Dies tristos!!! 23.06.10 - Dandi -

Bé, avui he d'escriure un article trist ja què les cosetes del dia a dia son així, tristes!!!!!

Des de el dimarts que el meu bloc està parat ja què no he tingut forces per escriure res de res!!

El passat dimarts portava al meu gosset al veterinari ja què estava bastant apurat de les cametes, li costava aixecar-se i caminava molt a poc a poc.

Tota la família m'intentava donar el mateix missatge i amb bones paraules em deien "Eva prepara't!!!!!!!! el dandi s'haurà de sacrificar!!!!!!!" naturalment tots m'ho deien amb tristesa i dolor però aquest missatge era massa fort per mi!!!!

Com sempre he fet amb el dandi, vaig lluitar fins al final!!!! vaig anar al veterinari i em va dir que el tema lesió de cames no hi havia res a fer i l'únic que podíem fer era donar-li pastilles per tal de què no tingués dolor i a veure com reaccionava i l'altra opció era sacrificar-lo però ell també pensava com jo, provar primer les pastilles a veure que tal!!!!!!!!!

Li va donar una injecció pel dolor i cap a casa!!!!!!!!!! estava contenta perquè sabia que almenys el tindria un més o dos més amb mi!!!!!!! encara que em vaig prometre a mi mateixa que a la mínima que el veiés patir, trucaria al veterinari per sacrificar-lo!!!!!!!!!!! l'últim que volia era que ho passés malament!!!!!!!!

El dimecres a les 7 del matí em presentava a casa la meva mare per treure'l i em vaig trobar a la meva mare a la cuina amb el dandi; s'havien passat tota la nit sense dormir i el dandi no es podia aixecar del terra!! la seva respiració era molt forta i no tenia gens de força per aixecar-se!!!! amb aquell moment vaig tindre claríssim que no hi havia res a fer; així que no ens va quedar cap més remei que trucar al veterinari.

Tenia servei d'urgència però ens va dir que fins les 11 no podia vindre!!! que fort!!!! van ser les pitjors hores de la meva vida!!!!! 4 hores veient al dandi patir i jo sense poder fer res!!!!!! entre la carme i jo el vam agafar i el vam portar al sofà de la terrassa i allí va estar millor!! no es podia moure i tenia la respiració molt ràpid, algun moment semblava com si li faltés aire per respirar!!!

No el vam deixar en cap moment sol perquè ell volia estar amb nosaltres!! mai li ha agradat estar sol i aq situació encara menys!!!!!

El dandi sempre ha estat molt intel•ligent i crec que els gossos tenen un sisè sentit i saben el què pensem!! sabia perfectament l'angoixa que teníem nosaltres de pensar que l'havíem de sacrificar i crec que l'últim regal que ens ha fet en vida ha estat aquest!! no haver de sacrificar-lo!!!!! sempre ha estat un gos molt fidel i podria dir que fins al final!!!!

a les 11 havia de vindre el veterinari i a les 10.50 marxava del nostre costat!!!!!! aquest va ser el seu regal, una mort natural!!!!!!!

Com diu la meva mare va morir com les persones!!!!! també puc dir que fins l'últim moment va lluitar per la vida!!!

Va haver un moment que el cor va deixar de bategar i em vaig posar al seu davant a plorar, a cridar-lo i sobretot acariciar-lo!!!!!!!!! ho vaig fer amb tantes forces que amb aquell moment va tornar, el cor tornava a funcionar i ell em tornava a mirar!!!!!!!!! van ser cinc minut més de vida però per mi va ser cinc minuts més de felicitat!!!!!! innocent de mi, em pensava que havíem guanyat la batalla!!!!!!

però als cinc minuts després va tornar a fer-ho i aquest cop, el seu cor ja no va poder més!!!!!!

podria dir que als seus 17 anys tenia el cor molt fort ja què va estar tota la nit i fins les 11 del matí lluitant per la vida o més aviat patint del cor!!!!!!

No cal que expliqui els moments després de la mort ja què qualsevol persona s'ho pot imaginar!!!!!!!! no t'ho acabes de creure i no se quants cops el vaig tocar per veure que realment ja no respirava!!!!!

Bé, diuen que és llei de vida però ningú està preparat per viure això!!!!!!!!

Gràcies Dandi per aquests 17 anys de felicitat al teu costat!!!!!!

Has estat el meu gran amic i n'hem viscut de molts colors però el més important és que sempre has estat amb mi i m'has fet la persona més feliç del món!!!!!!!!

T'ESTIMO DANDI!!!!!!!!!!

et trobaré a faltar moltíssim!!!!!!!!!!!!

molts petonets petitet!!!!!!!!