Reflexió 17.11.09

DECISIÓ ANTICIPADA

La senyora Pepeta, de noranta-dos anys d'edat, estava completament arreglada, com cada matí, a les vuit en punt. Amb els cabells ben pentinats i un maquillatge perfectament aplicat, tot i tenir moltes dificultats de visió, estava disposada a mudar-se aquell mateix dia a una residència geriàtrica.

Qui havia estat el seu marit durant setanta-dos anys havia mort, la qual cosa feia necessari el trasllat. Després d'esperar pacientment a la recepció de la residència, va somriure dolçament quan li van comunicar que l'habitació ja estava llesta. Mentre maniobrava amb el caminador de camí cap a l'ascensor, jo li feia una descripció detallada de la seva petita cambra, la qual incloïa els llençols i les cortines que s'havien penjat a la finestra.

- M'encanten - va dir ella amb l'entusiasme d'un nen a qui acaben de mostrar un nou cadell.

- Senyora Pepeta, vostè encara no ha vist l'habitació...... Esperi.

- Això no hi té res a veure - va dir ella-. La felicitat és una cosa que un decideix amb anticipació. El fet que m'agradi o no la meva cambra no depèn de com estigui arreglat el lloc; depèn de com arregli jo la meva ment.

Ja havia decidit prèviament que m'encantaria. Aquesta és una decisió que prenc cada matí en llevar-me.

- ¿Per què ho fa, senyora Pepeta?

- Perquè tinc dues possibilitats: em puc passar el dia al llit enumerant les dificultats que tinc amb les parts del meu cos que ja no funcionen o em puc aixecar del llit i sentir-me agraïda per les que sí que funcionen.

Cada dia és un regal i he decidit que cada matí em centraré en els regals del nou dia i en les memòries felices que he guardat en la meva ment. Vull viure cada moment de la meva vida. La vellesa és com una llibreta d'estalvis ......... un pot extreure allò que hi ha dipositat.