La Festa de Sant Antoni!!!!!!!!!! 17.01.10

Sembla mentida la poca informació que he trobat!! Ahir a la nit vaig preparar aquest article i em va fer ràbia trobar tant poca informació sobre aquesta festa!!

Vaig posar al google "festa sant antoni" i de 20 webs que vaig obrir, solament vaig trobar informació a 2!!!!!! Que fort!!!!!!!!!
__________________________________________

Per tant després de posar l'enllaç de la web, deixo la informació de la FESTA DE SANT ANTONI!!!!!!

Notes sobre la festa de Sant Antoni
Salvador Palomar

El dia 17 de gener se celebra arreu de Catalunya la festa de Sant Antoni Abat, conegut popularment com Sant Antoni dels rucs o del porquet, per tal de diferenciar-lo del sant Antoni que se celebra al juny. Sant Antoni Abad és considerat patró dels animals domèstics i, sobretot, dels ases, cavalls i mules, és a dir, dels animals de treball, així com dels de companyia.

A la Catalunya Nova, sant Antoni havia estat la gran festa dels pagesos, en el món rural. A les ciutats, el tenien com a patró aquells oficis que utilitzaven animals de càrrega. A les comarques pirinenques, era invocat també com a protector dels ramats.

La festa de Sant Antoni constitueix amb un seguit de celebracions que s'escauen a la segona quinzena de gener, l'anomenada setmana dels barbuts, de la que formen part també les festes de Sant Pau ermità, el 15 o Sant Vicenç màrtir, el 22. La raó d'aquesta denominació es troba en la iconografia d'aquests sants, representats sempre amb barba. Alguns autors, però, l'han relacionat amb rituals pre-cristians entorn de l'home salvatge, el geni de la muntanya, que pobla la simbologia d'aquests moments a tota Europa.

L'aspecte purificador de la festa de Sant Antoni, que l'apropa a les festes del Carnaval, queda acomplert amb les fogueres que sovint són preparades i enceses pels joves fadrins, avui els quintos. La pràctica de fer fogueres per sant Antoni havia estat molt extesa a les comarques de la Ribera d'Ebre, la Terra Alta, el Priorat, el Montsià i el Baix Ebre, entre altres.

La festa de Sant Antoni ha estat, sens dubte, la celebració més important del cicle hivernal. En els seus continguts hi trobem, sovint, restes de rituals de purificació i de fertilitat propis del Carnaval. En moltes poblacions, s'havia considerat aquesta diada com l'inici del cicle festiu del carnaval: a parti d'aquesta data començaven a sotir mascarots pel carrer o s'engegaven altres pràctiques festives que duraven fins a l'entrada de la Quaresma.

Una dita popular, prou coneguda a les comarques del sud de Catalunya, afirma:

Per Sant Antoni, es comença a fer el Toni.

Per a la gent, aquesta era una forma d'expressar que a partir del 17 de gener s'iniciaven costums propis del temps carnavalesc.

La vida i la llegenda de sant Antoni

La vida del sant va ser escrita per Sant Atanasi. A aquesta narració, s'hi afegeixen nombrosos components llegendaris.

Una de les més conegudes explica com, després de retornar miraculosament la salut a la filla del governador d'una ciutat propera, el sant va guarir també un porquet que era esguerrat. D'ençà d'aquell dia, l'animalet el va seguir. Aquesta és la raó per la qual, segons la veu popular, es representa el sant amb un garrinet als peus.

Una altra història explica que un ase, al qui havien de matar perquè estava malalt, es va posar a córrer totalment recuperat després d'agenollar-se davant una ermita dedicada al sant. És un dels molts miracles que s'atribueixen al sant i que justifiquen el que pagesos o traginers vegessin a sant Antoni com a protector del seu bestiar.

La benedicció dels animals. Els tres tombs

Quan els cavalls, els matxos, les mules i els ases eren animals indispensables per a les feines del camp o el transport de persones i mercaderies, la festa de Sant Antoni se celebrava amb gran solemnitat.

L'acte central de la diada era la benedicció dels animals. Era creença comuna que així restaven protegits de malalties i caigudes durant tot l'any. En aquesta diada, pagesos o traginers raspallaven els seus animals i preparaven els guarniments per tal de portar-los a beneir, ben nets i engalanats, amb els seus millors arreus. La benedicció es solia fer, per norma general, al davant de l'església.

Avui, la benedicció es fa en moltes poblacions. Però s'adreça sobretot als petits animals domèstics de companyia. En el món rural si bé els animals de treball no han desaparegut totalment, cada cop són més escassos. Als anys seixanta, s'acostumà en algunes poblacions a portar els tractors a la plaça per a la benedicció de la diada.

Després de la benedicció dels animals, s'organitzaven curses d'ases, mules o cavalls. Aquestes es podien fer per pur divertiment, sense competició, però altres tenien premis: tradicionalment, galls, conills i sebes. En poblacions com Vila-seca (Tarragonès) o Ascó (Ribera d'Ebre) les antigues curses han derivat en competicions hípiques.

En moltes poblacions era característica la desfilada dels animals engalanats, després de la benedicció, coneguda genèricament amb el nom dels tres tombs. L'orígen dels tres tombs podria estar en el mateix ritual de benedicció dels animals. Es tractaria de voltar a l'entorn d'un indret sagrat o representatiu: la imatge del sant, situada al mig de la plaça, una ermita, una creu o la mateixa foguera de sant Antoni... sigui com sigui, a la pràctica, el nom s'aplica a una desfilada que pot, o no, realitzar tres cops un mateix recorregut.

La llista de les poblacions que han celebrat o celebren els tres tombs seria molt llarga. Només com a exemple esmentem els que se celebren a Valls (Alt Camp) o a Vilanova i la Geltrú (el Garraf). També és prou característica la desfilada de l'Encamisada de Falset (Priorat), en la que la tradició pròpia de sant Antoni s'emmarca en un context llegendari de celebració d'una victòria militar dels falsetans contra l'enemic que havia posat setge a la població.

S'acostumava donar de menjar en abundància, aquest dia, als animals. I era costum també rifar o subhastar un porc. El porc rifat era passejat pels carrers, en cas de Barcelona i altres viles, acompanyat de músics populars que interpretaven tonades característiques.

A la Terra Alta i el Matarranya havia estat pràctica comuna en el passat, el donar un gorrinet en agraïment al sant per algun favor rebut. L'animal anava sol pels carrers i portava alguna mena de distintiu -com una campana penjada al coll, per exemple- que l'identificava. Allà on es posava, li donaven menjar.

A l'arribar la diada del sant, el porquet era rifat o encantat a benefici de la confraria o els majorals encarregats d'organitzar la festa.

D'aquesta antiga pràctica n'ha quedat un testimoni en l'expressió "pegar més voltes que el gorrinet de sant Antoni" que fa referència a les persones que no saben parar i van sempre d'un lloc a l'altre...

Les fogueres

La pràctica de fer fogueres, barraques o foguerons per Sant Antoni ha estat molt extesa per tot l'àmbit català. Al Principat se'n fan encara en algunes poblacions de la Terra Alta, la Ribera d'Ebre, el Baix Ebre o el Montsià.

Al País Valencià n'hi ha per tot arreu, destaquen les barraques de les comarques del Ports i el Maestrat, o la gegantina foguera de Canals. A Mallorca, són moltes les poblacions que fan foguerons. També al Matarranya, a l'Aragó de parla catalana, és ben viu el costum de fer fogueres per Sant Antoni.

Hi ha poblacions com Flix (Ribera d'Ebre) o Caseres (Terra Alta) en les que s'encenen diverses fogueres a les cruïlles dels carrers o places de la població.

En altres pobles es basteix una única foguera. A diferencia d'altres tipus de fogueres, com les d'estiu, la foguera de Sant Antoni es construeix fonamentalment a partir de llenya i brancatge verd, molts cops, tallat especialment per a l'ocasió pels joves en els boscos propers a la vila.

Una forma característica de foguera és la barraca, de forma cònica, que es construeix a l'entorn d'un arbre (el maig o maio).

La barraca s'integra en les representacions de teatre popular que fan referència a la vida del sant. Aquest tipus de fogueres havia estat o és característic de pobles de comarques com el Baix Ebre o la Terra Alta (Tivenys, Arnes, Orta o Pinell de Brai, per exemple), dels Ports (el Forcall, Villores, Cinctorres, Morella, la Todolella., Sorita..), el Matarranya (la Portellada...) i altres.

A Mallorca, com a pauta general de la festa podem dir que la vetlla de Sant Antoni es caracteritza per l'encesa de nombrosos foguerons entorn de les quals la gent menja, beu, canta acompanyant-se de les ximbombes i balla.

Als foguerons s'hi cremen objectes vells, mobles, paneres, a més de llenya. Els joves salten pel damunt de les flames. Entre els pobles que fan foguerons podem esmentar Algaida, Artà, Llucmajor, Porreres, Montuïri, Sa Pobla, Muro, Sant Llorenç i altres.

Literatura popular

Són diverses les mostres de literatura popular vinculades a la celebració de Sant Antoni. Cal esmentar, per exemple, els goigs: els comuns, coneguts a bona part del territori català, i diverses versions locals.
Són nombrosos els exemples d'oracions a sant Antoni en les que es demana la seva protecció per a les persones i, sobretot, per als animals domèstics:

Sant Antoni, Sant Antoni
és amic de Déu,
contrari del dimoni.
Llops i raboses
tingueren les dents serraes
i les mans lligaes.
I esta averieta,
que està perduda,
que no prengue mal,
que ha pres lo fill de Déu
del ventre de María.
Pater Noster, Ave Maria.

Sant Antoni és un bon Sant
i qui té un xavo li dona
perquè ens guardi els animals
tant si són de pel com de ploma

Les dites i cobles populars, conegudes també com a lloes, ditxos, folies , trobos... són també una interessant mostra de literatura popular Es solien dir en el moment de la benedicció dels animals, sempre al davant del sant. Aquest costum havia estat practicat en diverses poblacions de les comarques de l'Ebre, Terra Alta i Matarranya. En serien exemples:

A Sant Antonio li reso
set dies a la setmana
si algun sant té enveja
reso al que me done la gana

Sant Antoni, sant Antoni,
una cosa te vull dir:
los pobres planten la vinya
i els rics se beuen lo vi.

Sant Antoni, sant Antoni,
tu que estás en eixe armari,
ves a dir-li al nostre amo
que mos apujo lo salari.

Sant Antoni, sant Antoni,
sant Antoni de giner,
que a la meva borxaqueta
no hi habita cap diner.

Sant Antoni del Collet
vós que esteu en aquesta ermita
guardeu als fadrins de Bot
de caure a la quinta .

Tots parlen de sant Antoni
i jo parlo del gorrinet
que diuen que no té coga,
perquè se li ha gelat de fred.

Tots diuen de sant Antoni
i dingú diu del tocinet,
que té les potes tortetes
i l'ullet també tortet.
________________________

També he trobat aquesta web de festes de cultura catalana que està motl bé:

http://www.festes.org

Hi han dos pobles que els tenim apropet que el Sant Antoni és una gran festa per a ells!!!!! Ascó i Falset "l'encamisada"!!!!!!

Si entres a la web de l'ajuntament d'Ascó, trobareu el programa d'actes d'aquest cap de setmana.