Ahir ens va deixar un gran amic de la família!!!!! El Sr.
Pepito!!!!!!
Sempre li he dit així!!!!!!! Li deia amb molt de carinyo
sempre "que diu el sr. Pepito???"
Per mi era com un tiet mes ja què tota la vida l'he vist
amb la família!!!!!!!!
Hi ha gent que no sap que és una gran amistat i no sap
valorar-la!! Els meus pares per mi, en aquest sentit, han estat un gran
exemple.
Tota la vida els he vist amb els seus amics, els 6 junts!!!!!!!
Cada any feien viatges junts i s'ho passaven molt bé!! Sempre els he admirat de
poder tenir aquesta gran amistat i conservar-la durant tants anys.
L'ermita, festes majors, nadal!!!!!!! Totes les festes
eren bones per reunir-se i fer la xerrada!!!!!!!!!
Primer va marxar el meu pare i ara ha marxat ell!!!!!!! Em
sap molt de greu ja què li tenia molt de carinyo; era una gran persona.
Com sempre diuen, els amics han d'estar a les bones i a
les dolentes..... i ells han estat aquí. Quan la meva mare els va necessitar,
van estar aquí!!!!!!!! També me'n recordo aquests últims anys quan anaven al
balneari i la meva mare anava amb ells; han estat un gran suport per ella i sempre
l'han cuidat molt aquests últims anys i això es d'agrair.
Trobaré a faltar aquella mirada dolça que tenia i quan et
veia la seva carona s'il·luminava de felicitat!! Era una persona molt
expressiva i molt carinyosa.
Aquests últims anys no han estat molt bons per ell ja què
ha patit bastant i després d'una llarga malaltia, ens ha deixat.
Et trobarem a faltar però sé segur que allí on vagis,
t'estarà esperant el meu pare amb una forta abraçada i seguireu el camí junts!!!!!!!!
Molts petonets!!
T'estimo!!
1 comentari:
Quanta raó tens Eva, m’ha agradat molt el teu escrit. Jo, com que tinc uns quants anys més que tu, tinc molts més records del “senyor Pepito”, de ben petita quan anàvem de càmping a Torredembarra, en totes les festes familiars estava allí com un més de la família o potser més que molts de la família, el dia de l’ermita no podia faltar, i tantes i tantes vegades. De petita el veia com un senyor que tenia el posat seriós, com un gran amic del papa però quan em vaig anar fent gran em vaig anar adonant que era una persona molt especial i crec que al cap dels anys ha arribat a convertir-se en amic meu com ho era del papa, no hi havia vegada que vingués a Flix, a casa del papa i la mama, que no ens veiéssim i féssim alguna menjada junts. Recordo especialment un dinar que vam fer al terrat de casa meua, quin arròs més bo que fa Ramon! era un dia de l’ermita que no hi vam poder anar... EL TROBAREM A FALTAR!
La teta
Publica un comentari a l'entrada