Avui he trobat aquesta refleixó al flixbook:
"TODAS LAS CHICAS NO PUEDEN SER LA REINA DE SU MARIDO, PERO SERAN SIEMPRE LA PRINCESA DE SU PADRE...ES POR LO QUE DECIMOS QUE EL PADRE DE UNA CHICA SERA SIEMPRE EL HOMBRE DE SU VIDA!!! Les que encara els teniu, disfruteulos, jo sempre anyorare la mirada d´orgull, i amor infinit en que em mirave mon pare ............."
____________________________
M'ha fet pensar i m'he posat trista!!!!!!!!!!! suposo que tothom tenim dies, uns més alegres i altres més tristos!!!!!!
Estic completament d'acord amb aquesta farse que diu "el pare d'una noia sempre serà l'home de la seva vida" perquè l'estimació que et dona és única, és especial!!!
A mi m'encanta recordar com parlava, com em mirava, els consells que em donava, com em tranquil.litzava quan tenia un problema!! el petons dolços que em feia a la front!! no sé, era un gran recolzament per mi!!!!!!!!! amb la distància segueix estant en mi perquè el sento aquí però em falta aquella mirada!!!!!!!!
Recordo com li encantava que em sentés al seu costat al sofà, em posava el braç per sobre meu! i ens posavem a xerrar o mirar la tele!! aquella estona la considerva especial per ell perquè s'havia que li encantava; m'agradava mirar-lo un instant i veure aquella carona de felicitat!!!!!!!!!! aquella carona que em deia "estic amb la meva nena"!!! Ara penso que aquella estona, era tant especial per ell com per mi perquè la recordo com si fos ahir i em plena moltíssim i fa que l'anyori encara més.
Son instants que recordes amb molts moments de la teva vida perquè realment t'omplen!!! en aquell moment que ho vius et fa gràcia però no li dones importància però quan ho perds, saps que aquell moment va ser únic, especial i el recordes com a tal!!!!!!!!!!!
"TODAS LAS CHICAS NO PUEDEN SER LA REINA DE SU MARIDO, PERO SERAN SIEMPRE LA PRINCESA DE SU PADRE...ES POR LO QUE DECIMOS QUE EL PADRE DE UNA CHICA SERA SIEMPRE EL HOMBRE DE SU VIDA!!! Les que encara els teniu, disfruteulos, jo sempre anyorare la mirada d´orgull, i amor infinit en que em mirave mon pare ............."
____________________________
M'ha fet pensar i m'he posat trista!!!!!!!!!!! suposo que tothom tenim dies, uns més alegres i altres més tristos!!!!!!
Estic completament d'acord amb aquesta farse que diu "el pare d'una noia sempre serà l'home de la seva vida" perquè l'estimació que et dona és única, és especial!!!
A mi m'encanta recordar com parlava, com em mirava, els consells que em donava, com em tranquil.litzava quan tenia un problema!! el petons dolços que em feia a la front!! no sé, era un gran recolzament per mi!!!!!!!!! amb la distància segueix estant en mi perquè el sento aquí però em falta aquella mirada!!!!!!!!
Recordo com li encantava que em sentés al seu costat al sofà, em posava el braç per sobre meu! i ens posavem a xerrar o mirar la tele!! aquella estona la considerva especial per ell perquè s'havia que li encantava; m'agradava mirar-lo un instant i veure aquella carona de felicitat!!!!!!!!!! aquella carona que em deia "estic amb la meva nena"!!! Ara penso que aquella estona, era tant especial per ell com per mi perquè la recordo com si fos ahir i em plena moltíssim i fa que l'anyori encara més.
Son instants que recordes amb molts moments de la teva vida perquè realment t'omplen!!! en aquell moment que ho vius et fa gràcia però no li dones importància però quan ho perds, saps que aquell moment va ser únic, especial i el recordes com a tal!!!!!!!!!!!
Per mi es important ser carinyosa amb la gent que estimo perquè sé que aquests moments son els que m'emportaré!!!!!!!!!!!! la vida dona moltes voltes i realment veus que el que realment t'importa son aquests moments amb la gent!! aquells instants amb els quals heu demostrat els sentiments!!!!!!!!!!!!!
Un petonàssssssssssssssssssssss bloquet!!!!!!!!!!!!
Un petonàssssssssssssssssssssss bloquet!!!!!!!!!!!!
4 comentaris:
Les teves paraules m'han fet sentir una acomulació de molts sentiments, tants que m'han deixat sense paraules, entre ells tristesa i enveja, i m'han arribat al cor. Molt bonic l'escrit, molts petons i molt ànims ballarina.
gràciesssssssss ballarina!! que t'he de dir a tu si ja saps que es trobar a faltar amb algú tant important!!!!!!!!!!!!!!!
solament et puc dir que hem d'aprendre a deixar-nos emportar pels sentiments perquè és molt important, no ens hem de tancar en ntres. mateixos!!!
molts petonetsssssssssssssss
Eva, un escrit molt emotiu. No puc expressar en un escrit el que he sentit en llegir-ho.
Jo, per sort encara el tinc i puc gaudir-ne.
Tens tota la raó en el que dius, m'he vist reflexada totalment; tanmateix m'he quedat trista al recordar al Sr. Floreal, doncs hi teniem una força vinculació.
Gràcies Eva.
Gràcies Nuria per escriure!!
son moments que sempre recordes i de tant en tant m'agrada expressar-los en veu alta, m'ajuden a sentir-me més a prop d'ell!!!
hem d'intentar gaudir cada moment com si fos el més especial perquè sempre ens quedarà al nostre record.
Molts petonetsssssssssssssssssssss
Publica un comentari a l'entrada