La Fura!! un nou animalet de companyia!!

Ara s'ha posat de moda aquest animalet de companyia!! he estat buscant per internet informació i he trobat aquesta web que ho explica molt bé!! diu:

"Una mascota intel.ligent i divertida

És curiosa, inquieta, sociable, juganera i divertida.

La seva manutenció surt barata i no requereix grans cures, tan sols una mica de precaució pel seu caràcter intrèpid. Davant d'això, per què no plantejar-se tenir una fura com a animal de companyia?

La fura porta penjada l'etiqueta d'agressiva i feréstega, la imatge que n'han donat els caçadors que l'han ensinistrada i utilitzada durant segles per empaitar els conills dins dels seus caus. Res més lluny de la realitat.

Als Estats Units és el tercer animal de companyia amb més d'un milió d'exemplars domesticats i diversos clubs de simpatitzants. França o Holanda són alguns dels països europeus on la fura està tan ben considerada com a l'altra banda de l'Atlàntic. Amb retard respecte aquests ­com succeeix en molts altres aspectes­ a casa nostra es comença a mirar la fura d'una altra manera i cada dia són més els que aposten per aquest petit carnívor a l'hora de triar una mascota. Ara veurem perquè.

Petita i allargada

La fura pertany a la família dels mustèlids ­mustela putorios furo és el nom científic que se li dóna a la fura domèstica­ i és un animal amb un aspecte allargat, potes curtes i una cua llarga.

Els mascles arriben a mesurar uns 45 cm de morro a cua i pesen entre els 800 grams i els 2,3 kg. Les femelles mesuren uns 40 cm i pesen entre 400 grams i 1,3 kg. El pelatge és de diferents colors, sent el més habitual el de tons grisosos, però n'hi ha des d'albines fins a gairebé negres, passant per les de color sorra, xocolata o canyella.

Caminen aixecant el llom d'una manera característica, formant una mena de gepa que els donen un aspecte molt divertit.

La fura és un animal inquiet, molt juganer. Ella sola s'entretén amb qualsevol joguina, tot i que reclama sovint la interacció humana. És un animal que ràpidament aprèn a fer les seves necessitats dins d'una capsa o safata ­com un gat­, dorm molta estona al llarg del dia, s'adapta perfectament a la presència d'altres mascotes i no porta gaire complicacions.

Tot i que vulguem que convisqui amb nosaltres, el millor lloc per viure una fura és una gàbia. Pensem que a estones durant el dia i durant tota la nit s'estarà sola i aquest serà el lloc més segur per a ella. La gàbia ha de ser metàl.lica, ampla i molt ventilada, a poder ser amb dos pisos, perquè faci exercici rampa amunt i avall.

A dins de la gàbia s'ha de col.locar una safata amb sorra per a gats, que és on ha d'aprendre a fer les necessitats, la menjadora i l'abeurador ­aquests dos han de ser de base ampla i difícils de bolcar­ i una tovallola o una samarreta vella perquè es faci el niu on dormir.

Extremadament curiosa

La seva mida petita, juntament amb una increïble elasticitat i una extraordinària curiositat, la porten a explorar petits forats o tafanejar dins de bosses, armaris i allà on es pugui entaforar. Però aquesta curiositat que ens resulta tan còmica ­és molt divertit quan treuen el cap de dins d'una bossa o del camal d'uns pantalons­ és, alhora, el seu pitjor enemic.

Quantes fures han pres mal per ser tan tafaneres! Els entesos i criadors aconsellen que abans de treure-la de la seva gàbia inspeccionem a fons les habitacions o el pati per on la deixarem anar.

Vigilem que no hi hagi escletxes a les parets, forats de desguassos o d'endolls per col.locar, o espai a sota dels electrodomèstics, llocs per on es colaria i on podria prendre mal o fins i tot perdre's.

També hem de vigilar de tenir tancada la porta de la rentadora i abaixada la tapa del wàter, ben tancats els armaris i no deixar al seu abast productes de neteja, boles antiarnes, verins per a ratolins o tot allò que pugui mossegar i engolir.

Fins i tot es recomana revisar la bossa de les escombraries abans de tancar-la, perquè les bosses de plàstic són una cosa que les atrau molt. Hi ha qui els penja al coll un petit picarol. És una manera pràctica de saber on és en tot moment.

Educant una fura

El primer que farà una fura acabada d'adquirir és inspeccionar la seva gàbia. Un cop se la conegui, molt probablement es posarà a dormir, perquè una de les característiques de la fura és que dorm moltes vegades al llarg del dia.

Quan es desperti hem d'estar atents per ensenyar-li on té la capsa amb sorra, perquè el primer que fan les fures després de dormir és orinar i anar de ventre. Una manera d'acostumar-l'hi és donant-li un petit premi ­una pansa, un trosset de fruita, un floc de cereal­ quan ho faci al lloc adequat.

Els cadells i les fures joves mosseguen perquè aquesta és la seva manera natural de jugar. Es tracta, doncs, d'educar-les perquè no ho facin, sobretot si tenim canalla, perquè una mossegada de fura els és dolorosa.

Hem d'ensenyar-los a jugar d'una manera pacífica, sense espants ni crits que puguin estimular el seu instint defensiu i per tant, amb perill de mossegada. Si se n'hi escapa alguna, els criadors aconsellen que li diguem no! d'una forma autoritària i amb un to de veu més elevat del normal ­tampoc no cal cridar, per no espantar-la encara més­, li donem un petit toc al nas i la tanquem a la gàbia una estoneta, perquè relacioni aquest càstig amb el que ha fet.

El mateix serveix si comença a mossegar els mobles o altres coses que no hauria de mossegar. De totes maneres és un animal molt intel.ligent que aprèn ràpidament el que està bé i el que no.

Com que els encanta furgar la terra de les torretes i rosegar la fulles és millor no tenir-ne al seu abast, no tan sols per la murga que ens escampin tota la terra sinó perquè es podria enverinar amb les fulles.

Encara que no és un animal destructiu, pot fer trencadisses accidentals. La seva curiositat per saber què hi ha al damunt d'una taula la pot empènyer a donar petits salts i agafar-se a les estovalles, fent caure tot el que hi ha a sobre. També, amb la sana intenció de jugar, pot llençar coixins a terra, amagar-nos els mitjons o robar les coses petites que vagi trobant.

Neta i polida

Si un animal ha de conviure dins de casa, lògicament voldrem que estigui net. Una fura es pot banyar una o dues vegades ­com a màxim­ al mes i ho hem de fer amb xampú especial per a fures o, de no trobar-ne, per a nadons, vigilant que no li entri ni aigua ni sabó als ulls ni al nas, cosa que les posa molt nervioses. Tot i que s'assemblen a les llúdrigues, les fures no saben estar-se sota l'aigua i un cubell amb mig pam d'aigua ja representa un autèntic perill d'ofec, per la qual cosa no se les ha de deixar soles a l'hora del bany.

De totes maneres, si no es rebolca pel fang o la terra del jardí, del bany se'n pot prescindir, perquè un excés d'aigua i sabó li pot acabar ressecant la pell. A més, hi ha fures que toleren el bany molt malament; en aquests casos, un raspallat diari serà suficient per mantenir-les ben netes.

S'han de vigilar especialment les orelles; fan cera que haurem de treure, amb un bastonet de cotó i aigua oxigenada, almenys un cop al mes per evitar infeccions.

La tasca més delicada de la higiene d'una fura és la tallada d'ungles. S'ha de fer també un cop al mes, vigilant de tallar sempre per fora de l'àrea de color vermellós que es prolonga des de l'arrel de l'ungla, perquè es tracta d'una vena que si es talla sagna. Si no ens hi veiem amb cor la primera vegada, el veterinari ens pot ensenyar quina és la manera millor de fer-ho.

Les joguines

A les fures els agraden especialment les coses elàstiques i toves, de plàstic o làtex, que no dubten a empassar-se si els caben a la boca o en poden arrencar un tros; més d'un veterinari ha hagut d'extreure de l'estómac d'una fura algun xumet de canalla. Per tant, les joguines que li hem de donar han de ser molt segures.

Les més indicades són les de nadons, amb peces a dins que fan soroll, però sense perill que surtin a l'exterior i se les puguin empassar. Amb tot, les hauríem de revisar regularment, vigilant que no els en falti cap tros.

Un joc molt divertit per elles és perseguir un nino de goma lligat a una corda

que nosaltres haurem d'estirar, deixant que el caci de tant en tant perquè se senti satisfeta. Una altra versió és lligar aquest nino al tirador d'una porta; la fura es passa hores estirant-lo. També els agrada molt que les passegem per casa dins d'una capsa de sabates lligada a una corda, similar als arrossegadors de la canalla.

Les pilotes de ping-pong o les joguines per a gossos que fan soroll en prémer-les són també joguines indicades per a fures. Això sí, el més probable és que, quan es cansi de jugar, les desi totes sota algun moble o en algun amagatall.

De vegades, quan les anem a recollir, podem tenir la sorpresa de trobar algun mitjó o algun objecte que havíem donat per desaparegut. "