Aquest conte li vull dedicar a la Moni i a la Elisssssssss!!Aquests dies parlava amb elles sobre la manera de veure les coses o de viure-les!!!!! I quan vaig llegir aquest conte em va recordar la nostra conversa.
________________________________________
________________________________________
LES DUES LLAVORS
Aquesta és la història de dues llavors que havien llançat al solc de l'arada.
- Vull créixer - va dir la primera llavor- vull que les arrels s'endinsin profundament al sòl, que els plançons trenquin l'escorça de la terra que tinc al damunt.
Vull desplegar brots tendres com banderes i anunciar amb els braços l'arribada de la primavera... Vull sentir la calor del sol i la frescor de la rosada al rostre. Vull viure i donar vida.
I, aleshores, la llavor cresqué.
La segona llavor va dir:
- Tinc molta por. Si deixo que les arrels vagin cap avall, no sé què trobaré en la foscor. Si m'obro camí a través del sòl, em puc ferir els fràgils membres, el vent em castigarà, el sol em farà mal i qualsevol em podrà trepitjar o arrencar. És millor que em quedi quieta, arraulida en la tebiesa del solc, fins que vegi amb més claredat què he de fer o tingui millors garanties de quina aventura sortirà bé.
Aleshores, la llavor esperà. I van venir uns ocells, van comen¡ar a fugar per buscar menjar, i un va trobar la llavor poruga que s'esperava i se la cruspí.
__________
No són contes ... és la vida
Jaume Soler / Maria Mercè Conangla
Jaume Soler / Maria Mercè Conangla
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada