L'altre dia vaig entrar amb un dels blocs que navego i vaig trobar aquesta història!! Segons la meva amiga blocaira és un relat jueu!! Aquí el deixo perquè el vaig trobar maquíssim!!
Imagina que ets un/a llenyataire, i et contracten per serrar arbres, la teva retribució serà proporcional a la quantitat de llenya que hagis fet al cap del dia.
Arribes al bosc disposat a aprofitar al màxim la jornada; seguint el teu afany, passes tot el dia serrant sense parar, gairebé sense menjar ni beure.
De reüll observes que al teu costat, un altre llenyataire, cada dues hores s’atura una estona; tu penses que està perdent el temps i sense fer gaire cas, segueixes entestat en la teva tasca.
A la tarda, cansat, esgotat, suat, mires el munt de llenya que has estat capaç de serrar, satisfet, i quan aixeques la mirada veus que el munt del teu company és més gran que el teu.
Perplex, li preguntes: Com és possible que tu hagis serrat més llenya que jo si t’he vist aturar-te cada dues hores, mentre que jo no he parat ni un minut?
La seva resposta és: Cada cop que m’he aturat, ho he fet per afilar la meva serra. Si et dediques només a serrar i no afiles la teva serra, aviat deixarà de serrar.
1 comentari:
La veritat és que és molt bonic. A més, té un missatge molt clar.
Una abraçada!!
Publica un comentari a l'entrada