Avui quan anava cap a la feina, m'he trobat un gatet mort a la carretera i m'ha fet molta pena. Primer m'ha vingut a la ment aquella família que segurament en aquests moments l'estaria buscant i pensava com es prendrien la notícia!!!!!!! S'ha mort!!! O més aviat l'han matat!!!!!!! Que fort!!! Per molt que ens preparem per aquestes coses mai ho estem i és passa malament!!
Ara arriba l'estiu i arriba aquesta època en la qual els que no son gaire amants dels animals (per dir-ho finament) els abandonen!!!!!!!! Son coses que no m'entren al cap!!!!!!! Cop pots deixar d'estimar el teu gosset??? Com pots pensar en deixar-lo??? No ho entenc!!!!!!
Hi ha tanta gent que els fa patir, que els compra com si fossin un objecte i que no pensen en cap moment la responsabilitat que comporta tenir un animalet i el sacrifici que de vegades s'ha de fer per ells! això si, val la pena tot el que facis per ells ja que son molt agraïts i t'estimen moltíssim!
El dandi aquest mes de febrer va fer 17 anys i puc dir que és la persona que més m'ha acompanyat amb aquesta vida!! Si, si ho he dit bé, persona!! per mi és com una persona, encara que a molts els hi soni malament o que no estiguin d'acord!
Es la persona que sempre ha estat amb mi, amb els bons i amb els mals moments sempre l'he tingut al meu costat! m'ha fet riure, m'ha fet plorar, m'ha fet patir quan ha estat malalt però sobretot m'ha fet molta companyia i el més important es que m'ha donat molt de carinyo i com es lògic me l'estimo moltíssim!
Quantes històries t'explicaria si pogués parlar! Perquè de fet, solament li falta parlar!!!!! Jejejeje
Abans deia "espero que em duri molts anys ja que no se que faria sense ell" però ara ja començo a veure'l malament i això em preocupa!!!!!!!!!
Sé que tot arriba i algun dia li arribarà l'hora de deixar-me però sé que ho passaré molt malament ja que quan algú et deixa et fa patir.
El seu estat d'ànim és pot comparar amb una persona gran, està content de veure't però el seu cos no l'acompanya! Li costa aixecar-se del terra ja què rellisca i això fa que s'hagi d'esforçar bastant!!!!!! Ens van dir que tenia una mica de problema amb la cadera i ara es nota al pujar escales però per la resta està bé!!!!! No sé, per cada dia que passa em preocupa més.
També em rebenta que la gent em digui "uisssssss que vellet q es" "uffffff ja li queda poc" la gent ho diu sense voler o no!!!!!!!! Però em senta com una patada al cul!!!!!!!!! Però que hi farem, la realitat és evident i no em puc enfadar per això!!!!!!!!!
Moltes persones que no tenen gossos no ens saben entendre o almenys, no com nosaltres voldríem; molts se queden sorpresos que parléssim amb ells, jugar amb ells, tenir-los al millor lloc de casa, etc... i fins que no ho comproven per ells mateixos no saben dir........ "ara t'entenc"!!!
Bé, que hi farem!!!!!!!!!! M'intento preparar per aquest moment però crec que ningú es pot preparar per aquestes coses!!!!!!!!!
Egoistament pensant, m'agradaria que un dia no es despertés, que és morís com el meu pare sense adonar-se'n!!!!!!!!!!! Em fa respecte haver d'arribar a sacrificar-lo!!!!!!! No ho he fet mai per cap gos i em fa pànic la idea de pensar-ho!!!!
Hi ha tanta gent que els fa patir, que els compra com si fossin un objecte i que no pensen en cap moment la responsabilitat que comporta tenir un animalet i el sacrifici que de vegades s'ha de fer per ells! això si, val la pena tot el que facis per ells ja que son molt agraïts i t'estimen moltíssim!
El dandi aquest mes de febrer va fer 17 anys i puc dir que és la persona que més m'ha acompanyat amb aquesta vida!! Si, si ho he dit bé, persona!! per mi és com una persona, encara que a molts els hi soni malament o que no estiguin d'acord!Es la persona que sempre ha estat amb mi, amb els bons i amb els mals moments sempre l'he tingut al meu costat! m'ha fet riure, m'ha fet plorar, m'ha fet patir quan ha estat malalt però sobretot m'ha fet molta companyia i el més important es que m'ha donat molt de carinyo i com es lògic me l'estimo moltíssim!
Quantes històries t'explicaria si pogués parlar! Perquè de fet, solament li falta parlar!!!!! Jejejeje
Abans deia "espero que em duri molts anys ja que no se que faria sense ell" però ara ja començo a veure'l malament i això em preocupa!!!!!!!!!
Sé que tot arriba i algun dia li arribarà l'hora de deixar-me però sé que ho passaré molt malament ja que quan algú et deixa et fa patir.El seu estat d'ànim és pot comparar amb una persona gran, està content de veure't però el seu cos no l'acompanya! Li costa aixecar-se del terra ja què rellisca i això fa que s'hagi d'esforçar bastant!!!!!! Ens van dir que tenia una mica de problema amb la cadera i ara es nota al pujar escales però per la resta està bé!!!!! No sé, per cada dia que passa em preocupa més.
També em rebenta que la gent em digui "uisssssss que vellet q es" "uffffff ja li queda poc" la gent ho diu sense voler o no!!!!!!!! Però em senta com una patada al cul!!!!!!!!! Però que hi farem, la realitat és evident i no em puc enfadar per això!!!!!!!!!
Moltes persones que no tenen gossos no ens saben entendre o almenys, no com nosaltres voldríem; molts se queden sorpresos que parléssim amb ells, jugar amb ells, tenir-los al millor lloc de casa, etc... i fins que no ho comproven per ells mateixos no saben dir........ "ara t'entenc"!!!
Bé, que hi farem!!!!!!!!!! M'intento preparar per aquest moment però crec que ningú es pot preparar per aquestes coses!!!!!!!!!
Egoistament pensant, m'agradaria que un dia no es despertés, que és morís com el meu pare sense adonar-se'n!!!!!!!!!!! Em fa respecte haver d'arribar a sacrificar-lo!!!!!!! No ho he fet mai per cap gos i em fa pànic la idea de pensar-ho!!!!
He buscat fotikis del dandi i he trobat aquestes!!! quan era jovenet i ara!!!!!!!! si et poses a pensar ........... 17 anys donen per moltes coses, moltes històries, moltes vivències i moltes alegries!!!!!!!!!!!!! imagina't que quan va vindre a veiure amb nosaltes, encara estàvem al barri!!!!!!!!
Les persones ens fem grans i anem canviant a poc a poc però amb el dandi he pogut comprovar que també els hi passa el mateix!!!!!!!!! abans li encantava jugar i ara per exemple li molesta els nens, és com un abuelo!!!!!!! de fet nosaltres en broma sempre li diem abuelooooooooooo!! jejejeje
pos eso!!!!!! que me l'estimo moltíssim i no vull pensar amb el que m'espera!!!!!!
un petonàssssssssss bloquet!!
2 comentaris:
molt bonic,mira que jo soc una mica bastant aspra, pero "me gusta".Escolta saps que ha faltat posar-hi, pel meu gust "quanto mas conozco a la gente mas quiero a mi perro"
jajajajja pos sips! però crec que ha quedat bastant clar quan l'estic comparant amb una persona!! més aviat estic dient que prefereixo mil vegades al meu gos o qualsevol altre que algunes persones!!! jejejeje
és així de claret!!!!!!!!
Publica un comentari a l'entrada