Aquesta tarda quan he arribat a casa he llegit una estona el llibre dels contes, la veritat és que m'està agradant molt i mentre llegia cada conte em venia algun record a la ment.
Així què, sense peresa, he agafat el portàtil i els contes que m'han fet reflexionar els he començat a teclejar!!!!!!! Ja què em fa gràcia compartir-los amb el meu bloquet.
Aquest en especial, m'ha fet recordar l'últim article que ha posat el bloc de "volem viure a Flix"; el d'una flixanca que es diu Dolors la qual va escriure un comentari per unir forces per lluitar pel futur de Flix.
Quan vaig llegir aquest conte vaig pensar en la plataforma, en l'Ajuntament, en tota aquesta gent blocaire que manifesta la seva manera de pensar!!!!! Tots tenim alguna coseta a dir i sobretot tots junts podem anar molt lluny!! Sense enfadar-nos i naturalment sense entrar al terreny personal; solament hi ha una cosa clara...... tots volem el millor per Flix perquè tots ens estimem el nostre poble.
Per tant, aquí dedico aquest conte a tots els amics navegants que de tant en tant es passen pel meu bloquet!!!!!!!
Unpetonàssssssss
_______________________
QUÈ CAL FER
Un bon dia, va arribar a la ciutat un profeta. Enmig de la plaça major va començar a cridar que per mllor els problemes del país calia que les persones canviessin. El profeta parlava i parlava, cridava perquè el sentissin, i una multitud considerable acudí a escoltar les seves paraules, més aviat per curiositat que no pas per veritable interès.
El profeta es deixava l'ànima en les seves paraules. Amb contundència i argumentant, assenyalava que calia canviar la forma de vida, la manera en la qual estractava la gent i el mal ús que es feia dels recursos.
A mesura que passaven els dies, cada cop hi havia menys persones que s'aturaven a escoltar-lo i9 encara n'hi havia menys que estiguessin disposades a aplicar les prèdiques del profeta. Fins que un dia ja ningú no es va aturar davant seu. No obstant això, el profeta seguia cridant i parlant a la gran plaça. I passaven els dies. I el profeta continauva el discurs tant si plovia com si feia sol. I passaven els dies i ningú se l'escoltava.
Al final, algú es va aturar davant seu i li digué:
- ¿Per què segueixes cridant? ¿No veus que ningú no està disposat a canvaiar?
- Segueixo cridant -digué el profeta- perquè, encara que sembli que no canvio res, si ara callés, ells m'haurien canviat a mi.
Així què, sense peresa, he agafat el portàtil i els contes que m'han fet reflexionar els he començat a teclejar!!!!!!! Ja què em fa gràcia compartir-los amb el meu bloquet.
Aquest en especial, m'ha fet recordar l'últim article que ha posat el bloc de "volem viure a Flix"; el d'una flixanca que es diu Dolors la qual va escriure un comentari per unir forces per lluitar pel futur de Flix.
Quan vaig llegir aquest conte vaig pensar en la plataforma, en l'Ajuntament, en tota aquesta gent blocaire que manifesta la seva manera de pensar!!!!! Tots tenim alguna coseta a dir i sobretot tots junts podem anar molt lluny!! Sense enfadar-nos i naturalment sense entrar al terreny personal; solament hi ha una cosa clara...... tots volem el millor per Flix perquè tots ens estimem el nostre poble.
Per tant, aquí dedico aquest conte a tots els amics navegants que de tant en tant es passen pel meu bloquet!!!!!!!
Unpetonàssssssss
_______________________
QUÈ CAL FER
Un bon dia, va arribar a la ciutat un profeta. Enmig de la plaça major va començar a cridar que per mllor els problemes del país calia que les persones canviessin. El profeta parlava i parlava, cridava perquè el sentissin, i una multitud considerable acudí a escoltar les seves paraules, més aviat per curiositat que no pas per veritable interès.
El profeta es deixava l'ànima en les seves paraules. Amb contundència i argumentant, assenyalava que calia canviar la forma de vida, la manera en la qual estractava la gent i el mal ús que es feia dels recursos.
A mesura que passaven els dies, cada cop hi havia menys persones que s'aturaven a escoltar-lo i9 encara n'hi havia menys que estiguessin disposades a aplicar les prèdiques del profeta. Fins que un dia ja ningú no es va aturar davant seu. No obstant això, el profeta seguia cridant i parlant a la gran plaça. I passaven els dies. I el profeta continauva el discurs tant si plovia com si feia sol. I passaven els dies i ningú se l'escoltava.
Al final, algú es va aturar davant seu i li digué:
- ¿Per què segueixes cridant? ¿No veus que ningú no està disposat a canvaiar?
- Segueixo cridant -digué el profeta- perquè, encara que sembli que no canvio res, si ara callés, ells m'haurien canviat a mi.
____________________
No són contes ... és la vida
Jaume Soler / Maria Mercè Conangla
Jaume Soler / Maria Mercè Conangla
1 comentari:
Una història molt bona. Tens molta raò en que si alguna ens uneix, és que ens estimem al nostre poble. El que es tracta és d'unir forces.
Salutacions
Publica un comentari a l'entrada