Les Campanes!!!!!!! Reflexió 27.05.10

Es maco posar en pràctica coses que vas aprenent i sembla que no però funciona!!!!!!!!

En una de les sortides senderistes, els hi vaig explicar al meu germanet i a Jose el capítol de les campanes i els hi vaig fer una bona filosofada!!!

El tema anava de les campanetes i sobretot la conclusió que en treues és què hauríem de disfrutar més de les petites coses i sobretot posar en pràctica això de viure el present perquè molts cops ens oblidem de disfrutar el dia a dia!!!!!!!!

De fet, des de què vaig llegir això de les campanes ho he practicat i cada cop que sento les campanes de l'església o fins i tot diria el pito de la fàbrica ho faig!!!!!! Em paro uns segons i l'escolto!!!!!! I després em ve un somriure!!!!!! (somric de les tonteries que arribo a fer però que realment em senten bé!!!!! Em fa sentir viva!!)

Però el què em fa més gràcia és què els altres també se'n recorden de les campanes!!!!!!!!!

Aquest article li dedico als meus companys senderistes!!!!! Sobretot a l'Enric i a Jose que son als què, els hi vaig explicar! Jejejejeje

_________________________________________________________

LES CAMPANES DE LA CONSCIÈNCIA

(del llibre "Cap a la pau interior")
En la tradició budista, les campanes dels temples tenen la funció de recordar que cal que siguem conscients del moment present. Cada vegada que sentim una campana, els budistes callem, apartem qualsevol pensament de la nostra ment, prenem una actitud introspectiva, agafem aire, el deixem anar i somriem. Quan sentim una campana ho deixem tot uns instants i ens concentrem en la nostra respiració. De vegades, repetim aquest vers:

Escolta, escolta.
Aquest so deliciós em transporta al meu jo autèntic.
En agafar aire, diem: "Escolta, escolta", i en dixar-lo anar, repetim:
"aquest so deliciós em transporta al meu jo autèntic".

Des que visc a Occident no sento massa campanes budistes però afortunadament Europa és plena d'esglésies que també tenen aquest elements.
..............................

Sempre que vaig a Suïssa per participar en alguna conferència, les campanes de les esglésies m'ajuden a prendre consciència del present. Quan sonen , faig callar tots els qui participen a la conferència i plegats sentim el so que emeten: aquesta experiència superar fins i tot la conferència en si.
Quan sentim les campanes, aturem la nostra activitat, ens centrem en la respiració i som capaços de percebre els miracle que la vida ens ofereix: les flors, els infants, els sons harmoniosos......
Adoptar una actitud introspectiva afavoreix que siguem conscients del present.

Un bon dia, a Berkeley, vaig proposar a alumnes i professors d ela Universitat de Califòrnia que, cada vegada que sonés la campa del campus, tothom s'aturés i posés en pràctica la respiració conscient. El repte era que tothom gaudís uns instants de l'alegria de ser viu. No és bo que visquem amb presses: hem d'aprendre a gaudir el bell so de les campanes, siguin d'esglésies o d'escoles, i a ser conscients que ens pot rescatar de la rutina.

Si teniu una campana a casa, la podeu utilitzar per aprendre a respirar i somriure el so de fons. Però no cal que la porteu a la feina: qualsevol so ens pot ajudar a recordar que ens hem d'aturar uns instants aper gaudir del present.

Fins i tot els elements que no sonen, com ara un raig de sol que entra per la finestra, poden fer la funció de campana de la consciència, que ens recorda que cal que adoptem una actitud introspectiva, que respirarem, somriguem i visquem el present amb plenitud.