Avui és un dia trist per recordar!! 19 d'octubre una data que m'agradaria anul•lar-la però no puc!!!!!!!!Segueixo pensant fins i tot l'hora!! Les 21.30 de la nit!!!!!!! Ja fa 5 anys d'aquella trucada i sobretot cinc anys de la teva pèrdua!!!!!!!
Diuen que els anys ajuden a treure la tristesa i tenen raó però et segueixo trobant a faltar!!!
Segueixo pensant en tu, parlant-te, rient del teus records, parlant de tu amb la gent, demanant-te consells i pensant el què em diries amb els moments difícils de la vida; sempre et sento al meu costat i això em fa ser forta i penso que mai em deixaràs sola, ets el meu angelet.
El dia de la meva boda va ser un dia que em feia pànic de pensar que podria tindre un baixon sentimental perquè pensava que en qualsevol moment em podria vindre les llàgrimes, sentir-me trista perquè em faltaves tu però dies abans vaig estar reflexionant i vaig decidir no deixar-me emportar per la tristesa i em vaig sentir orgullosa de mi mateixa perquè em vaig comportar i sobretot vaig ser molt feliç.
Me'n recordo que el divendres va ploure molt i vaig pensar que si havia de ploure al nostre dia no passava res, que això seria el nostre destí i aquest fet no influiria per res amb el nostre estat d'ànim.
Va ser un dia especial, un dia per recordar en tots els sentits però sobretot recordo la teva presencia de bon matí.
Recordo que em vaig aixecar de bon matí i estava el dia molt gris i semblava que fins i tot plouria i vaig pensar que no passava res i fins i tot t'ho vaig dir.
Sobre les 11 del matí ja estava apunt de començar a vestir-me i de sobte va entrar un raig de llum per la finestra i vaig mirar cap al cel i vaig sentir la teva presencia; sabia que estaves allí!! Vaig somriure i em vaig emocionar de sentir-te allí, de sentir la teva presencia i et vaig dir "gràcies papa per acompanyar-me amb aquest dia"; em vas donar la senyal que necessitava i sobretot les forces perquè fos un dia de felicitat i no pas de tristesa.
T'ESTIMO PAPA!!!!!!!!!!!!! I per molt de temps que passi, et segueixo trobant a faltar com el primer dia!!!!!!!!
Molts petonetsss i una abraçada ben forta!!
3 comentaris:
Bonica reflexió i precios comentari.
Com molt be dius, el seguim portant dins i escoltant-lo en cada moment i racò de la nostra vida.
Una abraçada!
Em sento tant identificada amb tu i els teus comentaris sobre el teu pare, Eva !!! Jo faig quasi bé el mateix.
Encara no fa dos anys i el noto a faltar...............
Jo sempre dic què és el meu àngel de la guarda particular.
El teu escrit es molt bonic i emotiu.
Enhorabona per les teves paraules.
Dolors de Candi
gràcies tato!!!
Gràcies Dolors per escriure!! la veritat és què tots el que hem patit una pèrdua ens podem identificar amb aquesta tristesa però hem de saber seguir endavant i per mi el més important és sentir-nos al seu costat.
gracietesssss a tots dos per escriure!!
un petona`ssssssssssss
Publica un comentari a l'entrada