Visitant número......

Pels visitants del bloc: ............................

........ Benvingut a l'espai d'Eva_yam!! les cosetes del dia a dia!!! espero que t'agradi navegar una estona per aquí!!! "Els teus pensaments i les teves emocions configuren la teva vida"!!!...si vols contactar amb mi.... escriu a.... eva_yam@hotmail.com .....

dimarts, 27 d’abril del 2010

Conte Zen; El viatge


Aquest conte em va convidar a la reflexió!!!!!!!!!!! Em va fer pensar amb els moments que molts cops et poses nerviós perquè vols arribar al final del camí.

Exactament m'ha fet recordar una vivència exacta; el dia que vaig anar a la Mola de Colldejou!!!!!!! A la tornada, quan ja el meu cos estava cansat de caminar i tenia ganes d'arribar al final del camí.

Me'n recordo que la última costa se'm va fer eterna perquè no parava de pensar amb el final del camí, preguntant-me quan em quedava per acabar aquella maleïda costa!! Fins i tot em vaig emprenyar amb mi mateixa!!!!! I com més mirava la costa més em cansava!!!!!!!!

La ment sempre ens fa aquestes jugades!!!!!!!!! El meu germà quan estem pujant per la muntanya sempre em diu "no miris cap a dalt" perquè si mires encara et canses més! Jejejeje

De fet, les últimes sortides de senderisme, he practicat amb la ment i la veritat és que funciona!! Has de disfrutar del moment present i t'has de prendre les coses tal i com venen, sense pensar amb el que vindrà!!! I realment funciona!!!!

És així!!!!!!! El poder està amb la teva ment!!!!!


___________________________________


EL VIAJE
CUENTO DE ORIGEN TIBETANO


Dos monjes van de viaje. En tres días no han visto más que a una vieja en el umbral de su cabaña. Fue ayer; les ofreció un poco de cebada tostada, ligada con té y mantequilla rancia. Aquel magro tsampa del día antes ya les ha bajado a los talones. Tiene hambre y frío. De pronto, empieza a llover. El monje más joven se protege como puede con un faldón de su manto. El mayor camina delante en silencio. Cae la noche sin que se vea en el horizonte ningún lugar en el que refugiarse, ningún templo, ni ermita, ni la más humilde cabaña. El sendero que siguen va a perderse a lo lejos, en la montaña.

El joven novicio ya no puede más. No sabe dónde termina aquel interminable viaje.

- El templo Zen no debe de estar lejos (dice para sí); me parece que nos acercamos a Kamakura, pero ¿será ese nuestro destino?

Rompiendo la estricta consigna de silencio, se atreve a preguntar a su superior, que avanza con paso firme:

- Maestro, ¿a donde vamos?


- Ya estamos - responde el maestro.

- Queréis decir que el final de etapa ya está cerca? - insiste el joven monje.

- Aquí, ahora. Ya estamos.

El novicio, espantado, mira el sendero pedregoso que se adentra en la bruma. A lo lejos, las temibles cimas se pierden ya en la noche. Tiene miedo, y frío, y hambre. Y de repente, en un claro, comprende.

Se acuerdo de las palabras que a menudo ha oído repetir en el monasterio:

- El Zen es un camino que va..... En cada paso por ese camino, está incluida la eternidad. En el presente anida la vida, el oasis, lo infinito. Saboreo el presente; el pasado ya se fue, y el futuro es un sueño; sólo el presente ES.

"Cuando despiertas a la verdad (dice un poema antiguo) tu mente se vuelve brillante y luminosa, como un rayo de luna.

Repitiéndose estas cosa, el novicio avanzaba en paz.

________________

(vivir el presente es uno de los secretos del Zen)
LOS MÁS BELLOS CUENTOS ZEN
Henri Brunel

1 comentari:

enric ha dit...

Bonic compte tibetà! Com sempre m'agrada dir, el passat ja no hi és i el futur no sabem si vindrà. Per tant, el moment de viure és avui!
Hem de saborejar cada moment de la nostra vida, perquè aquest moment, aquest instant és realment únic i no tornarà a passar. Pensar amb el que vindrà, no ens deixa veure el que tenim davant.
Be, la teoria és molt fàcil......però s¡ha d'aplicar!

SendersFlix

vols enviar-me un correu privat?? escriu a:

vols enviar-me un correu privat?? escriu a:
eva_yam@hotmail.com
visitor stats