies arreu del món ho celebren el diumenge més pròxim al 4 d'octubre amb una Benedicció dels Animals.

De totas manera, el Dia Mundial dels Animals es ara més que la celebració d'un sant cristià i avui és observat per amants dels animals de totes les creences i nacionalitats. Benediccions a animals són realitzades en esglésies, sinagogas i Capellans dels Animals independents en parcs i camps.^[3] Refugis d'animals realitzen esdeveniments per a recaptar fons i dies oberts, grups de vida salvatge organitzen exposicions d'informació, escoles prenen projectes de treball relacionats amb els animals i individus i grups d'amics o companys de treball donan a beneficencias d'animals o es comprometen a patrocinar a un refugi animal.

04.09.12 - Contemplant l'aurora -

Ben aviat ja no podrem contemplar el crepuscle matutí!!!!!!! quina gràcia dir-ho així!!!!!












Aviat es canviarà l'hora i ja anirem a la muntanya de dia i no li donarem importància; ara podem gaudir d'aquest moment i per tant hem d'aprofitar per observar-lo.