Visitant número......

Pels visitants del bloc: ............................

........ Benvingut a l'espai d'Eva_yam!! les cosetes del dia a dia!!! espero que t'agradi navegar una estona per aquí!!! "Els teus pensaments i les teves emocions configuren la teva vida"!!!...si vols contactar amb mi.... escriu a.... eva_yam@hotmail.com .....

dilluns, 25 de març de 2013

Notícies Flix -




Andreu Carranza
Aquesta passada setmana, en plena batalla contra l'ERO que ERCROS ha fet al poble de Flix, han sonat les sirenes d'alarma del PLASECTA, Pla d'Emergència Químic. Era una alarma programada, com tantes altres que s'han succeït en els darrers temps. La gent de Flix ja estem acostumats als tocs de sirena. A les vuit del matí, la sirena de la Fàbrica; cada cert temps, les escandaloses alarmes del PLASECTA. Sense oblidar, però, que Flix també està sotmès al PENTA, Pla d'Emergència Nuclear i les seues sirenes d'encontres en la tercera fase. Avui, dissabte 23 de març, ha sonat una altra alarma: La Fàbrica té els dies comptats, fins al 2018 o el 2020 com a màxim, i després, què? Recordo el títol d'una novel·la de García Márquez: Crònica d'una mort anunciada.
ple21març flix
Però sobretot avui s'ha de parlar d'un discurs. Les paraules que l'alcalde de Flix, Marc Mur, ha pronunciat en el tercer Ple Extraordinari que ha fet l'Ajuntament per la crisi de l'ERO d'ERCROS. Es recordaran a Flix i també, crec jo, formaran part dels discursos que un home, alcalde d'un poble, dirigeix als seus conciutadans per explicar-los que perdem amb dignitat, que ara sí que tots podem plorar, ara sí, després de 33 dies de lluita, durant els quals ha passat de tot, surant els quals s'ha escenificat de tot. El seu discurs ha arribat directe al cor, a la medul•la d'un poble que esperava les seues paraules. Ningú no ho hauria pogut expressar millor. La sensació de derrota, d'impotència, de ràbia continguda, d'impunitat vers una empresa que ha arrabassat l'honor i la dignitat d'un poble...
"Chapeau, senyor alcalde", ens traiem el barret ara mateix, tots els flixancos. Per a nosaltres, és un honor tenir un batlle com vostè. Sincerament. Vostè, senyor alcalde, ha fet també un cant de sirena, tots els que l'hem escoltat en directe, uns a dalt a la sala de Plens, la majoria a la plaça, la seua veu tremolosa, però ferma, directa, clara, contundent ens ha arrossegat al paratge secret de les nostres emocions. Tots els que estavem allí i l'hem escoltat no sabem explicar què és el que ha dit. En realitat, ha parlat d'una gran i trista derrota, ha parlat del que tots sentim i, malgrat tot, quan ens pregunten què ha dit Marc Mur, ningú no tenim resposta. Amb el seu discurs, ens passa una mica com amb aquelles coses transcendents. A tots ens passa com en aquella cita de Sant Agustí, quan li pregunten Que és, el temps? I ell contesta: Si no m'ho pregunten, ho sé. Si intento explicar-ho, no ho sé. No podem explicar-ho. Parlava de les sirenes.
Les sirenes de la Fàbrica, del Plasecta, del Penta... ens han fet tocar de peus a terra i ara ens haurem d'afrontar a una crua realitat. El compte enrere s'ha iniciat. No hem de ser pessimistes, això mai: el discurs de Marc Mur no era pessimista ni tampoc optimista. Eren les paraules d'algú que ha perdut una cosa molt valuosa amb dignitat, amb honor, guanyant-se el respecte i l'admiració de tots els seus conciutadans. A més a més, d'aquí a cinc anys potser la crisis econòmica, segons Niño Becerra, ja s'haurà acabat i començarem a créixer. Però si ara no ens belluguem, si ara que ja sonen totes les alarmes no ens belluguem, no fem alguna cosa, em temo que l'agonia serà llarga i dolorosa i anirà fent forat. No em vull resignar a veure morir lentament el poble de Flix. Avui, 3.700 veïns, d'aquí a tres anys... 3.000, d'aquí a cinc anys... 2.000, lentament però inexorablement s'aniran tancant cases, carrers deserts... 1.500 habitants, 1.000? El degoteig podria ser demolidor. No puc evitar recordar el títol d'un altra novel·la, Camí de Sirga, de Jesús Moncada. Mequinensa es va dinamitant, casa per casa, abans que les aigües del pantà la inundin, i la memòria queda suspesa uns instants a les volves de pols que floten pels carrers deserts, sense vida, d'un poble que va tenir un passat gran.
Flix, un poble que ho va ser tot, amb una marcada identitat pròpia, industrial, sí, però també rural, una curiosa barreja. Flix, un oasi enmig d'un desert. L'oasi industrial que van crear els alemanys fa més de 116 anys i que va canviar radicalment la vida del poble. El barri, les cases de la colònia de la Fàbrica, parlen d'un passat fulgurant. A finals del segle XIX van portar el seu món, la seua civilització a la vora de l'Ebre, els seus jardins, les seus cases, allí, al mig de la colònia, van construir un hotel, el Casino, una rèplica arquitectònica de l'estació de Frankfurt. El segon Club de Tenis de l'Estat espanyol, després del de Barcelona. Tot un estil de vida, una civilització, amb una biblioteca completa amb Goethe, Nietzche, Hegel... I aquells joves flixancos, delerosos d'aprendre, de fer-se un ofici, que anaven a Alemanya, aprenien una nova llengua i es feien un lloc a la Fàbrica. Certament, a Flix va desaparèixer el caciquisme feudal de l'antic règim. Els flixancos treballaven a la Fàbrica però també conreaven les terres, i aleshores el nivell de vida va pujar. Les classes mitjanes flixanques, mig proletàries mig pageses, van assolir el centre del poder. És cert que apareixia una nova modalitat de caciquisme industrial, però aquest era ben diferent. La quantitat d'entitats socials de Flix, la vida corporativa, demostren aquesta remuntada en el nivell de vida de la població.
Cinc generacions de flixanques i flixancos que han viscut de la Fàbrica. Cada cop menys, és clar, però la Fàbrica ho ha sigut tot, a Flix. Està inscrita en el seu codi genètic col·lectiu. I ara assistim a un món que s'acaba. Però tornem al discurs de Marc Mur. Avui, dissabte 23 de març, entre les 12 i les 13 hore,s s'ha produït el trencament d'aquest cordó umbilical, d'aquesta cadena. ERCROS ja no representa el que tots els flixancos entenen per la Fàbrica.
Recordo l'any 1995, quan es va produir la fuita de clor. Marc, el nostre alcalde,era regidor, amb Toni Sabaté d'alcalde. Suposo que ell, Marc, també té molt present aquell dia tràgic, quan tot el poble de Flix va fer una defensa aferrissada de la Fàbrica, tot i que ERCROS va jugar impunement amb la salut de tota la població. Els joves, sortint de matinada de la discoteca, situada al mig de la vil·la, ofegats, vomitant... per la clorada. La Policia Municipal, amb mocadors es tapava la boca... El desplegament de guàrdies civils tallant el trànsit, aïllant la zona, no deixaven ni entrar ni sortir a ningú... Va ser realment patètic.
Si la fuita hagués passat a l'estiu, amb les finestres de les cases obertes, hauria sigut letal per a molta gent gran, infants, malalts... per als grups de població més feble. Era hivern i, per sort, gràcies a un miracle de la Verge del Remei, no va passar res. El poble de Flix li va perdonar a ERCROS aquella amenaçant fuita de clor que va posar en perill la salut pública. Marc Mur, el nostre actual alcalde, fins i tot va estar ingressat unes hores a l'hospital de Móra. El poble de Flix n'ha perdonat moltes, a la Fàbrica, a canvi del treball i de la vida. Però ara ERCROS, la Fàbrica, no ho recorda, tot això. Al discurs del batlle també hi ha reflectit això: el poble no li deu res, a ERCROS. Els flixancos li han canviat treball per salari. Marc Mur ha desmitificat la Fàbrica de Flix, això és un fet importantissim per al poble. Perquè ha tancat pàgina d'un període de llums i d'ombres, un cicle vital de més de cent anys que avui s'ha clos definitivament amb les paraules que el batlle de Flix ha dirigit a tots els presents.
Marc Mur ens ha sorprès, a tots els flixancos. Ha sabut catalitzar i conduir els sentiment, la raó, la lluita de tot un poble. A més, ho ha fet amb dignitat, amb emoció continguda, amb fermesa, intel·ligència, movent extraordinàriament bé els fils mediàtics i sense defallir ni un sol instant, amb vaga de fam inclosa. Crec que el mèrit és de tot l'Ajuntament de Flix, això és evident, un consistori que ha estat conduït per Marc Mur, amb un consens de totes les forces politiques de la població. I el nostre alcalde no ha comès cap error en la gestió d'aquesta crisi de supervivència col·lectiva.
A Flix, si Marc Mur continua com fins ara, crec que tenim alcalde per molts anys, fins que es jubili. A més, li auguro una projecció política immillorable, ho dic sense cap segona intenció, ho dic obertament a pit descobert, però estic segur que de les malmeses files socialistes, el nostre batlle serà cridat un dia no gaire llunyà. Aleshores, tots els flixancos ens hem de sentir orgullosos, tots nosaltres serem també una mica Marc Mur. Ens interessa a tots els flixancos i flixanques que homes com Marc estiguin al poder, remenant les cireres, segur que mai, mai abandonarà el seu poble.
Però és que la crisi d'ERCROS ha tret de dins nostre aquella part més noble i positiva: solidaritat. El batlle ho ha expressat amb tot el sentit i tota l'emoció, ha sigut per uns moments la veu de tot el poble. Pot semblar una paraula buida massa gastada, però no n'hi ha cap altra que pugui sintetitzar el que estem vivint al poble, de portes endins i també de reflex cap a l'exterior. Totes les entitats de Flix s'han comportat d'una forma exemplar. I, per tant, s'han de felicitar. Totes han col·laborat amb el Comitè de la Fàbrica. Tot el poble de Flix ha tingut clar des del primer moment que l'ERO d'ERCROS no s'ha fet a la Fàbrica, s'ha fet al poble de Flix sencer, a la seua vida, a la seua història, a la seua supervivència. Les mostres d'unitat i de solidaritat ens han sorprès a tots, han creat un clima, una atmosfera d'entitat col·lectiva, de poble unit, de germanor. Sóc conscient que faig una crònica des de dins de la població de Flix, perquè jo sóc un flixanco més, un veí més que ha estat implicat com tots, donant sang, donant musica, donant paraules, temps... Ni més ni menys com hem fet tots els flixancos, des de l'alcalde fins a l'últim veí, aquí tots hem posat el que hem pogut, no hi ha cap diferència, tots som iguals en la solidaritat... Tots hem sigut i som una sola pinya. Aquesta és la gran, la immensa lliçó que hem d'aprendre de tot aquest conflicte que encara no s'ha acabat.
Les sirenes de Flix han anunciat la fi d'una època. El discurs de Marc Mur passarà a la historia petita de la nostra població, ningú dels que hem estat allí escoltant, amb el cor dins d'un puny, el podrem oblidar. Però tot i que ens parlava d'això, d'una derrota, d'un estat d'impotència, les seues paraules no eren el ressò del fracàs, tenien un deix d'esperança.
Foto: Ajuntament de Flix



vídeo de la notícia: 
http://www.324.cat/video/4510411/Flix-lajuntament-aprova-una-mocio-de-rebuig-a-lERO-dErcros

SendersFlix

vols enviar-me un correu privat?? escriu a:

vols enviar-me un correu privat?? escriu a:
eva_yam@hotmail.com