Suposo que tots tenim temporades en les coses que fem!!!!!! abans entrava molt sovint a la web de Relats en Català perquè hi han escrits maquíssims de gent anònima què li agrada escriure i sobretot que li agrada compartir els seus escrits.Me'n recordo aquella època que entrava a la web; quan arribava la nit em preparava el meu cafetonet i marxava a desconnectar davant l'ordinador. Navegava una estona i sempre que tenia ganes de llegir, em parava amb aquesta web i em deixava emportar per les històries de la gent.
Depenen del teu estat d'ànim, sempre anaves a un estil d'històries!! Unes d'amor, altres de desamor i altres de ben originals!!
Aquest cap de setmana vaig mirar entre els escrits que em vaig guardar com a favorits i vaig trobar aquest!! És maquíssim.
Aquest relat el va escriure una persona que es feia dir "magdeta" i el va escriure el 31.03.2005.
El tema parla per si sol i si et deixes emportar, volaràs al teu interior i a la teva enyorança!!
___________________________________________
Enyorar és això, és això i molt més...
Un relat de Magdeta (31-03-2005)
L' enyorança, la nostàlgia, aquest enyor que arriba puntualment tots els capvespres quan muda la tarda...
Aquell nus a la gola, aquella buidor a l’estómac que et recorda, permanentment, que ja no hi és. Aquella sensació de mancança.
És com aquell fred de primer jersei, aquest aiguat després de tanta calma... És un forat, de pou, d’escala - inacabable -.
I records, també són records. Petites peces que encaixen, peces d’aquella persona, i també, de tu mateix, que es perden en el camí que l’un o l’altre ha de fer.
Petits trossos de tu que se’n van amb l’altre, aquella seguretat, aquella calidesa, aquella tranquil•litat que només aconsegueixes al seu costat...
Moments, també, - inclassificables - que tens arxivats, constantment, permanentment, a la memòria. Moments que no oblidaràs.
I aquella brisa que ve d’allà on és i que porta tants records, i aquelles fotografies amagades sota el coixí, i aquella llàgrima que cau, amb por, mig d’amagades...
I aquell intent de fer creure a tothom que no et passa res, que estàs bé i ja ho tens superat... I l’intent desesperat de treure-te’l del cap amb aquell somriure fals.
I la gent no s’adonarà de res. Seguiran amb les seves històries, i amb els seus problemes. I el món continuarà endavant com si no passés res, com si no hi faltés ningú...
I tu, amb el temps aniràs omplint el buit amb angoixa i soledat. I tu, amb el temps, te’n faràs la idea. Si, ha marxat.
I tu, amb el temps, no l’oblidaràs però deixaràs de pensar-hi...
Enyorar és això, és això i molt més...
L' enyorança, la nostàlgia, aquest enyor que arriba puntualment tots els capvespres quan muda la tarda...
Aquell nus a la gola, aquella buidor a l’estómac que et recorda, permanentment, que ja no hi és. Aquella sensació de mancança.
És com aquell fred de primer jersei, aquest aiguat després de tanta calma... És un forat, de pou, d’escala - inacabable -.
I records, també són records. Petites peces que encaixen, peces d’aquella persona, i també, de tu mateix, que es perden en el camí que l’un o l’altre ha de fer.
Petits trossos de tu que se’n van amb l’altre, aquella seguretat, aquella calidesa, aquella tranquil•litat que només aconsegueixes al seu costat...
Moments, també, - inclassificables - que tens arxivats, constantment, permanentment, a la memòria. Moments que no oblidaràs.
I aquella brisa que ve d’allà on és i que porta tants records, i aquelles fotografies amagades sota el coixí, i aquella llàgrima que cau, amb por, mig d’amagades...
I aquell intent de fer creure a tothom que no et passa res, que estàs bé i ja ho tens superat... I l’intent desesperat de treure-te’l del cap amb aquell somriure fals.
I la gent no s’adonarà de res. Seguiran amb les seves històries, i amb els seus problemes. I el món continuarà endavant com si no passés res, com si no hi faltés ningú...
I tu, amb el temps aniràs omplint el buit amb angoixa i soledat. I tu, amb el temps, te’n faràs la idea. Si, ha marxat.
I tu, amb el temps, no l’oblidaràs però deixaràs de pensar-hi...
Enyorar és això, és això i molt més...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada