LES ONADES DE LA VIDAEn Martí va construir una barqueta de fusta i va anar a l'estany a provar-la.
Sense adonar-se'n, la barqueta, impulsada pel vent, va navegar més enllà del seu abast.
Molt desanimat, va anar a demanar ajuda a un noi més gran que es trobava allà prop. Sense dir res, aquest va començar a agafar pedres i a tirar-les, aparentment, contra la barqueta.
En Martí, consternat, va pensar que no la recuperaria mai més i es va enfadar molt en veure la desconsideració del noi, que, en comptes d'ajudar-lo, pretenia esfonsar-li la barqueta.
Estava convençut que s'estava burlant d'ell fins que es va adonar que les pedres, en lloc de tocar el bot, anava una mica més enllà, la qual cosa originava onades qeu feien retrocedir a poc a poc la barqueta fins la vora.
Finalment, la preuada joguina va estar a l'abast d'en Martí.
"No sempre - va pensar en Martí- les onadades són perilloses, ni sempre és veritat el que algú pensa de les intensions d'altri.".
Agraït, va fer una abraçada al noi i se'n va anar amb el seu petit tresor i un gran aprenentatge.
________________
No són contes ... és la vida
Jaume Soler / Maria Mercè Conangla
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada