Visitant número......

Pels visitants del bloc: ............................

........ Benvingut a l'espai d'Eva_yam!! les cosetes del dia a dia!!! espero que t'agradi navegar una estona per aquí!!! "Els teus pensaments i les teves emocions configuren la teva vida"!!!...si vols contactar amb mi.... escriu a.... eva_yam@hotmail.com .....

dimarts, 10 de novembre del 2009

Una reflexió per les visites!!

Aquesta tarda quan he arribat a casa, he llegit tots els comentaris del bloc i m'ha vingut a la ment aquest conte que vaig llegir el diumenge!!!

M'agrada molt que la gent entri al bloc i que llegeixi els articles que vaig posant i encara m'agrada més que digui la seva però sempre parlant sense faltar al respecte i sabent el que està dient!!! perquè la crítica és molt fàcil de fer-la!! tots en sabem molt!!!!!!

També és trist veure que la gent no dona la cara quan parla!! amb lo maco que és fer un debat i saber en tot moment en qui estàs parlant (almenys que et puguis dirigir a un nom en concret i no pas a un anònim)!!!

L'altre dia un amic blocaire em va dir:

- Espero que quan posi bones notícies la gent també m'escrigui.

i li vaig dir:

- esperat sentat!!! està més que comprovat que la gent solament escriu a les males notícies perquè de la resta passa.

El meu bloc no el tinc "capat" amb el tema comentaris!! tothom és benvingut però m'estic plantejant l'opció de què la gent s'identifiqui o simplement suprimiré directament els comentaris d'anònims!!

bé, aquí deixo el conte que parlava!!!!!!!!!
un petonàssssss bloc!

________________________________________________________

JO.... ¿QUE HI PUC FER?

Aquella nit Martin Luther King feia una conferència.
Volia convèncer els assistents de la importància de desenvolupar un profund sentit de col.laboració entre les persones a fi de poder assolir objectius valuosos per a la comunitat. Ell havia sentit repetidament la mateixa queixa estèril:

- Però jo........ ¿que hi puc fer?
Aquell dia va fer apagar tots els llums de l'estadi.
Quant tot va estar a les fosques, va preguntar:

- ¿Algú pot fer res per il.luminar-nos?
Tothom va romandre en silenci. Ell va treure l'encenedor i el va encendre.

- ¿Veieu aquesta llum? - va dir.
El públic va assentir, en silenci.

- ¿Ens serveix per alguna cosa?
Novament, es va fer el silenci.

- Traieu ara, cadascun de vosaltres, els vostres encenedors i, quan us faci el senyal, enceneu-los.

L'estadi es va il.luminar amb milers de llums petitones.


3 comentaris:

Anònim ha dit...

tal como lo tienes esta muy bien
continua asi adeu ............

enric ha dit...

Be, això és així. Posaràs molts articles i te els curraras molt i ningú et posarà res. En canvi, quan serà un comentari d'algo dolent....ja ho veus. Be, jo sóc partidari de moderar els comentaris i quan algú diu alguna cosa fora de lloc, perquè és la seva opinió, doncs almenys que ho signi. És molt fàcil escriure des del anonimat.
Una abraçada Eva!

Jesús Escribano ha dit...

Ya conoces mi opinión: di lo que quieras, de quien quieras pero asúmelo, firmando.

SendersFlix

vols enviar-me un correu privat?? escriu a:

vols enviar-me un correu privat?? escriu a:
eva_yam@hotmail.com
visitor stats